RECEPTES

EL BLOC ON TROBAREU RECEPTES DE POSTRES, RECEPTES DE PANELLETS, RECEPTES DE NADAL, RECEPTES DE CUINA CATALANA... PERÒ SOBRETOT FÀCILS, FÀCILS I RÀPIDES!!

lunes, 20 de octubre de 2014

rotllets de llenguado al forn

SENZILLESA

Que bonics aquests plats senzills, amb pocs ingredients que resulten bons! Amb un llenguado no gaire gros i 4 llagostins menjarem com a reis. Com sempre si teniu una peixateria de confiança heu d'aconseguir que us els facin els filets. Si voleu saber una altra manera de menjar el llenguado podeu mirar aquesta recepta llenguado meuniere.





INGREDIENTS

1 llenguado mitjà

4 llagostins

1 tomàquets madur

1 ceba petita

1 raig de vi blanc

herbes (romaní, farigola, orenga...)

oli

sal i pebre




Primer de tot encenem el forn a 180º perquè es vagi escalfant.

De cada costat del llenguado ens surten un parell de filets. Els salem i empebrem i els condimentem amb una mica d'herbes.

Pelem els llagostins i en posem un a la punta de cada filet. Els anem embolicant i enganxem el rotllet amb un escuradents.

Pelem la ceba i la tallem molt fina. Fem els tomàquets també a talls prims.

En una plàtera d'anar al forn hi col·loquem el tomàquet i la ceba a sota de tot i damunt els rotllets de llenguado. Ho amanim amb una mica d'oli i una rajolí de vi blanc.

Ho deixem 15 minuts al forn a 150º i apaguem el foc si ho veiem ja cuit. Si us sembla que la ceba encara es dura o que el llagostí encara es cru ho podeu deixar una mica més.






viernes, 17 de octubre de 2014

tempura de camagrocs

AQUEST ANY SÍ!!

Aquest any és la ocasió perfecte de sortir i trobar bolets, és un any molt fructífer en aquest sentit. Però si no sou boletaires no patiu perquè les botigues n'estan plenes de bolets. Aquest any s'hi veien dies enrera molts rossinyols i aquesta setmana es veuem molts camagrocs. Els camagrocs són els bolets més polits de tots, practicament no venen gens bruts, només se'ls ha de tallar una mica el peu. Avui us dono una recepta boníssima per cuinar-los i en podeu mirar d'altres també:  crema de camagrocsmacarrons amb camagrocs o carbassons amb camagrocs.






INGREDIENTS:

250 grs de camagrocs

2 cullerades de farina

1 got d'aigua gelada

salsa per tempura: salsa de soja dolça, unes gotes de vinagre de mòdena, part verda de la ceba tendra.


Tallem els peus que estiguin bruts dels camagrocs.

Agafem un bol i hi posem un raig d'aigua ben freda i hi anem afegint farina fins que la barreja quedi fina i tingui una consistència ni massa líquida ni massa espessa. Ens convé que quan aixequem la forquilla sucada no caigui un filet, però tampoc gotes gruixudes, han de caure gotetes fines i seguides. Penseu que és molt important per aconseguir una bona tempura que l'aigua sigui ben gelada. Fins i tot la podeu posar una estoneta al congelador.

Posem un cassó al foc amb oli abundant de manera que els camagrocs quedin submergits en l'oli per fregir-se bé. Esperem que l'oli estigui ben calent. Sabrem que té la temperatura adequada perquè si hi tirem una mica de la barreja de la farina la gota queda surant de seguida i no s'enfonsa.

Aneu introduint els camagrocs per tandes en l'oli ben calent. Si en poseu massa de cop l'oli es refreda i no queda el fregit tan cruixent.

Prepareu una salsa amb la soja dolça, un rajolinet de vinagre de Mòdena i la part verda de la ceba tendra tallada ben petita.


domingo, 12 de octubre de 2014

fricandó amb rossinyols

QUE EL COLOR GROC ES PORTA

Doncs els rossinyols tenen un color groc preciós, i a més són molt saborosos. Avui els farem amb un guisat amb carn. Hi donarà un gustet espectacular a la salsa. Aquest any se'n troben a les verduleries, la gent ha deixat de comprar només rovellons i comença a comprar d'altres bolets. No tinc res en contra dels rovellons però els rossinyols i els camagrocs no tenen res a envejar-los. Per mi són uns bolets d'una grandíssima qualitat culinària. Podeu provar també: cigrons amb rossinyolscrema de camagrocs i molt aviat us penjaré una recepta amb calamars i rossinyols.







INGREDIENTS:

250 g de carn per fer fricandó tallada prima

1 pastanaga

1 ceba

1/2 tassa de café de vi blanc

1/4 de tassa de cafè de conyac

herbes aromàtiques: romaní, farigola i orenga

farina

oli

sal i pebre




Salpebrem els talls de carn i els enfarinem per cada costat. Penseu que si sou cel·líacs podeu substituir la farina de blat per farina de blat de moro.

Pelem la pastanaga i la ceba i ho ratllem.

Netegem els rossinyols passant-hi el dit mullat per tot arreu per endur-nos la mica de terra o fulles que puguin tenir enganxats. No els submergiu mai en aigua que es tornarien aigualits. Els bolets són com esponges.

Posem una cassola al foc amb un fons d'oli i hi enrossim els talls de carn.

Un cop enrossits hi afegim la pastanaga i la ceba i ho amanim amb les herbes, no sigueu escassos. Ho deixem fer fins que la verdura s'hagi estovat bé.

Hi afegim el vi i el conyac amb el foc ben alt i deixem que reduiexi una mica.

Hi aboquem els rossinyols i els donem un parell de voltes. Abaixem el foc i tapem la cassola.

La deixem fer a foc ben baix, tapada almenys 20-25 minuts. L'anem vigilant que no ens quedi sense suc. Si fés falta hi podem afegir una mica d'aigua.

Passat aquest temps apaguem el foc i la deixem reposar abans de servir.



jueves, 9 de octubre de 2014

pèsols amb pernil

TENS DEU MINUTS?

Doncs si tens deu minuts pots cuinar. Segons Ferran Adrià cuinar en un sentit ampli és manipular els aliments. Per exemple pelar un plàtan, tallar-lo i posar-lo en un plat és cuinar. Això seria una manipulació senzilla. Hi ha elaboracions que són una mica més complicades però que no porten gens de temps. Aquest és el cas d'aquets pèsols, senzills, saborosos i ràpids. Jo sempre tinc pèsols congelats a la nevera, serveixen per acompanyar molts plats i fins i tot per ser-ne els protagonistes com en aquest cas i també en la crema de pèsols i la menestra de carxofes i pèsols. Ep! Si no us agraden els pèsols no he dit res.











INGREDIENTS:

1/2 kg de pèsols congelats

4 talls de pernil

sal i sucre

oli



Posem un pot amb aigua abundant i una mica de sal al foc. Quan l'aigua bulli hi posem els pèsols i una mica de sucre. Comptem 5  minuts a partir que comencen a bullir i apaguem el foc.

Els escorrem i posem una paella al foc amb una mica d'oli i el pernil tallat a trossos. Hi afegim els pèsols i els saltem uns 5 minuts. El foc ha de ser mig-baix. Abans d'apagar el foc tasteu-los per si necessiten una mica més de cocció. Penseu que segons la mida que tinguin el temps pot canviar. No els deixeu massa temps perquè aleshores queden durs, s'assequen.





lunes, 6 de octubre de 2014

crema freda de cigrons

COLOR GROC

El color groc ara te el significat de reivindicar la nostra decisió de voler celebrar la consulta. Donc com que el groc es porta aniré penjant receptes on aquest color hi predomini. Són receptes reivindicatives, ha,ha. Tinc una amiga que ens encoratja a vestir-nos amb algun petit detall de color groc en la nostra indumentària diària. Jo des d'aquí hi aporto el meu petit gra de sorra.









INGREDIENTS:

300 g de cigrons cuits

1/2 porro

1 ceba petita

1 cullerada de cafè de curri

oli i sal



Pelem el porro i tallem la part del dalt pel mig per poder-lo netejar de terra sota un raig d'aigua. Només en farem servir la meitat blanca, la resta la reservem per un altre dia fer un caldo.

Un cop la ceba pelada tallem tant el porro com la mateixa ceba a trossos ben petits.

Posem oli al fons d'una olla i la deixem al foc. Hi aboquem la ceba i el porro i ho sofregim a foc mig-baix fins que s'estovi bé.

Ho condimentem amb una mica de sal i la cullerada de curri i hi afegim els cigrons i aigua fins que just ho cobreixi.

Apugem el foc i ho deixem bullir 5 minuts i l'apaguem.

Passem la sopa pel túrmix fins a obtenir-ne una crema ben fina.


jueves, 2 de octubre de 2014

patates enmascarades

EL CÀLCUL

Vaja! Ja has calculat malament i has posat massa patates a l'olla de bullir la verdura i te n'han quedat unes quantes. Doncs cap problema, això et servirà d'excusa per saltar-te el règim. Pots fer aquestes patates amb botifarra negra. Es diuen enmascarades perquè les olles quan abans es posaven al foc de llenya quedaven totes brutes del cul i si les tocaves de sota quedaves tot negre, tot enmascarat. Aquestes patates s'han embrutat de botifarra negra, mmm quina mala sort!







INGREDIENTS:


2 patates bullides (poden ser restes)

100 g de botifarra negra estreta

oli


Posem les patates bullides en un plat i les aixafem amb una forquilla.

Traiem la pell de la botifarra i la tallem a rodanxes.

Agafem una paella i hi posem una mica d'oli al fons. La deixem al foc i quan l'oli estigui calent hi posem els trossos de botifarra. Amb una forquilla de fusta l'anem aixafant perquè es desfaci.

Afegim les patates a la paella i abaixem el foc. Barregem la botifarra amb le patates i ho aixafem tot junt. Deixem que es torri d'un costat, ho tombem amb un plat com si fos una truita i ho torrem de l'altre costat.

Bon profit i a confesar-se després, pecadors!

domingo, 28 de septiembre de 2014

gelatina de llimona amb gerds

OH QUE COMPLICAT!

M'agraden aquests plats que quant els veus sembla que hi hagis dedicat moltes hores i en canvi ho has fet en un moment. Aquest és el cas d'aquesta recepta que tan poden ser unes postres refrescants com la decoració d'una altre plat.  Fan bonic aquestes gelatines, no? Ja veureu que no costen res de fer.







INGREDIENTS:

1 sobre de gelatina de llimona

1 tarrina de gerds frescos




Preparem la gelatina tal i com ens indica l'envàs. Hem de posar l'aigua a bullir i tirar-hi la gelatina un cop fora del foc. Esperem que es disolgui bé tota la pols i hi afegim aigua freda.

En uns motlles de glaçons hi posem un gerd a cada forat. Acabem d'omplir els motlles amb la gelatina de llimona ja dissolta i ho posem a la nevera un parell d'hores.

Per desemmotllar-ho posem el motlle dels glaçons en aigua molt calenta, just que toqui per fora només el fons de les gelatines i d'aquesta manera es desenganxaran millor. Volquem el motlle sobre d'una plàtera i les servim als plats.

Ho podem decorar amb fulles de menta o de sàlvia.

martes, 23 de septiembre de 2014

pizza amb figues i pernil

TEMPS DE FIGUES

M'agrada fer recettes amb productes de temporada, ja ho sabeu. Aquesta pizza no pot ser més bona. Amb tres ingredients un resultat boníssim. El contrast dolç i salat és molt de la nostra cultura culinària catalana. Feta amb 10 minuts, una gran recepta per quedar bé amb els amics. Ja m'ho direu quan la tasteu.






INGREDIENTS:

1 massa de pizza fresca, no precuinada

2 mozzarelles fresques

7 figues

6 talls prims de pernil ibèric

oli i orenga



Encenem el forn al màxim.

Desenrotllem la pizza i la posem sobre d'una plàtera de forn amb el mateix paper i un altre paper vegetal que posareu per acabar de cobrirho tot. No hi poseu paper d'alumini que s'enganxa molt a la pizza.

Un cop desenrotllada amb la ma mateix l'estirarem una mica més fent pressió perquè s'escampi una mica. Volem una massa de pizza molt prima.

Tallem les mozzarelles a talls prims. Les deixem en una escorredora que perdin una mica l'aigua.

Tallem les figues en quatre trossos cadascuna.

Col·loquem les figues tot al voltant de la pizza i fem una altra corona a la part de dins, que quedin ben repartides per tot arreu.

Fem el mateix amb els trossos de mozzarela, tapant els llocs on no hi ha figues, que ens quedi tota la massa practicament tapada.

Hi posem un rajolí d'oli i orenga.

La posem 10 minuts al forn a 200º i la traiem.

Amb la pizza encara calenta hi posem els talls de pernil deixar-los caure com un tros de roba, si s'arruguen queden més bonics que posats llisos.

La mengem ben calenta.

sábado, 20 de septiembre de 2014

amanida de prèssec i boletes de formatge

PRÈSSECS DE VINYA

Els prèssecs gros a casa semper n'havaient dit de vinya. Ara es diuen prèssecs de Calanda. Però les prèssecs de Calanda només son les que es cullen allà. En fi, que aquesta amanida porta prèssecs grocs ja siguin de vinya o de Calanda. Els de vinya ja s'estan acabant però a final de temporada venen els de calanda, així que feu-los amb els que trobeu. També ho podeu fer durant l'any amb mango, que ens ve de no se on i en trobem tot l'any. Si voleu veure més amanides amb fruites teniu: amanida amb fonoll i taronjaamanida de prunesamanida de fruitesamanida amb magranaamanida amb raïm a la francesa o amanida amb figues i pernil.



Si us plau les boletes feu-les més petites, jo em vaig passar de grans!




INGREDIENTS:

1/2 enciam

1 prèssec de vina o de Calanda

1 tarrina de formatge d'untar d'herbes

150 g de mató

50 g de sèsam torrat

1 pastanaga petita

per la vinagreta:

1 cullerada de cafè de mel

4 cullerades soperes d'oli

1 cullerada sopera de vinagre de Mòdena

3 mitges nous

1 polsim de sal

estragó


Rentem l'enciam i l'escorrem, si teniu centrifugadora millor. Si no en teniu el podeu assecar amb paper de cuina. La qüestió és que no quedi aigua a la plata de l'amanida.

Pelem la pastanaga i la ratllem amb la part més estreta del ratllador.

Barregem el mató i el formatge d'untar fins a fer-ne una pasta homogènia.

Pelem el prèssec i el tallem a daus petits.

Posem l'enciam en una plàtera i el prèssec repartit al damunt.

Fem una vinagreta amb tots els ingredients tritrurats fins que ens quedi una salsa. La posem per damunt de l'amanida.

En un plat pla hi posem la pastanaga ratllada i en l'altre el sèsam. Fem boletes petites de formatge i mató. N'arrebossem la meitat en la pastanaga ratllada i l'altra meitat en el sèsam.

Posem les boletes repartides sobre l'amanida.




miércoles, 17 de septiembre de 2014

bacallà amb espinacs

INTOCABLE

No feia mai bacallà abans. Principalment per dues raons: no sabia dessalar-lo i em costava molt preveure de fer-ho amb dos dies d'antelació. Però sortosament m'he fet gran i la pràctica m'ha ensenyat a poder-ho fer. Abans el comprava ja dessalat i Santes Pasqües, tampoc és cap pecat això. Però em fa especial il·lusió fer-ho jo mateixa. Si voleu dessalar bacallà podeu mirar la recepta de bacallà amb pebrot. I l'altre cosa que em va ensenyar una bacallanera és que un cop dessalat el pots congelar i d'aquesta manera només has de preveure treure'l unes hores abans, no dessalar-lo dos dies abans!




No us passeu smb l'oli dels espinacs com jo!




INGREDIENTS:

2 talls de bacallà ja dessalat

50 g de pinyons

1 manat d'espinacs frescos o 150 g d'espinacs congelats

3 cullerades de farina

1 gra d'all

1 rajolí de vi


Si tenim els espinacs frescos els rentem fulla a fulla sota el raig d'aigua, perquè els espinacs porten molta terra.

Un cop ben nets els escorrem bé i els posem en una paella amb oli al foc i els deixem a foc mitjà que s'estovin. No sigueu escassos amb l'oli que els espinacs se'l beuen molt. Però si us passeu us passarà com a mi, potser una mica massa oliós. Hi afegim una mica de sal i quan els veieu tous ja es poden apagar. Es fan de seguida.

Si teniu els espinacs congelats els podeu posar tal qual a la paella amb el foc baix, tardaran més a fer-se que els frescos. Així que paciència.

Assequem el bacallà amb paper absorbent de cuina. El bacallà l'hem de fregir ben sec, si no és quan ens surt aquella aigua que el disgusta. Un cop sec el passem per farina.

Fregim el bacallà en una paella amb una mica d'oli per tots dos costats i el retirem. Amb 4 minuts per costat en tindrem prou si és gruixut, si és un tall prim amb 2 minuts serà suficient.

Un cop tret el bacallà en el mateix oli de fregir-lo hi afegim un gra d'all laminat i la meitat dels pinyons. Ho deixem enrossir una mica. Ho traiem de la paella i ho posem en un pot batedor per després. Deixeu l'oli encara a la paella.

Posem al foc la paella un altre cop i hi tirem el rajolí de vi i deixem que es redueixi una mica. Ho tirem al pot batedor i ho triturem tot plegat fins a obtenir-ne una salsa fina.

En una paella petita sense oli hi torrem l'altre meitat dels pinyons. Els hem d'anar remenant amb el foc mitjà perquè es facin de tot arreu. Queden més gustosos així.

Ho servim amb els espinacs a sota, a sobre el tall de bacallà i la salsa i damunt uns quants pinyons torrats.



viernes, 12 de septiembre de 2014

arròs de costella i conill

BOLETS!!!

Us anuncio que el cap de semana passat ja vaig recollir bolets al Pirineu. Vam trobar molts rossinyol, camagrocs, rovellons i algun cep! Els rossinyols els he fet amb fricandó de vedella i els vull provar amb calamars també. Els ceps els vaig confitar en oli i els camagrocs els he assecat. De rovellons ens va quedar un plat molt petit perquè estaven molt plens de cucs. Us poso aquesta recepta d'arròs que és del meu cunyat Pere i és fantàstica. Els camagrocs hi donen un gustet boníssim. Penseu que els bolets no es rentem mai sota un raig d'aigua o submergint-los en aigua. Netegeu-los amb la mà humida o un pinzell o un drap humit. Si ho feu així es conserva més el seu gust.








INGREDIENTS:

2 talls de conill

4 talls de costella de porc

2 grans d'all

2 tomàquets madurs grossos

1 tassa de cafè de vi negre

50 g de camagrocs secs o 250 g de camagrocs frescos
(també ho podeu fer amb trompetes i camagrocs barrejats)

2 tasses d'arròs



Posem els camagrocs en remull en un bol amb una mica d'aigua. Si els teniu secs, si són frescos no cal.

Ratllem els tomàquets i pelem els alls i els tallem a làmines.

Salem i empebrem els talls de costella i conill.

Posem un pot amb aigua al foc perquè s'escalfi per fer l'arròs.

Posem una cassola al foc amb una mica d'oli. No ha de ser plana com per fer paella, la volem una mica fonda. Hi posem els talls de conill i costella i els enrossim a la cassola.

Els traiem i els reservem. Posem a la cassola els grans d'all pelats i tallats a làmines i després d'un parell de voltes i sense que es cremin hi posem els tomàquets ratllats. Hi posem una mica de sal.

Un cop el tomàquet ene queda tot com una pasta hi posen la carn de nou i el vi negre i deixem que es redueixi una mica. Escorrem els camagrocs i els afegim a la cassola. Desprès d'un parell de voltes hi afegim l'arròs i fem que s'empapi amb tot plegat.

Hi anem afegint aigua calenta del pot mica en mica durant uns 15 minuts. Passat aquest temps tastem l'arròs per si hem de corregir de sal i el deixem encara uns 5 minuts més. Tasteu-lo i traieu-lo quan el noteu al gust de la vostra cocció. El normal són 20 minuts.



jueves, 4 de septiembre de 2014

amanida de bacallà i taronja

INTERPRETACIÓ

Aquesta és la meva interpretació d'una amanida típica andalusa a basa de bacallà i taronja. Em sembla una combinació rodona de dolç i salat, de posar fruita en una amanida, cosa que m'encanta. La meva aprotació és posar-hi aquestes fulles de cabdells en forma de barquetes. Una manida molt original i refrescant. Si voleu saber com dessalar bacallà ho podeu consulatr en aquesta altra recepta.







INGREDIENTS:

100 g de bacallà dessalat

1 taronja

3 cabdells

1 ceba tendra

oli verge



Pelem la taronja, traient tota la pell blanca. Un cop així separem els grills de la pell, tallant a cada costat del grill.

Pelem i tallem la ceba tendra a llunes primes.

Separem les fulles dels cabdells i hi posem a sobre una mica de ceba tendra, una mica de bacallà i un grill de taronja.

Posem totes les fulles farcides en una plata i ho amanim amb oli d'oliva verge.

domingo, 31 de agosto de 2014

truita de patata i pebrot

ESPECIALISTES

No em refereixo a les persones que a les pelis fan de dobles dels actors en les escenes perilloses, no, em refereixo a aquelles persones que s'han espcialitzat en un sol plat. Hi ha gent que no cuina mai, però fan un arròs boníssim o un gaspatxo espectacular. Doncs vaig coneixer el cas d'una persona que s'havia espcialitzat en la truita de patata i pebrot i li sortia precisament de pebrots! A mi el pebrot verd no em pirra precisament, és de les poques verdures que no em diuen res, però últimament l'hi vaig trobant un forat en les meves receptes. Ja sabeu que em resisteixo a deixar de menjar algun ingredient, he de trobar la manera de fer-me'l que m'agradi. En aquest cas el pebrot queda incorporat la mar de bé en aquesta truita. 






INGREDIENTS:

2 patates mitjanes

1 ceba petita

1 pebrot verd petit

5 ous


Pelem les patates i les tallem fent llesques petites i primes. D'aquesta manera la patata es desfà una mica i queda ideal per ver una truita.

Pelem la ceba i la tallem a llunes petites.

Triem el pebrot, li tallem la cua i traiem totes les llavors. Tallem el pebrot a quadrats petits.

Posem una paella al foc amb tot el fons d'oli i quan l'oli sigui ben calent hi posem les patates. Les deixem a foc fort i els donem tombs perquè no hi hagi els mateixos trossos de patates sempre a sota. Al cap de 5 minuts hi posem la ceba i el pebrot. Anem saltant ara tots els ingredients. Al cap d'uns 7 minuts més abaixem el foc i ho tapem perquè s'estovi tot plegat.

Quan notem tota la verdura tova ja podem apagar el foc.

La traiem de la paella, sense l'oli, i la salem.

Batem els ous amb una mica de sal en un bol gran i els barregem amb la verdura.

En una paella que tinguem seguretat que no s'enganxa el fons, hi posen una mica d'oli de fregir les verdures. Quan sigui calent hi posem la barreja d'ous i verdura a foc mitjà. Anem remenant el fons perquè es qualli l'ou. Desenganxem els costats de la paella i quan la veiem gairebé quallada la tombem-. Posem un plat més gran que la paella a sobre i amb un cop de canell fem girar la paella de manera que la truita quedi al plat. Posem una mica més d'oli a la paella i la tornem a posar al foc. Hi posem de nou la truita per l'altre costat. La deixem ara a foc baix 5 minuts més i ja està.

miércoles, 27 de agosto de 2014

raviolis d'escalivada i formatge de cabra amb cirerols

LA COSA NOSTRA

Resulta que aquí a Catalunya tenim un "pastificio", o sigui un obrador de pasta fresca que està a l'alçada de qualsevol que hi pugui haver a Itàlia. Es diuen "La cosa nostra", un nom ben adient. Fan una pasta boníssima i a més amb receptes catalanes. Com aquests raviolis farcits d'escalivada. Són boníssims. Amb una salsa ben senzilla teniu un primer plat suculent! Bon profit!







INGREDIENTS:

1 paquet de ravioli d'escalivada i formatge de cabra

12 tomàquets cirerols

6 fulles de sàlvia

2 cullerades de mantega

2 cullerades de cafè de sucre moreno

sal


Omplim una olla d'aigua i hi posen un grapat de sal. La posem al foc i quan bulli hi posem els raviolis el temps que indiqui l'envàs.

Posem la mantega en una paella i hi posem els tomàquets cirerols partits pel mig. Trinxem la sàlvia ben petita i l'afegim a la paella. Ho salem una mica i hi posem les cullerades de sucre i deixem que la salsa s'espesseixi una mica. 

Un cop cuita la pasta  l'escorrem i la posem a la paella amb una mica de suc de coure que hi vagi a parar accidentalment. Aquest suc ajudarà també a fer una mica la salsa. Ho barregem tot plegat encara amb la paella al foc, amb compte de no trencar la pasta i ho servim immediatament.



martes, 12 de agosto de 2014

canalons de cranc

CURIÓS, NO?

Ho vaig descobrir en un programa de cuina. Explicaven que les barretes de cranc en realitat són una làmina contínua enrotllada. Això em va portar a provar de desenrotllar-la i convertir-la en un canaló. Costa una mica, és una mica delicat de fer, perquè es trenquen. Però aquí ho teniu. Farcits d'amanida russa, boníssims, van tenir molt d'èxit. És una manera original de menjar amanida russa, una presentació diferent. Queda un plat molt refrescant. Ja jo veieu! Aquest és el resultat de ser una espectadora habitual de programes de cuina! No hi puc fer més, és superior a mi, no me'n puc estar, ha, ha.






INGREDIENTS:

1 plat d'amanida russa

6 barretes de cranc


Deixem les barretes de cranc a temperatura ambient. Amb la punta d'un ganivet mirem d'aixecar la punta i l'anem desenganxant. Anem seguint fins a aconseguir tenir una làmina.

Un cop oberts els farcim de l'amanida russa. Hi podem afegir una mica de maionesa més per sobre.

martes, 5 de agosto de 2014

llagostins cruixents amb maionesa de curri

PLATS RÀPIDS

Ja us vaig dir que ara era el temps de comprar llagostins. Si encara en trobeu, podeu fer aquest plat que és molt ràpid, adequat per l'estiu que no volem passar gaire temps a la cuina.  Per acompanyar-lo una maionesa de curri, però si voleu hi podeu posar també porradell a la maionesa que li dona un toc molt fresquet. D'altres fritures ràpides, sense mirar calories si us plau!: rap a la romana, o tempura. Ho acompanyeu d'una amanida i així equilibreu el menú.







INGREDIENTS:

10 llagostins

1 ou

1 plat de pa ratllat

5 ametlles torrades

per la maionesa:

1 ou

1 polsim de sal

1 got d'oli de girasol

1 cullerada de postres de vinagre que no sigui de Mòdena

1 cullerada de cafè de curri


Agafem les ametlles i les piquem amb el ganivet o en un morter. Les volem a trossos petits, no fetes pols.

Pelem els llagostins, si voleu podeu pelar la cua i deixar el cap sencer, si no deixeu les cues pelades soles.

Fem la maionesa i hi afegim després el curri.

Batem l'ou amb una mica de sal i hi passem els llagostins per dins. Posem el pa ratllat i les ametlles a trossos en un altre plat i hi arrebossem els llagostins.

Posem una paella al foc amb oli abundant. Quan l'oli sigui ben calent, practicament estigui a punt de fumejar, hi posem els llagostins i els fem d'un costat i de l'altre.

Els servim acompanyats de la maionesa i una amanida verda.

viernes, 1 de agosto de 2014

rodó de gall dindi amb raïm

UN DESCOBRIMENT

He descobert que el gall dindi té un pit molt gros que el pots fer com un tall rodó. Resulta que no és car i amb un pit en poden menjar 4 persones. Us proposo aquesta salseta amb raïm que hi canten els àngels. També podeu fer el pit de gall dindi així: broquetes de gall dindi amb salsa de soja o filet de gall dindi al forn.







INGREDIENTS:

1 pit de gall dindi

1 ceba

6 fulles e sàlvia  o sàlvia seca

1 gotim de raïm (uns 30 grans de raïm)

1 tassa de cafè de conyac

1 tassa de cafè de vi negre

1 cullerada de postres de Maicena


Salem i empebrem el tall rodó per tot arreu.

Posem una cassola petita al foc amb un fons d'oli. Hi posem el tall rodó i l'enrossim de tots cantons.

Pelem la ceba i la tallem a trossos petits.

Posem la ceba a la cassola i esperem que s'estovi. Un cop tova hi posem la meitat dels grans de raïm pelats i sense pinyols. Aquests es desfaran una mica i formaran part del suc. Aleshores hi afegim amb el foc alt el conyac i el vi negre i al cap d'uns segons tapem la cassola i abaixem el foc. El deixem fent xup-xup uns 15 minuts. Si ho destapem i ho veiem massa sec hi podem afegir una mica d'aigua.

Passat aquest temps el destapem i hi afegim mig got d'aigua amb una cullerada de maicena ben desfeta i la resta dels grans de raïm. Ho deixem 5 minuts més i apaguem el foc.




martes, 29 de julio de 2014

amanida tèbia de patates i salmó

PATATES

M'agraden molt les amanides amb patates. Trobo que la patata triomfa a l'estiu. Freda, ben acompanyada, amb una bona salsa és deliciosa. Ara se'n troben de petites que van molt bé per fer bullides amb pell. Hi he posat tàperes també, però no sortiu corrent, ja sé que les tàperes no són gaire populars però algun dia us heu de fer grans i menjar de tot, no? Ja ho veureu li donen el contrast avinagrat. D'altres amanidetes amb patates: amanida siriana de patatesamanida de patates i remolatxaamanida de patates i salmó o amanida de patates amb salsa pesto.






INGREDIENTS:

1 suprema de salmó de 150 g

1/2 quilo 1 bossa de patates petites

2 cullerades de mantega

3 cullerades de tàperes

1 llimona

anet

sal i pebre


Posem una olla al doc amb aigua i sal i quan bulli hi posem les patates amb pell ben rentades. Les deixem bullint fins que amb una forquilla les punxem toves.

Salem i empebrem el tall de salmó. Posem una planxa al foc i quan la tinguem ben calenta hi posem el tall de salmó. El fem per un costat i per l'altre, però molt poc. Volem que ens quedi una mica cru de dins.

En un pot petit hi posem la mantega i amb el foc ben suau la desfem. Un cop desfeta la posem en un bol i la barregem amb el suc de la llimona. Ho batem fins a obtenir-ne una salsa espessa.

Trinxem l'anet ben petit i el posem a la salsa.

Pelem les patates i les tallem a rodanxes. Les posem al fons d'una plata. A sobre hi posem el salmó fet a  trossos.

Hi posem les tàperes per sobre i ho amanim amb la vinagreta de mantega.

sábado, 26 de julio de 2014

flam de pastanaga i coliflor

VISCA LA VERDURA

No s'acaba la manera de cuinar verdures. Ens les podem menjar: al vapor, bullides, saltades, en wok, al forn i avui en un flam. No ens avorrirem segur. Menjar sà no te perquè ser avorrit. I si les disfresseu una mica potser us passaran millor, dic jo. Aquest flam es pot menjar fred que ara també ve de gust. No em direu que no fa goig el color que agafa tot plegat?






INGREDIENTS:

1/4 de bròquil

1/4 de coliflor

3 pastanagues

1 paquet de daus de pernil

3 ous

1 bric de crema de llet

sal, pebre i estragó


Encenem el forn a 180º.

Posem una olla al foc amb aigua i sal.

Triem uns ramets ben petits de coliflor i bròquil. Potser ni tan sols en gastarem un quart de cada. Mireu que quedi plena la flamera que feu servir.

Pelem la pastanaga i la tallem a trossos no molt grans.

Quan l'aigua bulli hi afegim els ramets de coliflor i bròquil i la pastanaga. Ho deixem fins que ho puguem punxar amb facilitat amb una forquilla. Amb uns deu minuts en tindreu prou.

Separem per un costat els ramets de bròquil i coliflor i per un altre la pastanaga.

Agafem la pastanaga i la triturem amb els ous i la crema de llet. Ho amanim amb sal i pebre i una mica d'estragó.

Repartim els ramets de coliflor i bròquil a la flamera i els daus de pernil i ho cobrim amb la barreja líquida de la pastanaga.

Ho posem al forn encès només de la part de baix i poseu el flam més aviat cap a dalt en el forn.  Ho deixem entre 25 i 35 minuts. Fins que ho punxem amb una broqueta i no surti suc. Això vol dir que ja s'ha cuit de dins.

Esperem que es refredi una mica abans de tallar-lo. També el podeu guardar a la nevera per l'endemà. El podeu servir amb una maionesa amb una mica d'estragó dins.

lunes, 21 de julio de 2014

amanida de pasta amb llagostins

TEMPORADA

En teoria juliol i agost és el temps de trobar llagostins, del país, és clar. O sigui que ara seria el temps. Però de fet són ben cars de veure. Si no els trobeu d'aquí els podeu comprar de fora, o en el cas de no trobar-ne de frescos, els podeu comprar congelats. I si els compreu congelats, els trobareu ja cuits. Els de bona qualitat surten ben bons. Com sempre segons la vostra  butxaca podeu substituir els llagostins per cranc. Podeu fer més receptes de llagostins: amanida de crèixens i llagostinsamanida de llagostins amb salsa tàrtara o espaguetis amb llagostins.






INGREDIENTS:

125 g de llaços

8 llagostins

6 fulles d'enciam

1 llauna de blat de moro

1 llauna petita de pinya en almívar

salsa rosa :

veure  còctel de llagostins



Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

Quan bulli hi tirem els llaços i els deixem fer el temps que indica l'envàs.

Pelem els llagostins si ja estan cuits. Si els compreu frescos els poseu en aigua bullint amb sal i una fulla de llorer, amb cinc minuts bullint n'hi haurà prou. Si són molt grossos deixeu-los una mica més.

Talleu l'enciam a trossos petits i la pinya en almívar també.

Per fer la salsa rosa la fem seguint la recepta però substituïm el suc de taronja per dues cullerades del suc de la pinya.

Escorreu bé la pasta quan estigui cuita i deixeu-la dins un bol d'aigua freda perquè es refredi. Sempre es millor que escòrrer-la i deixar-la refredar seca, perquè aleshores és quan s'enganxa.

Barregeu en una plàtera gran tots els ingredients: la pasta, l'enciam, la pinya, el blat de moro, els llagostins i la salsa. I ja la podeu servir.



sábado, 12 de julio de 2014

torrades amb escalivada i anxoves

IDEAL POCA FEINA

Enlloc de penjar un cartell d'"Ideal parelles", que és el que posen als pisos, jo us poso el cartell d'"Ideal poca feina" que és el que convé a l'estiu, no? Trobo que l'escalivada ja feta és tot un descobriment. La comprem envasada al buit i la guardem a la nevera on es conserva setmanes. Hem de fer una bona investigació fins a trobar la marca o el lloc on la trobem més bona. Ens pot servir com acompanyament de qualsevol carn però també la podem utilitzar per preparar d'altres plats com aquestes torrades d'avui. Proveu d'altres plats amb escalivada envasada: amanida de mongetes seques o coca de verdures.






INGREDIENTS:

1 llauna de tonyina

1 pot d'anxoves

1 paquet d'escalivada

1 barra de pa

olives negres d'Aragó

oli



Tallem les llesques de pa al biaix i les torrem.

Amanim les llesques amb una mica d'oli i hi posem l'escalivada a trossos per sobre.

Posem a sobre d'una llesca tonyina i a sobre de l'altre anxova. Ho amanim amb un rajolí d'oli més i ho guarnim amb una oliva.

Fem tantes llesques com us vulgueu menjar. Amb un paquet d'escalivada en tindreu per fer 8 llesques d'una barra de quart.

miércoles, 9 de julio de 2014

cebiche de rap

ATENCIÓ CORIANDRE

Atenció-aquest-plat-porta-corinadre-un-condiment-amb-fort-gust-que-no-agrada-a-tothom.
No m'agradava ni a mi, però he canviat! Jo li trobava com un gust de sabó, ara que ben mirat , nosaltres perquè ja ens hi hem acostumat però el julivert té olor de petroli trobo. Ara m'hi he acostumat al coriandre i ja en menjo fins i tot fent-me un guacamole autèntic només amb llima, alvocat i coriandre, imagineu-vos!
En fi, que és la gràcia d'aquest plat, si no sou molt amics d'aquestes fulles no el podreu fer.
És un plat de països sud-americans com Xile, Perú o Mèxic. És una manera de menjar el peix molt fresqueta. Per fer-lo necessitem peixos amb contundència, amb carn ferma, com el rap o el mero.
Com sempre que mengem peix cru millor congelar-lo un parell de dies i cuinar-lo un cop descongelat. Ens assegurem de no trobar paràsits. D'altres receptes amb peix cru: carpaccio de salmóamanida de salmó o tartar de salmó a la japonesa.






INGREDIENTS:

1/3 part d'un pebrot vermell

2 talls de rap

1 alvocat

1 ceba tendra (si la tenim morada millor)

1 llima (si té poc suc millor dues)

1 ramet de coriandre

sal i pebre


Tallem el rap en talls fins. Per fer-ho traiem l'espina del mig i dels migs trossos en fem filets. Si té una mica de pell exterior li hem de treure per poder-lo tallar millor.

Posem el rap en un plat i l'amanim amb molt poca sal i una mica de pebre negre.

Hi posem el pebrot i la ceba a quadrats petits i les fulles de coriandre esmicolades.

Ho amanim amb el suc de la llima i ho deixem marinar almenys vint minuts.

Ho servim acompanyat de les boletes d'alvocat, que ens suavitzaran una mica el gust de la llima.

viernes, 4 de julio de 2014

conill amb all i pebre

LA RECEPTA DE LA IAIA

M'agraden molt aquestes receptes que sé que han passat de generació en generació. Aquest és el cas d'aquest conill, que formen part del paladar de la meva infantesa. També recordo molt la llengua amb pèsols, però és un plat que de moment encara no he fet a casa. Una llengua sencera és massa gran! A mi m'agradava molt, va... no feu escarafalls que jo us sento! De moment no la posaré al bloc, pot ser em quedaria sense seguidors! Un altra olor que recordo és la del bull de tonyina, però per mi el record és desagradable, mai van aconseguir que ho tastés! Podeu veure d'altres receptes de tradició familiar: fircandó de vedella amb albergíniaconill amb anís o el pastís de galetes.






INGREDIENTS:

1/2 conill a talls petits

4 cullerades de farina

2 grans d'all

1 tomàquet madur

2 cullerades de postres de polpa de nyora

1 tassa de cafè de vi negre

2 patates vermelles grosses

6 ametlles



Passem el conill per farina, el rebossem per tots costats i espolsem l'excès de farina.

Posem una cassola al foc amb oli, tot el fons ple i prou. Quan sigui ben calent hi posem un gra d'all aixafat i hi posem els talls de conill i els enrossim d'un costat i de l'altre.

Mentre pelem les patates i les tallem. Primer fem talls nets amb el ganivet però l'últim tros l'estripem, el comencem tallant amb el ganivet però l'acabem de tallar amb la mà. D'aquesta manera ens queda un tros mal tallat i és per allà per on es desfarà la patata i ens farà un suquet espés.

Un cop tenim el conill ben enrossit el traiem de la cassola i el reservem en un plat per després. Ara posem a la cassola el tomàquet ratllat i la polpa de nyora. Ho salem i deixem que es cogui bé la salsa amb el foc un pèl més baix. 

Quan veiem el tomàquet cuit hi tornem a posar el conill i hi afegim el vi negre. Deixem que el vi redueixi una mica, quan veiem que s'ha reduit a la meitat hi osem les patates i un got d'aigua o dos. Volem que els talls i les patates quedin coberts d'aigua.

Ho tapem i ho deixem a foc baix fent xup-xup durant 15 minuts.

Mentre pelem el gra d'all i el posem en un pot batedor amb les ametlles. Agafem una mica de suc de la cassola i ho passem pel túrmix fins que ens quedi una pasta homogènia.

Un cop passats els 15 minuts posem la picada a la cassola, la deixem 5 minuts més i apaguem el foc. Podem deixar reposar el guisat tapat uns 10 minuts, això el fa suar una mica i queda més amorós.



domingo, 29 de junio de 2014

amanida de mongetes de colors

SOM TOSSUTS

En general som tossuts, i jo m'hi incloc, i ens obstinem a menjar tot l'any de tot. Crec que la natura és sàvia i ens ofereix en cada moment el que necessitem. Ara és el temps de la mongeta tendra, no a l'hivern. A l'hivern disposem d'altres verdures com bròquil, coliflor, espinacs… i precisament hem de buscar la manera de preparar-les que ens agradi més per poder-les gaudir. Una mania meva és la dels colors al plat i aquest trobo que resulta, tenim verd, vermell i un rosat molt bonic. El meu marit quan era petit deia que no volia menjar mongetes seques perquè se li enganxaven dalt del paladar. Espero que amb aquesta recepta això no us passi, les mongetes tendres ajuden a passar les seques molt millor, ja ho veureu. Dedico aquesta recepta a la Laia que no li agraden les mongetes seques. Voleu d'altres amanides amb mongetes? Mireu amanida de mongetes amb botifarraamanida de mongetes seques amb escalivada o aquesta amb mongeta tendra: amanida de mongeta tendra amb blat de moro.







INGREDIENTS:

100 g de mongetes seques cuites

1 plat de mongeta tendra cuita (la podeu tenir cuita que us ha sobrat d'un altre àpat)

1 tros de pebrot del piquillo

1 tros petit de ceba tendra

1 cullerada de vinagre de vi

4 cullarades d'oli

1 llauna de tonyina petita

sal i pebre


Tallem molt petit, tot el que puguem, el pebrot del piquillo i la ceba. Ho posem en un bol amb l'oli, el vinagre i una mica de sal i pebre. Ho deixem una estona macerant perquè la ceba perdi una mica la fortor.

Preparem en una plàtera les mongetes, si les verdes estan a trossos massa grans les tallem una mica. Hi posem les mongetes seques i la tonyina esmicolada.

Remenem bé la salsa i la hi posem per sobre. Ho barregem tot plegat.


miércoles, 25 de junio de 2014

carbassó farcit d'arròs

FA GOIG

Quin goig fan a quests carbassons rodons petits! Quan en trobo els faig farcits perquè trobo que és la forma ideal de preparar-los. La seva forma fa de cassoleta i ens permet farcir-los del que vulguem. En aquest cas d'arròs. El resultat és un plat molt complert i fins i tot agradable per aquests dies de calor. No cal que us els mengeu acabats de sortir del forn! Si sou fans del carbassó proveu de fer també quiche de carbassófussilli amb carbassó i menta  o tallarines de carbassó i pastanaga al pesto.





INGREDIENTS:

4 carbassons rodons

1 tassa d'arròs llarg

1 ou

1 gra d'all

1/2 pot de tomàquet triturat

pa ratllat


Encenem el forn a 150º de dalt i de baix.

Comencem tallant el barret de dalt dels carbassons. Amb una cullereta buidem tota la part del mig del carbassó on hi ha les llavors. Deixem només una mica de polpa tot al voltant de la pell.

Posem els carbassons en una plàtera de forn amb sal per dins i els amanim amb oli. Penseu que els carbassons son bastant sosos, no sigueu escassos amb la sal.

Els deixem al forn durant uns 10 minuts, fins que els punxem tous.

Mentre posem un pot amb dues tasses d'aigua i una d'arròs al foc. Hi afegim sal i un cop comenci a bullir, tapem el pot i comptem quinze minuts. Passat aquest temps ja podem apagar, l'arròs ja serà cuit i s'haurà begut tota l'aigua.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli i hi posem l'all aixafat. Quan notem que l'oli s'ha impregnat de l'aroma de l'all, veureu que es nota l'olor, hi posem el tomàquet triturat i hi afegim una mica de sal i un pèl de sucre. Deixem la salsa fins que s'espessi bé i es torni més fosca.

Barregem l'arròs ben escorregut amb la salsa de tomàquet i l'ou batut amb sal i pebre.

Farcim els carbassons amb aquesta barreja i hi posem unes quantes cullerades de pa ratllat per sobre i un rajolí d'oli perquè ens faci una crosta amb el gratinador.

Ho tornem a posar al forn a 180º només encès de la part de dalt fins que ho veiem torrat.