dimarts, 9 de febrer de 2016

xató

ENCARA HI SOU A TEMPS

Mentre sigui el temps de l'escarola podeu fer xató. Us poso la recepta familiar. Per cert he vist i sentit que en la descripció que es fa del xató es diu que porta tonyina en oli, de la de llauna i això no és així. El xató porta bacallà i tonyina sí, però de la seca i salada, moixama es diu. Jo la poso en remull mentre preparo el xató perquè no sigui tan forta de gust i així li trec una mica la sal. Feu servir bacallà del morro a talls, i després l'esqueixeu. No escatimeu en els productes que son la base del plat.
També haurem de fer la salsa de xató que és diferent al romesco o a la salsa dels calçots.  Us he de dir que cada casa te els seus trucs, com sempre passa en una recepta tradicional. Precisament l'altre dia em van dir que en una casa hi posaven les ametlles i avellanes crues, cosa que a casa no hem fet mai. Però no ho discutiré mai, cada casa té la seva recepta. A vilanova fem tot l'àpat sencer, la xatonada el dijous gras: xató, truites de segon i per postres merenga i coca de llardons. Bon profit!






INGREDIENTS:

1 escarola de cabell d'àngel (és més fina, blanca i tendra)

2 talls de bacallà de morro ja dessalats

4 anxoves

50 g de moixama

2 raves

1 grapat d'olives arbequines

per la salsa del xató:

15 ametlles torrades

15 avellanes torrades

1 cullerada de polpa de nyora

1 molla de pa xopada en vinagre

1 gra d'all

1 tassa petita d'oli

1 pessic de sal



Fem la moixama a talls prims i la posem en un bol d'aigua. Li canviem un parell de vegades l'aigua perquè deixi anar una mica el gust tan salat.

Rentem bé l'escarola i l'escorrem a consciència, no volem que l'amanida ens quedi aigualida.

Esqueixem els talls de bacallà, li traiem la pell i amb els mateixos dits l'estripem fent-ne miques, no gaire petites.

Rentem els raves i els pelem.

Preparem la salsa posant tots els ingredients dins un pot de túrmix i batem bé. La molla de pa ha de ser com de tres llesques de pa de barra de quart. Un cop feta si veiem que ha quedat molt espessa li podem afegir una mica d'oli i compensar amb una mica de sal i vinagre. Si fos al contrari li posariem alguna ametlla o avellana més i també compensariem una mica en tastar-la de vinagre o sal si fes falta. La salsa del xató és una salsa més forta que el romesco s'hi ha de notar tan el gust de vinagre com el gust de l'all. Fixeu-vos que l'all no l'escalivem i que no porta tomàquet, aquestes son les principals diferències amb el romesco o la salsa dels calçots.

Un cop tot a punt preparem el plat. Posem a sota l'escarola amanida amb oli i per damunt i els costats hi repartim el bacallà, les anxoves, les olives, el rave i la moixama. Després hi posem un parell de cullerades de salsa.

Com que la salsa és força difícil de barrejar, també podeu barrejar-la primer amb l'escarola i després muntar el plat amb tots els ingredients per sobre.

dijous, 4 de febrer de 2016

truita amb pèsols

QUAN TOCA

Dijous gras a Vilanova és quan toca menjar-nos el xató, és el dia més típic per fer-lo. El xató és un plat que ja s'ha fet popular en molts restaurants fins i tot de fora de Vilanova però la xatonada és més complerta. Es tracta d'un àpat d'un primer plat d'una amanida de xató i un segon plat format per porcions de truites diferents: de botifarra d'ou, de mongetes, de carxofes, de patata i ceba, d'alls tendres... I per postre una merenga que en aquest dia s'estampava contra la cara en el moment de ser menjada, per això encara es fa la merengada pels carrers. O sigui que el dijous a la tarda no us aventureu a passaejar per Vilanova o us poden estampar una merenga a la cara. Avui poso una altra truita al bloc per la xatonada, per qui vulgui variar. Aquí trobareu més truites per dijous gras.







INGREDIENTS:


150 g de pèsols

3 ous grossos

10 fulles d'alfàbrega

formatge serrat



Posem un pot al foc amb aigua i sal fins que bulli. Hi tirem una cullaredeta de sucre i hi bullim els pèsols 5 minuts, no més. Com més bullim els pèsols més durs queden, per tant no ens hem de passar amb la cocció.

Batem els ous amb una mica de sal i pebre i les fulles d'alfàbrega trinxades ben petites.

Posem un rajolí d'oli en una paella petita. Hi posem els pèsols i seguidament els ous i quallem els ous per fer la truita.

Un cop tenim la truita feta hi ratllem el formatge per sobre que es desfaci una mica amb l'escalfor de la truita.


dimarts, 2 de febrer de 2016

calamars a la grega

EDUCANT

Hi ha gustos que eduquen el nostre paladar. No ens n'adonem però els plats tradicionals porten sempre els mateixos ingredients i el nostre paladar s'ha acsotumat a aquests gustos. És per això que quan tastem cuines d'altres països tenim uns moments de desconcerrt dins la nostra boca, intentant de descobrir aquell gust que no ens és familiart. Aquesta recepta porta un sofregit de ceba i tomàquet que sembla que sigui molt semblant a la nostra cuina però hi ha un ingredient que fa que ens sigui exòtica. Aquest ingredient és el fonoll i l'anet. Em va agradar tastar aquesta recepta a Grècia i allà mateix em vaig apuntar el que em semblava que portava per després reproduir-ho a casa. Espero que us agradi tan com a mi. 





INGREDIENTS:

2 calamars de mida mitjana tallats a rodanxes gruixudes

1 ceba

1 gra d'all

1 cullerada de boletes de pebre

2 tomàquets petits de branca

1 bulb de fonoll

1/2 manat d'espinacs

2 branques d'anet

oli i sal




Pelem la ceba i la tallem a llunes primes.

Traiem les fulles exteriors del bulb de fonoll, normalment no son tendres. Tallem la resta a tires fines.

Triem les fulles d'espinacs, mirem de treure les que siguin trencades i les tiges també. Les posem en remull perquè s'esbandeixin bé de la terra que porten. Podem canviar l'aigua un parell de vegades perquè no hi quedi gens de terra.

Netegem els tomàquets i els tallem en 6 trossos cadascun.

Posem una cassola al foc amb un raig d'oli al fons, que cobreixi just el fons. Xafem un gra d'all i el posem dins la cassola junt amb les boles de pebre perquè l'oli agafi un bon aroma. Hi posem la ceba i el fonoll i ho deixem saltar fins que s'estovi una mica. Un cop ho veiem tou hi podem afegir els tomàquets. Ho deixem fins que el tomàquet es cou una mica i es desfà.

Aleshores hi posem els calamars, hi fem un parell de tombs i hi afegim les fulles d'espinacs escorregudes. Remenem els espinacs perquè passin per l'oli i es tornin tous i posem les branques d'anet tallades en dos trossos i tapem la cassola. Deixem el foc mitjà-baix i ho deixem fer tapat 10 minuts.

dimecres, 27 de gener de 2016

conill i albergínia al forn

SENY I RAUXA

Diuen que és el que ens defineix. Doncs a la cuina farem el mateix, després d'una recepta de rauxa com els clavells de carnaval anem per posar seny i ens farem un conill al forn amb albergínia. Una recepta d'entre setmana per cuidar-nos una mica. Senzilla però boníssima. El secret serà tallar l'albergínia gruixuda i col·locar-la al fons de la plàtera fent de coixí al conill. Si us agrada el conill podeu provar altres receptes: conill amb albergínia, conill amb xocolata, conill amb anís, conill amb all i pebre, conill amb cervesa, conill escabetxat o arròs de costella i conill amb camagrocs.







INGREDIENTS:

1/2 conill

2 albergínies petites

orenga, sal i pebre

oli



Encenem el forn a 200 º.

Hi ha les albergínies que son més gruixudes i que n'hi ha tot l'any, però a l'estiu, que és quan és el temps de les albergínies, en trobareu de les que son primes i en forma de ganxo. Aprofiteu les que son del temps en cada moment. Aquestes en forma de ganxo tenen la mida justa partides pel mig de dalt a baix. Si utilitzeu les gruixudes les tallarem en quatre trossos al llarg.

No les pelem, les deixem amb pell i tot, les partim i les posem en un bol amb aigua i sal de manera que si tenen un punt amargant els marxarà.

Salem i empebrem els talls del conill, de cada quart en fem dos trossos.

Posem al fons d'una plàtera de forn que no sigui molt ample l'albergínia, l'amanim amb sal, oli i orenga abundant. No ho posem en una plàtera ampla perquè si no queda massa escampat i es recrema. Ho volem tot juntet, que no es ressequi.

Sobre de l'albergínia hi posem els talls de conill i ho amanim amb orenga i un raig d'oli.

Ho posem al forn 15 minuts, tombem els talls de conill i ho deixem 15 minuts més.


diumenge, 24 de gener de 2016

clavells de carnaval de pasta filo i carbassa

SOMNIS

Us havia explicat que de vegades somio receptes? Estic fatal! Doncs se m'acut algun plat així mig en somnis i aleshores m'apunto la idea a l'espera de poder-ho provar. Aquesta vegada va ser un èxit total. L'he batejat com a clavells de Carnaval, perquè s'acosta el carnaval i sóc de Vilanova i la Geltrú, o sigui que duc sang carnavalera a les venes! No és gens difícil, ja ho veureu i el resultat és molt estètic, no? Si voleu fer més receptes de pastes salades podeu fer també: canaló cruixent de confit d'ànec, coca amb patates i tomàquets, pionono de xampinyons, pastís d'espinacs, tarta de ceba o pastes salades.






INGREDIENTS: ( per fer 4 clavells)

1/4 carbassa

4 fulls de pasta filo

4 talls de pernil ibèric

50 g mantega

estragó


Encenem el forn al màxim.

Agafem les fulles de pasta filo i les tallem en el sentit més llarg en quatre trossos. Volem 8 tires estretes i llargues.

Pelem la carbassa i la tallem amb una mandolina a talls molt prims, han de ser com de paper de seda.

Desfem la mantega fins que es torni líquida.

Untem una tira amb mantega, en posem una altra al damunt i tornem a untar amb mantega. Hi posem damunt les tires de carbassa, de manera que sobressurtin una mica per dalt. Hi posem una altra tira de pasta filo la untem amb mantega, en posem una altra a sobre i tornem a untar amb mantega. Damunt hi posem el pernil a tires primes, de manera també que sobressurti per dalt de la tira.

O sigui tenim una tira llarga on hem anat fent capes: una de pasta filo, mantega, pasta filo, làmines de carbassa, pasta filo, mantega, pasta filo i finalment el pernil.

Hem de vigilar que surti una mica la carbassa i el pernil per dalt de manera que quan ho emboliquem es vegi, sino només veuriem la pasta filo i no tindria gràcia.

Enrotllem la tira cap endins fent una flor, dobleguem la part de baix de manera que ens faci un peu i ho posem dins un motlle petit de madalena o de flam petit. També ho podem posar en aquells motlles de silicona que se'n poden posar 6 alhora.

Un cop posats al motlle es tornen a untar amb una mica de mantega i ho amanim amb estragó per damunt.

Es posa al forn uns 15 o 20 minuts fins que ho veiem torrat de sobre.

Com que la carbassa està tallada ben prima es cou la mar de bé. Penseu a no posar gaire pernil perquè sino quedarà massa fort de gust, els talls han de ser prims també, tipus encenalls.

Podem servir les flors sobre un coixí d'enciam tallat i amanit amb una vinagreta de mel.


dimecres, 20 de gener de 2016

albergínia amb mel

FÀCIL

Aquests plats senzills i bons que molt sovint com en aquest cas venen dels fogons més tradicionals. Aquesta recepta ens arriba de Córdova, és molt antiga, ja sabeu que la mel era un ingredient molt usat a la cuina antigament. Estan fetes en un moment i pot ser un primer plat, un aperitiu un acompanyament de carn a la brasa... el que vulgueu. Ja sabeu que jo sóc molt fan de l'albergínia i m'agrada de totes maneres. Podeu provar més recpetes amb albergínia: farcellets d'albergínia, albergínies farcides de carn, albergínia farcida de tonyina, vano d'albergínia, puré d'albergínia, gratinat d'albergínia i patates o verdures a la grega
El secret d'avui de la recepta serà tallar-la ben primeta, com xips de patates de manera que ens quedi ben cruixent.








INGREDIENTS:

1 albergínia

4 cullerades de farina

mel

oli i sal



Per fer aquest plat necessitem una bona albergínia, que sigui ben fresca. L'albergínia quan és fresca te una pell brillant i tibant i es nota ben ferma al tacte, no és gens tova. Un cop localitzada aquesta bona albergínia la rentem bé perquè no la pelarem, la farem amb pell i tot.

Un cop l'albergínia rentada i seca la tallem a làmines molt, molt primes. Si teniu una mandolina us anirà molt bé. Si ho feu amb un ganivet feu-ho amb molta paciència.

Posem la farina en un plat i allà hi passem els talls d'albergínia d'un costat i de l'altre. Espolsem l'excès de farina, només hi deixarem la que s'hi enganxi.

Posem una fregidora o una cassola petita i fonda amb oli abundant i deixem que l'oli s'escalfi. L'oli agafa una forta temperatura, veureu que es mou l'oli, aleshores hi poseu les làmines d'albergínia de 4 en 4, no en poseu moltes de cop o l'oli es refreda i aleshores no quedarà cruixent.

Quan traieu les làmines les poseu damunt d'un paper absorbent per treure l'excès d'oli.

Amanim les albergínies amb una mica de sal i suqueu una cullera dins la mel i quan la mel faci un fil ben prim la passeu per sobre de l'albergínia de forma que hi quedin uns fils per sobre. No n'hi hem de posar massa.

dissabte, 16 de gener de 2016

penques de bledes amb puré i xips de patates morades

QUINES PENQUES!

Hi ha manats de bledes que tenen unes pernques que fan molt goig. Que en feu de les penques vosaltres? Jo n'a`rpfito un tros petit no les aprofito totes. Per això he pensat que en podria fer un plat on elles siguin les protagonistes i d'aquesta manera amb un manat de bledes podem fer dos plats diferents: un amb les fulles i un amb les penques. Què? Us ve de gust un plat una mica més lleuger per després de festes? Ja veureu com és ben gustós també. Què podeu fer amb les fulles? Doncs aquestes receptes: pastís de bledes, bledes amb pernil, cigrons amb bledes, macarrons amb bledes, amanida de patata i bleda amb llagostins o escudella barrejada vegetal. Animeu-vos a menjar bledes que ja ho veieu que n'hi ha per tots els gustos.






INGREDIENTS:

2 patates mitjanes

2 patates morades

les penques d'un manat de bledes

1 cullerada de mantega petita

sal


Tallem la part de les penques i les separem de les fulles de les bledes. Guardem les fulles per fer en una altra recepta.

Esbandim bé les penques i les tallem a trossos d'uns 3 cms.

Posem una olla amb aigua i sal. un cop bulli l'aigua hi posem les penques i les deixem bullir fins que les punxem toves amb una forquilla.

Posem un pot amb aigua i sal al foc. Pelem les patates i les tallem a trossos petits. Pelem les patates morades també però d'una en fem 16 xips ben primes per fregir-les després. La resta de les dues patates les tallem també a trossos petits. Quan l'aigua del pot bulli hi afegim totes les patates i les deixem bullir també fins que les punxem toves.

Posem una paella al foc amb oli abundant i esperem que l'oli sigui olt calent, a punt de fumejar. Hi posem les xips de patates morades i les deixem que es facin bé. Les tariem i les amanim amb una mica de sal.

Un cop les patates cuites les traiem amb una escumadora i les posem en un pot de túrmix, hi afegim la mantega i ho triturem tot plegat.

Posem en un plat la muntanyeta de puré de patata blanca i morada que ens agafarà un color lila clar preciós i damunt hi posem les penques i ho acabem amb les xips de patates morades que dona un toc cruixent.

Si voleu podeu tallar unes viurutes de pernil i barrejar-les amb el purés de patata un cop ja sigui triturat.
dimecres, 13 de gener de 2016

bucatini amb pebrots de colors

TOT PER LA PASTA!

M'encanten les receptes de pasta. És pot fer una recepta de pasta amb qualsevol verdura. Avui ha tocat als pebrots. Com sempre em deixo endur per la vista a la botiga. Vaig veure pebrots de colors, ara se'n troben de grocs, de verds i de vermells i això em va inspirar a fer aquesta recepta. La pasta que vaig utilitzar van ser uns bucatinis, foradadets en italià. Son espaguetis foradats del mig. Pels que us agrada molt la pasta us els recomano. Jo, la veritat prefereixo les tallarines, els tagliatelle. Però no sóc gens italiana, en el sentit més radical de com cuinar la pasta. Ells tenen una salsa per cada tipus de pasta i no es poden barrejar de cap manera. Jo no ho diré això, feu-ho amb la pasta que tingueu a mà i que més us agradi. Podeu fer altres plats de pasta amb verdures: espaguetis amb albergínia, espaguetis amb porros i pernil, espaguetis amb mongeta tendra, wok d'espaguetis picants, espaguetis amb espàrrecs, pasta amb carbassó, pasta a la paisana amb verdura o pasta amb bròquil.







INGREDIENTS:

1 pebrot verd petit des rodons

1 pebrot vermell petit

1 pebrot groc

formatge serrat

3 grans d'all

1 fulla de llorer

vinagre de Mòdena

sal i pebre

oli



Tallem els pebrots en tires estretes. Els traiem la part de dalt i totes les llavors i un cop oberts com un llençol els tallem a tires.

En una cassola amb una mica d'oli hi posem els grans d'all xafats amb un cop perquè deixin anar el gust i la fulla de llorer. Un cop agafi olor d'all ja hi podeu posar les tires de pebrots i saltar-les fins que s'estovin. Ho amanim amb sal, pebre i una mica de sucre.

Posem una olla al foc amb aigua abundant i força sal i quan bulli hi tirem la pasta i la deixem bullir el temps que indiqui l'envàs.

Un cop els pebrots s'han estovat hi afegim unes gotes de vinagre de Mòdena.

Quan els espaguetis siguin cuits els escorrem i els barregem amb els pebrots. Si els espaguetis ja estan bullits i encar no tenim els pebrots a punt, aleshores traiem els espaguetis del foc i els posem agua freda per parar-ne la cocció i que no ens quedi covats.

Els podem servir amb formatge serrat ratllat per sobre.
dissabte, 9 de gener de 2016

amanida vermella

POQUES CALORIES

Suposo que esteu farts de menjar plats greixosos i amb moltes proteïnes. Avui per compensar us proposo una amanida ben refrescant. Farem servir pebrots ja escalivats. És un producte que ens pot servir per preparar múltiples receptes i ens estalvia molta feina. Voleu saber on més el podem fer servir?: Entrepà farcit d'escalivada, torrada d'escalivada i anxoves, botifarra amb escalivada, amanida de mongetes amb escalivada, amanida d'albergínia escalivada, puré d'albergínia amb pa pita o coca d'escalivada.





INGREDIENTS:

1 tomàquet ben gros de cor de bou o Raff

1 pebrot escalivat

olives sevillanes

1 gra d'all

comí

sal i pebre

oli



El secret de la recepta és fer servir un recipient de terrissa. El que farem serà partir el gra d'all i refregar-lo per la plàtera de terrissa, per tota la superfície, com si posessin all en una torrada. El perfum d'all es quedarà en la plàtera i li donarà l'aroma a aquesta amanida.

Un cop la plàtera untada tallem el tomàquet i el distribuïm pel damunt. A sobre hi posem el pebrot escalivat i ho amanim amb sal, pebre, comí i un raig generòs d'oli.

Podem deixar reposar l'amanida una mica abans de menjar-la.
dissabte, 2 de gener de 2016

broquetes de xai

UN XAI QUE NO XAIEJA

A molta gent no li agrada el xai perquè xaieja, o sigui té molt de gust de xai. Però el gust aquest fort li bé del greix i si tenim en compte això ho podem evitar. Per exemple si feu un guisat de xai heu d'enrossir els talls amb oli i després no fer-lo servir per fer la salsa. Si el llenceu i en poseu de net el gust del greix se'n va. Avui farem unes broquetes de xai amb una part molt poc agraïda com és la part de la cuixa. És també la part més econòmica, però això no vol dir que no en puguem fer un gran plat.  A més també és la part menys greixosa. El secret de les broquetes està en el tall i l'enfilat. Hem de tenir la precaució de tallar-ho tot en daus de la mateixa mida, d'aquesta manera ho posarem a la planxa pels quatre costats i es farà tot per un igual perquè tot tocarà a la planxa. No hi ha d'haver trossos més petits que no arriben a tocar la planxa i a l'inrevès si son massa grans eviten que altres hi puguin tocar. O sigui que ja ho sabeu un regle! És broma, no cal tant però si que us hi esmerceu una mica quan ho talleu, és la clau de l'èxit. Podeu fer broquetes de moltes coses: peix, carn, verdures... És una recepta que potser no és vàlida per fer per molta colla perquè s'ha de fer i de seguida menjar-la, no es pot escalfar. Mireu d'altres broquetes: broquetes de vedella, broquetes de gall dindi o també broquetes de fruita, que aquestes no son a la planxa però un dia ja en farem una versió calenta.






INGREDIENTS:

1 tros de mig quilo de cuixa de xai: demanar que el desossin

1/2 albergínia

canyella

pebre negre

orenga

2 nous

5 ametlles

1 cullerada molt petita de mel

oli i sal


Podem demanar que ens tallin els tacos a la carnisseria. Però jo us aconsello que ho feu a casa tranquil·lament amb un bon ganivet. Així segur que els farem al nostre gust. Jo crec que de 3x 3 cms son els adequats. Es couran de seguida i l'albergínia també.

Un cop tenim els daus tallats els posem a macerar amb sal, pebre, canyella, orenga i oli. L'oli just perquè quedi tot untat i faci que es reparteixin bé les herbes. De canyella no n'hi poseu gaire o dominarà massa, es traidora. Ho barregem tot plegat que es reparteixin bé tots els gustos i ho deixem una estona mentre fem les altres coses.

Pelem l'albergínia i la tallem a daus de la mateixa mida que els daus de carn.

L'albergínia l'amanim amb sal i pebre, orenga i oli. No hi posem canyella. Ho barregem tot bé.

Ara enfilem les broquetes posant un tall de carn i un d'albergínia. Si us fes falta podeu tallar més albergínia.

Posem la planxa a escalfar i quan sigui ben calenta hi posem les broquetes. Penseu a omplir les broquetes només fins la mida que faci la planxa, sinó no es couen, és clar, je,je.

Amb el foc mitjà per donar temps que es cogui tot bé, fem les broquetes d'un costat i les tombem, penseu que les hem de fer per les quatre cares, d'aquesta manera segur que quedaran cuites.

Mentre es van fer les broquetes i les tombem de cada cara, potser uns dos o tres minuts per costat, preparem la salsa per amanir-les al final.

En un bol hi posem les nous i les ametlles esmicolades petites i hi afegim sal, pebre i oli. Hi afegim la cullerada petita de mel i ho barregem bé.

Servim les broquetes de xai amb la salsa per sobre o al costat, com vulgueu.

dilluns, 28 de desembre de 2015

curri vermell de llagostins

GUSTOS TROPICALS

No haureu tastat res amb aquest gust. Porta molts condiments però val la pena. És com fer un suquet però tropical. A mi el resultat m'ha recordat molt una moqueca brasileira. No és lent, pel resultat que dóna és força ràpid de fer. De totes maneres és contundennt i si ho feu amb uns llagostins de bona mida no és barat tampoc. Ara en trobareu de llagostins a la peixeteria i sinó sempre els podeu comprar congelats. Aprofiteu aquests dies de festa per fer la recepta i quedar com uns reis. 





INGREDIENTS:

1 quilo de llagostins

1 ceba

1 pebrot verd petit

1 pebrot groc petit

1 pebrot vermell petit

1 tros de gingebre

1 gra d'allall

1/4 de pinya

200 ml de llet de coco

1 cullerada de postres de curri

1 cullerada de postres de pebre vermell, si voleu en podeu posar mitja de picant

2 cullerades de postres de soja dolça o fosca

2 cullerades de postres de mirim (vinagre d'arròs) o sinó en teniu de vi blanc

oli

per l'arròs:

4 tasses d'arròs llarg

1 gra d'all

oli



Pelem la ceba i la tallem a llunes.

Tallem la cua dels pebrots i els trossegem a tires i després en fer quadrats, no gaire petits, com de 2 x 2 cms.

Pelem l'all i el piquem ben petit, si teniu un trinxador d'alls us anirà molt bé per fer-ho, el podeu posar allà sense pelar ni res.

Pelem el tros de gingebre i el ratllem amb el ratllador més petit.

Pelem la pinya i agafem un quart que és el que farem servir. Li traiem la part interior que és molt dura i la resta la tallem a trossos petits.

Pelem els llagostins i els traiem el cap. Tant les peles com els caps els podem guardar per fer un brou un altre dia. Les cues les farem servir ara per fer la recepta.

Posem un pot al foc amb una mica d'oli i un all aixafat. Hi afegim les quatre tasses d'arròs llarg i quatre tasses d'aigua i ho salem. El taoem i el deixem bullir 15 minuts. Si fa falta hi podem afegir una mica més d'aigua.

En una cassola hi posem una rajolí d'oli just per cobrir el fons. Hi tirem la ceba i hi donem un parell de voltes. Quan la veiem d'un color transparent hi podem afegir l'all picat i el gingebre ratllat. Ho remenem bé i hi afegim els pebrots tallats.

Deixem una mica els pebrots que se saltin bé i es coguin una mica i aleshores ja hi podem afegir la pinya i les espècies: hi posem el curri, el pebre vermell, la soja i el mirim. Ho deixem que es barregi tot i ja hi podem afegir els llagostins. Hi donem un parell de voltes, just que els llagostins es tornin una mica blancs i ja hi podem afegir la llet de coco. Ho deixem 7 minuts bullint a foc mitjà.

Ho servim acompanyat d'un flam d'arròs basmati.
dimecres, 23 de desembre de 2015

croquetes de cigrons

SOBRES?

No sé si sou dels que aneu convidats o dels que rebeu a casa per Nadal. Sigui com sigui si han quedat cigrons de l'escudella i carn d'olla podeu fer aquestes croquetes per aprofitar-los. No sé que passa però quan acabes d'escudellar l'escorregut del caldo sempre queda de tot. Hi ha qui aprofita les patates per fer una truita per sopar. La qüestió és reciclar, no llenceu res. I si aneu convidats abans que ho llencin ho demaneu per prendre a casa. Estic exagerant, però no m'agrada gens llençar menjar. Ja veureu que aquestes croquetes són molt senzilles de fer i queden molt bones. Si voleu aprofitar els cigrons bullits per fer més coses proveu de fer: cigrons amb tomàquetscol kale amb cigronscigrons amb espinacs o cigrons amb bledes. Totes les receptes amb verdures que ens convé compensar els excessos de Nadal.







INGREDIENTS:

300 g de cigrons cuits

1 ceba petita

1 ou

pa ratllat

1 cullerada de llavors de fonoll

1/2 cullerada de comí

1 iogurt

2 cullerades petites de tahin

1 cullerada petita de pebre vermell dolç

1 gra d'all

1 bossa d'espinacs en fulles

sal i oli


Pelem la ceba i la tallem a daus petits.

Posem una mica d'oli al fons d'una paella i hi posem la ceba a foc suau fins que s'estovi i es torni transparent. L'amanim amb una mica de sal, el comí i les llavors de fonoll.

Hi afegim els cigrons ho barregem i apaguem el foc. Passem això pel turmix que ens quedi una massa fina.

Batem un ou amb una mica de sal en un plat i posem una mica de pa ratllat sobre de paper d'alumini per fer l'arrebossat.

Fem les croquetes planes i les rebossem per l'ou i després pel pa ratllat.

Preparem l'acompanyament de les croquetes. Posem un fons d'oli en una paella i hi posem un gra d'all esberlat peruqè deixi anar el gust. Sentireu olor d'all, aleshores hi poseu les fulles d'espinacs i les remeneu fent que no es quedin les mateixes sempre a sota. Penseu a fer servir una paella gran si no us serà molt difícil tombar els espinacs. Els traiem de seguida, no necessiten molt temps.

Posem oli en quantitat en una paella més aviat petita i la posem al foc. Quan l'oli sigui ben calent hi fregim les croquetes. Les traiem i les deixem sobre d'un paper absorbent que xucli l'excès d'oli.

Preparem la salsa amb el iogurt, el tahin, el pebre vermell, una mica de sal i pebre i un rajolí d'oli. Ho remenem tot bé.

Servim els espinacs i les croquetes damunt amb una mica de salsa per acompanyar al costat.
diumenge, 20 de desembre de 2015

pinya i papaia

AL CISTELL!

Afegiu al cistell de compres d'aquests dies una papaia i una pinya. No us en penedireu. Venen dies de menjars greixosos i didícils de païr, així que per posar-hi remei no hi ha res millor que això. La pinya i la papaia tenen unes substàncies que ajuden a la digestió, no em feu dir com es diuen perquè no me'n recordo ara mateix. Però està comprovat, abans dels turrons aquestes fruites ens fan tirar avall i ens ajuden en la digestió. Si voleu també podeu fer una macedònia però poseu-hi pinya i papaia, que no falti.






INGREDIENTS:

1 pinya

1 papaia

1 llima



Amb aquesta quantitat de cada us sortiran 4 plàteres com la que veieu a dalt.

Es tracta de pelar tant la pinya com la papaia. La pinya la partiu en 4 trossos i la papaia també. Després en feu talls primets de cada part.

Poseu en una plàtera un tall de cada perquè quedi ben vistós, ja sabeu que mengem pels ulls. Finalment per compensar una mica la dolçor de la papaia hi poseu unes gotes de llima per damunt.


dijous, 17 de desembre de 2015

pa de pessic de formatge de cabra

A QUALSEVOL HORA

Ho voleu com a primer plat amb una mica d'amanida al costat? Fantàstic! Ho voleu com a berenar amb melmelada de pebrot pel damunt? Boníssim! Us ho voleu menjar sol per esmorzar? Mmmm! De totes maneres i a totes hores no podreu parar de menjar-lo. No costa gens de fer, ja ho veureu. El podeu farcir de prunes seques o panses i fer-ne una versió més dolça com a postres si voleu. Ja veureu quina troballa. Teniu altres pastissos per menjar com esmorzar o berenar: pastís de plàtanpastís de pastanagapastís de galetes o croquetes de Santa Teresa.
Aquests dies de festa també ho podeu treure com a pica-pica.






INGREDIENTS:

250 g de farina

50 g de llevat

250 g de formatge de cabra de barra

1 cullerada de festucs

15 olives negres d'Aragó

4 ous

2 cullerades de iogurt natural

150 ml de llet

sal i pebre



Encendre el forn al màxim perquè s'escalfi.

Batre els ous fins que quedin blanquejats, de color carbassa clar. Afegir-hi el iogurt, el formatge, la llet i sal i pebre i seguir batent.

Barrejar la farina i el llevat i afegir-ho poc a poc a la preparació anterior batent a mà.

Tallar les olives a trossos, cadascuna en tres trossos després de treure-li el pinyol. No hi poseu olives sense pinyol que no tenen gust de res. Picar una mica els festucs que no quedin sencers del tot. Ho podeu fer amb un ganivet de fulla ample.

Afegir els festucs i les olives i barrejar-ho.

Agafar un motlle de forn en forma de pa de motlle, rectangular. Cobrir-lo amb paper de forn per poder-lo desemmotllar bé després. Si no tenim paper de forn ho podem fer amb una untada de mantega i espolsar-ho per sobre amb farina i tombant el motlle del revés fer que caigui l'excès de farina.

Aboquem la preparació al motlle i ho posem al forn a 180º durant 30 minuts.

Esperem a desemmotllar-ho que es refredi una mica. No el tombeu per desemmotllar-lo, la part de dalt la volem a dalt.

dilluns, 14 de desembre de 2015

crep de shitakes i ceps

A CASA?

Aquest any celebreu el cap d'any a casa? Teniu nens petits i no podeu sortir? Us sembla malgastar diners pagar el doble per anar a sopar el dia de cap d'any? Sigui com sigui si per cap d'any sopeu a casa, no renuncieu a fer-vos un bon sopar. Us proposo aquest plat boníssim i gens car. És sofisticat i menys difícil de fer del que sembla. Això sí, si no heu fet mai creps us proposo que proveu de fer-ne abans del dia d'autos per evitar el fracàs. Podeu preparar el farciment el dia abans i el mateix dia fer només la salsa i els creps. Com aperitiu podem fer un còctel de llagostins que es pot preparar a última hora en un moment o tenir-ho tot ja preparat a la nevera a punt de muntar el plat. De segon, un xai paciència acompanyat amb un puré de patata morada i blanca. I si us queden ganes de fer unes postres per menjar abans dels torrons proveu una escuma de pera. No em digueu que si mireu les fotos no sembla un menú de restaurant. Animeu-vos no porta molta feina i quedareu com a reis!







INGREDIENTS: (per fer 6 creps)

80 g de ceps secs

8 shitakes

1 ceba petita

1 pastanaga petita

2 cullerades soperes de Pedro Ximenez

1 cullerada de mantega

1 cullerada sopera de farina

un rajolí de crema de llet

porradell

Per fer les creps:

250 g de farina

1/2 litre de llet

50 g de mantega

3 ous

un polsim de sal


Posem els ceps secs en remull en una tassa amb aigua calenta. L'aigua la farem servir després per fer la salsa, els ceps hi deixaran un bon aroma.

Primer de tot desfem la mantega a foc ben baix, pràcticament apagat, només volem que es torni líquida però hem de fer atenció que no bulli, que no es cremi.

Posem tots els ingredients per fer les creps dins un pot de túrmix. Hi afegim la mantega ja desfeta i ho batem bé. Ho guardem dins la nevera fins l'hora de fer les creps. És molt important que la preparació estigui ben freda.

Pelem la ceba i la pastanaga i la ratllem.

Posem una paella al foc amb una mica d'oli al fons i hi posem la pastanaga i la ceba a foc alt, ho amanim amb sal i pebre i quan comenci a fer soroll abaixem una mica el foc. Ho deixem fins que s'estovi.

Mentre la verdura s'estova tallem els shitakes a tires estretes i després a daus petits.

Afegim els daus de shitakes a la paella un cop la verdura s'ha estovat. Al cap d'una estona hi posem els ceps ben escorreguts i tallats igualment a trossos ben petits. Ho deixem tot plegat 5 minuts.

Hi afegim les cullerades de Pedro Ximenez i deixem que redueixi una mica i apaguem el foc.

Tallem ben petit el porradell amb unes tisores si voleu.

Posem la cullerada de mantega en un cassó al foc i un cop estigui desfeta hi posem la cullerada de farina. Deixem que es barregi bé amb la mantega i al cap d'uns segons hi posem el suc de remullar els ceps mica en mica mentre remenem. Un cop la salsa bull hi afegim un rajolí de crema de llet, una mica de sal i pebre i el porradell tallat ben petit i ja podem apagar el foc després de remenar-ho tot un parell de voltes. De porradell un grapadet de tiges, és com si hi posessim julivert trinxat, vosaltres mateixos, tampoc cal que ens quedi tota la salsa de color verd.

Fem les creps tal i com trobareu a la recepta de creps dolces i salades i les farcim amb la preparació dels bolets. Ho farem posant la crep plana en un plat i posant el farciment en un quart de la crep. La dobleguem pel mig i una altra vegada pel mig. Ens quedarà una forma de vano. Hi posem la salsa pel damunt i a assaborir-la de gust!



dissabte, 12 de desembre de 2015

lluç farcit

POTÈNCIA

Tota la potència de les gambes en aquest plat, tot el seu sabor aprofitat sense desestimar res. En aquesta recepta son gambes petites, però sobretot senceres, no gambes ja pelades. Ho sento però les gambes pelades valen per fer una amanida fresca i poca cosa més. Per cuinar el millor son les gambes senceres, d'aquesta manera pots aprofitar cap i tot, com farem ara nosaltres. M'agrada fer coses farcides, albergínies, carbassons, el que sigui, trobo que te la seva gràcia fer un paquet amb sorpresa a dins. Trobo que és la part juganera de la cuina. Si us agraden els farciments podeu provar:
                                  




           


INGREDIENTS: Per a 4 persones

1 llom de lluç de 750 g aprox obert sencer i sense espines

1/4 de gambes petites sense pelar

1/2 tassa petita de conyac

2 cullerades petites de farina

1 ceba petita

16 grans de raïm (si és sense llavors millor)

pel brou:

1 tros de porro

1 tros de pastanaga

1 tros de ceba


Hem de demanar a la peixeteria que ens tallin un llom de la part del mig del lluç, que l'obrin per la meitat i treguin l'espina. D'aquesta manera el podem posar obert, farcir-lo i tronar-lo a tancar. La part de dalt i la cua les podem deixar per un altre dia per fer un lluç amb salsa verda o un lluç amb verdures.

Pelem les gambes i deixem la cua per un costat i el cap i les pells per un altre.

Preparem el tros de porro ben net, pot ser de la part verda perquè només és per donar gust al brou.

Pelem un tros de pastanaga o una de petita.

Pelem la ceba i en tallem un tros pel brou.

Posem una mica d'oli en un pot i hi saltem els caps i les pells de les gambes. Quan canviin de color hi afegim el porro, la pastanaga i la ceba. Ho saltem una mica i hi afegim aigua fins a cobrir-ho tot just. Ho deixem bullir a foc suau 20 minuts.

Encenem el forn perquè s'escalfi a 200º.

Mentre pelem la ceba petita i la tallem a llunes primes. Posem una paella al foc i la deixem coure fins que es torna d'un color daurat. Hi afegim una mica de sal i pebre i les cues de les gambes pelades. Hi donem un parell de voltes i hi posem el conyac. Deixem que el conyac redueixi una  mica i hi afegim les dues cullerades de farina i una mica de brou, unes cullerades. Un cop la farina espessi ja està el farcit preparat.

Colem el caldo dels caps de les gambes i el reservem.

Salpebrem el llom del peix i el farcim amb les gambes i la ceba, ho repartim bé i el tornem a tancar.

Posem el lluç  en una plàtera d'anar al forn i l'amanim amb una rajolí d'oli per sobre.

Hi posem el brou i els grans de raïm i ho deixem al forn a 200º encès dalt i baix durant 20 minuts.

Un cop tret del forn, si voleu podeu separar la salsa i fer-la reduir una mica amb una nou de mantega. La mantega tornarà la salsa brillant i li donarà un gust més intens. Si voleu l'opció més saludable no cal que ho feu. La salsa tal qual també és bona.




dimecres, 9 de desembre de 2015

rodes de poma

POSTRES RÀPIDES

M'agraden les postres que semblen eleborades però que en realitat no porten feina. I també utilitzo moltes fruites per fer postres, trobo que així sembla que no peques tant! Aprofitar productes bons ja fets també és una bona tàctica per no passar tan de temps a la cuina. Avui amb tot això he preparat unes rodes de poma rebossades sobre un llit de natilles. A més per fer-ho he aprofitat una poma que ja tenia una mica de mala cara perquè feia dies que rondava per la fruitera. Però després d'aquest lifting ningu diria que te l'edat que te... Proveu-ho potser també serà la manera que els nens mengin un berenar de fruita! Altres postres ràpides amb fruita broquetes de fruita amb iogurt de cocolassie de mangomaduixes amb gingebrepastís de pasta filo amb prunespastís de poma ràpidtaronja amb pebre de 5 colorscrumble de plàtan o escuma de pera amb gelat








INGREDIENTS:

1 poma

5 cullerades petites de sucre llustre (és aquell sucre que sembla pols)

2 cullerades petites de canyella

1 ou

1 cullerada de farina

1/2 cullerada petita de llevat


Traiem el cor de la poma amb un ganivet prim de manera que fem un tall al voltant del cor per desprendre'l. Si no arriba al tall fins el fons de la pomma en fem un altre desde el fons de la poma per acabar-ho de tallar. Es venen uns ganivets especials que son per buidar pomes. Si no en teniu ho podeu fer igualemnt de la manera que us he dit.

Pelem la poma i la tallem a discos de mig centímetre. No els volem molt prims però tampoc massa gruixuts.

Barregem l'ou amb la farina i el llevat fins que ens quedi una massa ben fina.

Posem una paella al foc amb oli i l'escalfem força.

Rebossem les rodes de poma en la farina i les fregim amb l'oli ben calent d'un costat i de l'altre.

Les traiem i les posem sobre d'un paper de cuina perquè xucli l'excès d'oli.

Barregem el sucre llustre amb la canyella ben barrejat. Agafem un colador petit ben estret i posem dins el sucre i la canyella i ho espolsem per damunt de les rodes donant copets al colador.

Servim una cullerada de natilles damunt del plat i col·loquem les rodes de poma. Ho podem tornar a espolsar amb més sucre i canyella.
dijous, 3 de desembre de 2015

espaguetis amb trompetes de la mort

AROMES

Què son els bolets? Doncs son fongs, però en el 90 % de la seva composició en realitat son aigua. El que tenen de bó culinàriament parlant és el seu aroma. És el que dóna caràcter als plats. I dels bolets que tenen medalla dor en aroma un d'ells són les trompetes de la mort. Potser ja no en trobareu de fresques a les botigues, però les podeu trobar seques tot l'any. L'únic que heu de fer és remullar-les abans de cuinar-les per hidratar-les. Aquí teniu altres plats amb bolets aromàtics: arròs de costella i conill amb camagrocscalamars amb rossinyolscrema de camagrocs i fredolicsquinoa amb trompetes de la mortremenat de fredolicstallarines amb ceps o tempura de camagrocs.







INGREDIENTS:

100 g de trompetes de la mort

175 g d'espaguetis

1 ceba petita

2 cullerades de Pedro Ximenez

1/2 bric de crema de llet

farigola

oli

sal i pebre



Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal i una mica de sal. Un cop bulli hi posem la pasta i la fem el temps que indiqui l'envàs.

Mentre pelem la ceba i la ratllem.

En una cassola posem una mica d'oli al fons, just que cobreixi el fons i hi posem la ceba, la deixem sofregir fins que s'estova. Després hi afegim les trompetes de la mort i ho amanim amb una mica de sal i farigola.

Al cap d'uns 5 minuts, penseu que les trompetes necessiten una mica de temps per coure's, hi afegim el Pedro Ximenez.

El deixem reduir i que s'evapori l'alcohol i hi aboquem la crema de llet. Ho deixem uns dos minuts i apaguem el foc.

Un cop escorreguda la pasta la posem a dins la salsa i hi donem unes voltes perquè es barregi tot plegat.

Sobretot penseu que si la pasta es cou abans de tenir la salsa a punt, apagueu el foc i hi poseu un bon raig d'aigua freda perquè no continui coent i s'estovi massa. No l'escorreu fins al moment de barrejar-la amb la salsa.


dilluns, 30 de novembre de 2015

estofat de gall dindi a la taronja

CARNS SALUDABLES

El gall dindi és una carn molt saludable. No és gens greixosa i es pot preparar de moltes maneres. Aquí li hem donat un toc de taronja que li va molt bé. Una mica per recordar l'ànec amb taronja, però no te res a veure. Un bon plat per prendre al tuper, amb una fruita un àpat complet. El dia que m'ho vaig menjar, hi vaig posar uns espinacs saltats amb un all a la paella i la combinació hi quedava molt bé. Per fer aquest estofat farem servir la part de dalt de la cuixa tallada a tacos. És una carn molt tendra. Si voleu carns saludables proveu aquests plats: broquetes de gall dindiconill a la planxacuixes de gall dindi amb olivesconill escabetxatfilet de gall dindi al fornrodó de gall dindi amb raïmpollastre chop suey, filet de gall dindi amb tomàquet farcit de cuscústeriyaki de pollastre o conill al forn.






INGREDIENTS:

1/2 quilo de daus de gall dindi (de la part de dalt de cuixa)

2 pastanagues

1 ceba

1 cullerada de farina petita

1 taronja (suc i ratlladura)

3 cardamoms

1 tassa de cafè de vi blanc

1 tassa de cafè d'aigua

2 tasses d'arròs

1 gra d'all

oli i sal


Pelem la ceba i la ratllem. D'aquesta manera es desfarà a la salsa.

Pelem les pastanagues i les tallem a rodanxes no gaire gruixudes.

Ratllem per la part fina del ratllador la pell de la taronja. No la necessitem tota, ratlleu-ne una mica més de mitja. Només ratllem la part de color taronja, la part blanca és amargant.

Un cop ratllada la pell de la taronja, la tallem pel mig, exprimim el suc i el reservem en un got per després.

Salem una mica la carn. Posem una cassola al foc amb un fons d'oli, només just que cobreixi el cul de la cassola. Fem enrossir la carn de tots costats a foc mitjà-alt, la tombem fins que perdi el color de crua i agafi un color una mica torrat, no cremat.

Afegim les pastanagues, donem un parell de voltes a tot plegat i hi posem la ceba ratllada. Ho salem una mica i ho anem remenant perquè es faci de tot arreu. Quan veiem la ceba que ha canviat de color blanc a una mica daurada afegim a la cassola la cullerada de farina i remenem.

Seguidament hi posem el suc de taronja i la ratlladura de la seva pell.

Al cap d'uns segons hi posem la tassa de vi i al cap d'uns segons l'aigua. Ho deixem que s'escalfi i quan comenci a bullir tapem la cassola i ho deixem a foc baix fent xup-xup uns 30 minuts. Deixeu-ho fins que la carn sigui ben tendra.

Mentre aprofiteu per preparar l'arròs.

Pelem l'all i el laminem. Posem l'arròs en una escorredora i l'esbandim.

En un pot petit hi posem un rajolí d'oli i l'all laminat. Un cop agafi una mica de color l'all hi posem l'arròs i un got d'aigua. Ho salem una mica.

Anem afegint aigua mica en mica fins que l'arròs sigui cuit. Uns 20 minuts.

Servim un flam d'arròs amb el gall dindi al voltant.
dijous, 26 de novembre de 2015

bombons de fruits secs

ABANS DE CAURE

Abans de caure rodons a terra perquè fa estona que heu esmorzat i encara us falta una bona estona per dinar, us proposo dur una caixeta amb aquests bombons energètics. Amb un sol bombó d'aquests podreu aguantar una bona estona. Tornareu a ser persones. Estan fets amb fruits secs variats, com més variats siguin millor, més aportacions diferents tindran. Es poden guardar durant forces dies en una capseta metàl·lica ben tancada i no ocupen massa espai. Una amiga meva em va donar la idea, ella sempre en porta i la veritat és que dona molt bon resultat. Moltes gràcies Eli!








INGREDIENTS:

250 g de fruits secs variats (ametlles, avellanes, nous, nous de pecan, nous de Brasil, nous de macadàmia, panses, pinyons)

8 prunes seques

50 g de festucs

3 cullerades de coco ratllat



Posem en el got gran del túrmix amb les ganivetes grans per triturar bé els fruits secs variats que tinguem més les prunes seques.

Ho triturem tot plegat i en fem una pasta. Les prunes ajuden a lligar-ho i que es faci una massa compacte.

En fem boletes d'una mida petita.

Agafem els festucs i els esmicolem amb un ganivet sobre d'una fusta, tallant en diferents direccions fins a fer-ne trossos petits. També ho podem fer posant-los dins un drap de cuina i colpejant-los amb una mà de morter. Si teniu un molinet de cafè, serà menys traumàtic tot plegat. Penseu que no els volem reduir a pols, només els volem esmicolar.

Barregem els festucs junt amb el coc ratllat en un plat.

Passem les boletes pel coco i festucs i ho rebossem bé, premem perquè es quedi enganxat.

Posem els bombons en una capseta metàl·lica petita per facillitar el seu transport.



dilluns, 23 de novembre de 2015

amanida tèbia de tardor amb escabetx de rovellons

ELS COLORS DE LA TARDOR

Mireu quina amanida amb tots els colors de la tardor, marrons, taronges... La vista és bonica però el gust encara és millor. La podeu fer amb els rovellons escabetxats que trobareu en l'anterior recepta. Tenia altres amanides tèbies per fer, molt diferents totes, l'única cosa que tenen en comú és aquesta barreja d'ingredients freds amb calents. Mireu-les: amanida amb formatge rocafortamanida tèbia de boletsamanida tèbia de patates i salmó o amanida tèbia de primavera.






INGREDIENTS:

1/2 moniato

12 rovellons escabetxats

2 patates petites

enciam de fulla de roure

1/2 magrana


Posem les patates en un pot i les cobrim d'aigua. Deixem el pot al foc fins que bulli l'aigua i no ho apaguem fins que punxem amb una broqueta les patates i les trobem ben toves.

Mentre pelem un tros de moniato, amb mig moniato petit en tindrem prou. El tallem a rodanxes, després a tires i finalment en fem daus petits. Posem una paella amb oli abundant al foc i quan l’oli sigui ben calent hi posem els daus de moniato. Un cop fregits els retirem sobre d’un paper de cuina perquè en tregui l’excès d’oli. Penseu a fregir-ho amb l’oli ben calent, d’aquesta manera no us quedaran els daus oliosos.

Tallem la magrana pel mig, en sentit horitzontal. L’agafem amb la mà esquerra amb la part oberta contra el palmell de la mà. Agafem una mà de morter i anem donant cops a la part de la pell. Mantindrem els dits oberts, de manera que els cops fan desprendre els grans de magrana amb facilitat, ja ho veureu.

Pelem les patates i les tallem a làmines no gaire gruixudes.

En una plàtera hi disposem les fulles d’enciam ben escorregudes, al damunt les rodanxes de patates, els rovellons ben distribuits, els daus de moniato i els grans de magrana.


Ho amanim tot plegat amb l’oli de l’escabetx dels rovellons i un polsim de sal. És un bon joc de contrastos, boníssima!