dilluns, 31 d’agost de 2015

amanida d'arròs amb tomàquets

LES SALSES

Hola, ja torno a ser aquí després de vacances. Jo hauria posat receptes igual al bloc, però desde l'estranger és un xou. Espero que m'ho perdoneu, de fet teniu moltes receptes per distreure-us en el bloc. Concretament 501!!!! A lo tonto, a lo tonto ja he passat de les 500!!! Quina ràbia, aquí em falten els emoticons de serpentines i castells de focs de celebració, ha, ha.
Doncs res, tornem a la normalitat, m'encanten les salses. Un mateix plat acompanyat d'una salsa o d'una altra pot canviar totalment. M'agrada inventar-ne de noves i anar provant. Penso en el que hi pot anar bé segons els ingredients que porta el plat. És un exercici d'imaginació fantàstic. En les amanides trobo que la inspiració no te fi, es poden fer mil i una salses. Aquesta vegada m'he inspirat en la salsa del vitello tonato. Mireu aquestes amanides amb salses diferents: amanida amb prèssec i vinagreta de nousamanida tèbia de salmó amb salsa de mantega i llimonaamanida de cranc amb salsa tàrtaraamanida de fruites amb vinagreta de soja o amanida de mongetes verdes amb vinagreta suau d'envinagrats.






INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs integral

2 tomàquets de branca que siguin durs, no verds

3 tomàquets confitats en oli

10 tomàquets cirerols

6 cullerades de maionesa

1 llauna petita de tonyina

1/2 llimona

porradell

sal i pebre


Posem una olla al foc amb aigua i sal. Pensem a posar-hi almenys 6 tasses d'aigua. Un cop l'aigua bull ja hi podem tirar l'arròs integral, deixem el foc mitjà i necessitarem almenys uns 35 o 40 minuts per tenir-lo cuit. Per avançar el podeu coure la nit abans, mentre llegiu o descanseu, o el que sigui, que jo no m'hi vull posar!  L'endemà nomé us faltarà amanir-lo.

Fem una maionesa, trobareu com fer-la en aquesta recepta d'amanida russa. És molt fàcil, no us ha de fer mandra, ja sabeu que les salses preparades porten un munt de substàncies que no son gens recomanables. Res com una maionesa feta a casa amb ou, oli i una mica de vinagre i sal. La que us quedi ben tapada en un pot de vidre ben net es pot aguantar durant una setmana. Sobretot guardeu-la de seguida després de fer-la, no la deixeu ni un minut fora de la nevera.

Posem les cullerades de maionesa i la llauna de tonyina junt amb una mica del suc de la llimona i el porradell ben trinxat i ho passem tot plegat pel túrmix per aconseguir aquesta altra salsa que anomenarem tonata, només perquè em sona bé i algun nom li havia de posar.

Pelem el tomàquet de branca, com que els hem agafats durs ens anirà bé pelar-los com una poma. Els tallem pel mig com si anessim a sucar pa amb tomàquet i els traiem les llavors. Els fem a daus, no cal que siguin gaire petits.

Tallem el tomàquet confitat a trossos petits, son especiats i lleugerament salats, per això els fem petits, perquè volem que quedin ben repartits.

Partim els tomàquets cirerols per la meitat. En barregem una part amb l'arròs i la resta els deixem per decoració final.

Posem a l'arròs, els tomàquets de branca i confitats tallats i la tonata i ho barregem tot plegat.

Ho decorem amb uns quants tomàquets cirerols partits per la meitat.










diumenge, 9 d’agost de 2015

amanida de quinoa i pastanaga

INVESTIGACIÓ

Estic provant de fer plats amb quinoa, donat que és tan bona per la salut. Ara per exemple he provat de fer-ne una amanida freda per l'estiu. Proveu-la de fer a veure què us sembla i modifiqueu-la com sempre al vostre gust. Però abans us demano que la proveu així, està pensada per equilibrar tots els gustos. La quinoa és la base neutra, podríem dir-ne. Després hi anem afegint capes de sabors. La pastanaga que serà el més abundant te un gustet dolç, però l'amanim amb llimona per compensar. Hi posem un producte dolç com pot ser les panses i també un contrast una mica àcid que son les orellanes tallades a trossets ben petits. Per acabar el cruixent dels fesctucs ben trinxats. Tasteu-la així i si no us convenç canvieu el que vulgueu. Podeu fer d'altres amanides amb cuscús o arròs com: amanida de cuscústabuleharròs llarg i salvatge amb llagostinsamanida d'arròs amb xampinyons o quinoa o cuscús amb verdures.








INGREDIENTS:

2 tasses de cafè de quinoa

1/2 litre d'aigua

2 pastanagues

4 orellanes

2 cullerades de panses

1 cullerada de festucs

1/2 llimona

estragó

cúrcuma

oli i sal



Posem un pot al foc amb el mig litre d'aigua i una mica de sal. Quan bulli hi afegim les tasses de quinoa ja esbandida, la passeu una mica per aigua. La deixem bullir 20 minuts a foc mitjà i tapada.

Un cop feta l'escampem en una plàtera plana perquè es refredi.

Mentre esperem que acabi de bulllir podem preparar tot el demès. Pelem les pastanagues i les ratllem ben petites. Amb el ratllador més petit que pugueu. Si teniu un robot de cuina us anirà la mar de bé.

Posem la pastanaga ratllada en un bol i la barregem amb una mica d'estragó, el suc de mitja llimona, unes tres cullerades d'oli, un polsim de sal i mitja cullerada de postres de cúrcuma. 

Ara tallem les orellanes ben petites, a trossos de 3 mm quadrats. 

Esmicolem els festucs amb un ganivet a sobre d'una fusta. Anem passant el ganivet en totes direccions.

Barregem la pastanaga, les orellanes, les panses i la quinoa ja tèbia. En fem un flam i ho amanim amb un rajolí d'oli per sobre, una mica més d'estragó i els festucs ben emicolats.





dijous, 6 d’agost de 2015

amanida de pasta acolorida

TEMPS DE TOMÀQUET

Fa uns dies em van regalar un calendari de collites. És un calendari on et marca quin producte es recull cada mes. Sembla una tonteria però ja ens hem oblidat que els vegetals tenen el seu propi temps de plantació i collita. Si els trobem  fora de temporada és perquè venen de lluny o d'hivernacles.
Encara que ara en trobem tot l'any no ens enganyem, el temps dels tomàquets és ara, a l'estiu. Per tant ja fa temps que us vaig posant receptes de tomàquets per aprofitar que ara n'és el temps. Aquí en va una més. I si en voleu veure d'altres mireu aquestes: sopa freda de tomàquettomàquet amb tonyina i olivesamanida niçoisetomàquet farcitamanida de tomàquets i crostons o amanida de tomàquet i alvocat








INGREDIENTS:

150 g de pasta (galets o fusilli)

6 tomàquets cirerols

1 kumato

1 tomàquet de pebrot

1 tomàquet raff o de Montserrat

1 pebrot groc ben petit (si no posar-ne mig)

1 pebrot vermell ben petit (si no posar-ne mig)

1 cullerada sopera de vinagre de Mòdena

3 cullerades soperes d'oli

1 all petit

orenga

sal i pebre



Posem una olla amb aigua abundant i sal al foc. Quan bulli hi tirem la pasta i la deixem bullir el temps que ens indica l'envàs. Un cop cuita la retirem del foc i hi posem un raig d'aigua freda fins a aconseguir refredar tota l'aigua. Escorrem la pasta seguidament i la deixem refredar en una plàtera plana.

Partim els tomàquets cirerols per la meitat.

Trossegem a quadrats petits tots els tomàquets. com més colors diferents tinguin més bonica quedarà l'amanida.

Tallem el pebrot a trossets ben petits, no volem que el seu gust destaqui, s'ha de barrejar a petits bocins amb tot plegat.

En un bol fondo hi posem el vinagre, l'oli, l'orenga, l'all ben trinxat i sal i pebre. Ho remenem bé perquè sigui com una salsa.

Posem tots els tomàquets i els pebrots al bol i ho barregem tot plegat.

Un cop la pasta s'hagi refredat l'ajuntem al bol amb els tomàquets i la salsa.
diumenge, 2 d’agost de 2015

pizza de mortadel·la

ORIGINALITAT

De vegades es barregen ingredients que no saps on aniran a parar. En aquest cas l'originalitat de la barreja no és meva. Vaig veure un cuiner italià que feia aquesta pizza en un programa de la tele. La vaig voler provar de seguida i la veritat és que la barreja sí que va a algun lloc. Jo li vaig afegir aquesta ruca que crec que li queda molt bé i al mateix temps li dona frescor, si no potser queda massa ressec tot plegat. Proveu de fer pizzes a casa, si compreu la massa ja feta és un moment. I la podeu farcir del que vulgueu i us vingui de gust. Sigueu creatius! Podeu provar també aquestes altres pizzes:  pizza amb figues i pernil o pizza amb patates i tomàquet. I com sempre que això us serveixi d'inspiració per crear les vostres pròpies receptes de pizzes.








INGREDIENTS:

1 massa de pizza

6 talls de mortadel·la italiana (de la rodona gran)

1 cullerada de festucs

8 fulles de sàlvia

1/2 paquet de ruca

oli



Encenem el forn al màxim perquè es vagi escalfant. Hem de posar la pizza a dins quan sigui ben calent.

En una plàtera d'anar al forn hi posem un paper vegetal a sota perquè després no ens quedi enganxada la pizza.

Damunt hi posem la pizza ben estirada, que ens quedi primeta.

Posem per sobre de la pizza els talls de mortadel·la plans que cobreixin tota la superfície. Els que necessitem, 3, 4 o 3 i mig. Deprés posem la resta de talls per sobre com si fossin un tros de roba arrugat.

Ho amanim amb un rajolí d'oli per tot arreu i hi posem els festucs repartits i les fulles de sàlvia esmicolades amb els dits mateix.

Posem la pizza al forn amb el foc encès de dalt i baix. La plàtera s'ha de col·locar de mig forn cap a baix. Que estigui més aprop de baix que de dalt.

La deixem de 15 o 20 minuts al forn.

Quan la traiem hi posem damunt la ruca i la servim de seguida.

dijous, 30 de juliol de 2015

crema freda d'alvocat

CONTRASTOS

Quin contrast més bonic el verd amb el vermell! Això ja entra pels ulls. Proveu aquesta crema freda per aquests dies de calor. Feta amb alvocat i amb trossos de tomàquet que li donen textura. Queda molt suau de gust ja ho veureu i posada a la nevera ben fresqueta passa com si res. Si voleu d'altres sopes fredes d'estiu podeu provar de fer també: sopa de melósopa freda de tomàquetgaspatxo de remolatxavichysoisegaspatxo de cireres o crema freda de cigrons.








INGREDIENTS:

2 alvocats

1/2 all petit

1 lluna de ceba (1 tall petit)

1/2 iogurt natural i sense sucre sobretot

1/2 llimona

1'5 gots d'aigua

6 tomàquets cirerols

sal i pebre



Partim els tomàquets cirerols pel mig i els deixem a part. També podem agafar un tomàquet de branca que sigui ferm al tacte, pelar-lo, treure-li les llavors i tallar-lo a daus petits si volem. Quedarà més fi de textura perquè el tomàquet no tindrà pell. Tot dependrà del temps que tingueu i de lo fins que sigueu en trobar pells.

Tallem els alvocats pel mig i els traiem el pinyol clavant un ganivet i donant la volta. Després amb una cullera li traiem la polpa.

Preparem un tros petit de ceba després de pelar-la i pelem l'all i el partim pel mig.

Escorrem la mitja llimona i deixem el suc preparat.

Posem tots els ingredients en un pot batedor: la polpa dels alvocats, el suc de llimona, el mig iogurt, al mig all, la lluna de caba, l'aigua, un polsim de sal i un polsim de pebre.

Ho batem tot força estona fins a aconseguir una crema ben fina. Ho tastem per si ens sembla posar-hi una mica més de sal o pebre, o potser ens agradaria una mica més fort i hi podem posar unes gotes de vinagre de Mòdena.

Ho servim amb les tomàquets cirerols pel damunt.
dissabte, 25 de juliol de 2015

llenguado amb vermut

A POC A POC I BONS ALIMENTS

Crec que hi ha una dita que diu això. Doncs nosaltres avui bons aliments sí però a poc a poc res. Una recepta ben senzilla, ràpida i on el secret radica en utilitzar un bon producte. No te cap complicació. El llenguado és un peix amb carn ferma i fina amb un gust delicat. El secret és coure'l en la seva justa mesura. Si el coeu massa ens quedarà com ressec, com de suro. Per tant la cocció no ha de ser mai llarga. En aquest cas que a més està tallat en filets, que li hem tret l'espina, encara s'ha de deixar menys estona. Quan porta l'espina necessitem més temps perquè es cogui la part de dins. Teniu altres plats per fer amb el llenguado si us agrada: llenguado meunièrellenguado al forn, o papillote de llenguado amb herbes.









INGREDIENTS:

1 llenguado de 400 g fet a filets (agafeu també les espines)

1 ceba petita

125 g de cloïsses

1 gra d'all

farina

1 rajolí de vermut negre


Posem les espines tallades en un cassó amb una mica d'oli al foc. Hi posem un tros de ceba i l'all. Les deixem enrossir una mica i hi afegim un got d'aigua per fer-ne un brou.  Ho deixem just 15 minuts.

Mentre tallem la resta de la ceba a trossos ben petits i la sofregim amb una mica d'oli en una cassola, a foc mig i la remenem amb rapidesa perquè no es cremi.

Tallem els filets de llenguado en dos trossos, els salem una mica i els enfarinem. Esl espolsem de farina perquè hi hagi la justa només que li queda enganxada.

Posem els filets de llenguado a la cassola. Hi afegim el vermut negre, el deixem un minut que reduiexi i hi posem el brou amb un colador perquè no hi vagi a parar res més a dins.

Un cop el brou arrenqui el bull hi afegim les cloïsses i tapem la cassola fins que s'obrin. Seran tres o quatre minuts.

Apaguem el foc i ja ho podem servir.




dijous, 23 de juliol de 2015

pollastre chop suey

CONEIXEU AQUEST PLAT?

Doncs si el coneixeu us he dir que ja tenim una edat. Hi va haver un temps, jo me'n recordo perquè ja sóc gran, que els restaurants xinos que en dèiem, eren els reis. D'això ja fa uns quants anys. Estaven de moda i eren econòmics. Ens vam acostumar a la Ternera con cebollitas a l'Arroz tres delicias i al Rollito de primavera. Sí, ja ho sé que ara el que triomfa és el japonés: sushi, sashimi, tempura... Però avui vull fer un remember d'aquella època i faré un altre hit d'aquells restaurants. El Pollastre chop suey. Us adverteixo que no he seguit cap recepta, he fet la meva versió i reinterpretació del record que jo en tinc. Així que sí algú coneix bé la recepta que em perdoni. Si quan us ho mengeu us poseu la cançó del Tractor amarillo el remember ja serà total!!
Teniu moltes receptes al bloc de tipus oriental us en poso algunes: tempurawok de vedellawok d'espaguetis picants o wok de tallarines amb cacauets.








INGREDIENTS:

2 pits de pollastre tallats a daus

1 pebrot verd i vermell petit

1 ceba tendra petita

2 alls tendres

1 gra d'all

100 g de xampinyons

2 cullerades d'ametlles salades, un grapadet

1 tros de gingebre com de la mida del dit gros

2 cullerades soperes de soja dolça

2 cullerades soperes de soja salada

2 cullerades soperes de vinagre d'arròs (compreu-ne, dura molt i el podeu fer servir en els woks i amanides que feu, te un gust molt suau) 



Comencem per posar els daus del pit de pollastre en un plat fondo amb les cullerades de soja dolça, salada i vinagre d'arròs. Si no teniu vinagre d'arròs en podeu fer un de casolà amb el suc de mitja llimona, una cullerada sopera d'aigua i una cullerada de postres de sucre moré. Pot ser un sucedani, perquè s'hi assembla bastant.

Hem de tenir el pollastre en maceració durant almenys 40 minuts. Això fa que el pollastre xucli la salsa i després al coure-ho la tornarà a treure.

Pelem la ceba i els alls tendres. La ceba la tallem a llunes i els alls tendres a rodanxes no gaire primes.

Tallem el pebrot a quadrats petits. Mireu a veure si el trobeu d'aquells que te un tros verd i un altre tros ja de color vermell. En un pebrot tindreu els dos sabors. Si no en compreu un de cada i en poseu  només un tros.

Tallem els xampinyons en quatre trossos.

Trinxem el gra d'all després de pelar-lo. Fem el mateix amb el tros de gingebre que ha de ser de la mida del dit gros més o menys, i el ratllem ben petit.

Posem en una cassola una mica fonda i petita, no volem que ens quedi tot escampat, un rajolí d'oli.

Primer hi posem el pebrot i hi donem un parell de voltes, un minut.

Després hi afegim la ceba tendra i els alls tendres i fem el mateix.

A continuació hi afegim els xampinyons i ho deixem un parell de minuts saltant-ho tot plegat.

Ara hi afegim l'all trinxat i el gingebre, ho movem perquè no es cremi durant mig minut.

Finalment hi posem els daus de pollastre sense el suc de maceració. La salsa de soja ja l'haurà xuclat el pollastre, ja ho veureu.

Deixem el pollastre durant deu minuts. El removem perquè es faci de tots costats.

Apaguem el foc i hi afegim les ametlles per sobre fora del foc i ja sense remenar més. Ho servim ben calent acabat de fer.


dilluns, 20 de juliol de 2015

ous en cassoleta

ESTRIS NOUS

No us penseu que sóc massa elitista en els estris de la meva cuina. No tinc gaires coses i a més no compro estris cars. Tinc una bateria de cuina que em vaig comprar fa 30 anys i que encara em dura. En aquella ocasió vaig comprar qualitat perquè vaig pensar que ho amortitzaria i jo diria que ja ho he amortitzat 4 vegades. Ara fa poc vaig invertir en unes paelles petites de les que es treuen els mànecs per posar al forn. De moment també em serveixen per fer truites perquè son les úniques amb garantia de no enganxar-se. Sempre heu de guardar una paella per poder fer les truites en condicions. Doncs aquesta paella m'ha inspirat fer aquests nous ous al plat. M'ho vaig fer l'altre dia que dinava sola i m'ho vaig servir en la mateixa paella, tot olt rústic. Amb verdures, ja sabeu que jo soc fan de les verdures. A veure què us sembla. Si voleu altres receptes amb ous podeu provar també: ous farcits amb crema de pèsolsflam de pastanaga i coliflorvolcà de verdures mallorquítruita de pastanaga al curriverdura al forn amb ous de guatlla o els típics ous al plat







INGREDIENTS:

2 ous

1/2 porro

3 shitakes

4 espàrrecs

nou moscada

oli

sal i pebre de 5 colors



Molt senzill però gustós, ja ho veureu.

Pelem el porro i n'aprofitem la meitat de dalt a baix, d'aqueta manera tindrem desde la part més blanca a la verda. El rentem bé entre les fulles amb aigua, sobretot de la part de dalt que és on porta més terra. No aprofitarem la part de fulles verdes més exteriors perquè son més dures, en canvi sí que les podem aprofitar de la part blanca. Quan ho talleu ja ho veureu, si ho noteu tendre al tallar ho aprofiteu, si costa de tallar ho llenceu.

Tallem els espàrrecs, els dobleguem i es partiran sols, aprofitem només el tros de la punta, la part de baix que és més dura i llenyosa no. Els fem a rodanxes no molt gruixudes.

Tallem els shitakes a talls prims. No cal rentar-los, ja ho veureu que no porten gaire terra. Penseu que si voleu netejar una mica els bolets sempre amb un dit humit, no els poseu mai sota de l'aixeta perquè son com una esponja i aleshores queden aigualits.

Posem un rajolí ben petit d'oli a la paella, només una mica de res. Un cop la paella sigui ben calenta hi posem les verdures i les saltem ràpidament. Les volem una mica al dente, o sigui cruixents, no toves. Les amanim amb una mica de sal.

Hi trenquem un ou i el salpebrem amb el pebre de cinc colors i hi posem també una mica de nou moscada. La nou moscada te un gust molt fort amb poca quantitat en tenim prou. Però veureu que li dona un toc.

Ho deixem fins que veiem ben quallada la clara, mirem de repartir-la perquè es cogui tota, que tota la paella tingui clara.

Si voleu us ho podeu menjar a la mateixa paella o servir-ho al plat. Traieu-ho amb molt de compte que no se us rebenti el rovell d'ou!






dijous, 16 de juliol de 2015

amanida de ruca amb cirerols

HERBES PELS CONILLS

Així és com defineix la meva mare la ruca, ha, ha, ha!! Durant molt de temps la ruca era selvatge i no es cultivava, no va ser fins fa molt poc que es va començar a cultivar de manera extensiva. A Itàlia es consumeix normalment en amanides, sobre de pizzes o dins un plat de pasta. Aquí va arribar fa poc. Te un gust lleugerament picant i porta ferro, com totes les fulles verdes, i vitamina C. Jo acostumo a fer-la en amanides barrejant-la amb un toc dolç com en l'amanida de ruca amb pera. En l'amanida d'avui la casarem amb tomàquets cirerols per aportar-li aquest contrast dolç. Es coneix amb diferents noms, rúcola, rugueta, rúcula. Fa poc que he sabut que jaramago és el nom que es dona als païssos sudamericans a la ruca. Ho amanirem amb crema de vinagre balsàmic. Molta gent compren aquestes ampolles pensant que això és el vinagre de Mòdena, però en realitat és una reducció de vinagre de Mòdena. El resultat és com un xarop més dolç. Jo el faig servir en algunes ocasions, però mai com a substitut del vinagre de Mòdena. Aquí també ens afegirà un toc dolç que contrastarà amb la ruca i el salat del formatge feta. Us agraden els contrstos en les amanides? Proveu aquestes: amanida amb formatge rocafortamanida de poma i nabiusamanida de préssec i boletes de formatgeamanida de bacallà i taronja o amanida xinesa.








INGREDIENTS:

1/2 paquet de rúcula

15 tomàquets cirerols

15 daus de formatge feta

crema de vinagre balsàmic

oli del pot del formatge feta

2 nous



Posem la rúcula en la plàtera.

Damunt hi distribuim els tomàquets cirerols oberts per la meitat i els daus de formatge feta.

Preparem una salsa amb oli del formatge feta, unes quatre cullerades i dues nous ben batut amb el túrmix.

Ho amanim amb l'oli i uns fils de la crema de vinagre balsàmic.
dilluns, 13 de juliol de 2015

llibrets de carbassó

ESPECIAL NENS

Per tots aquests nens i no tan nens que es resisteixen a menjar verdura. Aquesta és una manera diferent de fer-la. Encara que jo diria que el carbassó és una verdura que te bastant d'èxit, no és de les més difícils. Avui, aquests llibrets vegetals doncs. Senzills i bons, per fer com a entrant, posant uns quants llibrets, o només un al costat d'un bistec com a acompanyament. Teniu molts altres plats per fer amb carbassó: carpaccio de carbassópasta a la paisana amb verduracroquetes de botifarra negrafusilli amb carbassó i mentavolcà de verdures mallorquícarbassó farcit d'arròs o més pasta amb carbassó.










INGREDIENTS:

1 carbassó dels rodons grossos si en trobeu

100 g de mató del fi, del que és com ricotta

3 cullerades de parmesà ratllat

sàlvia

1/2 llimona

3 cullerades de farina

1 ou

4 cullerades de pa ratllat

oli

sal

pebre


Rentem bé la pell del carbassó i l'eixuguem amb un drap. El tallem a làmines de mig cm de gruix. Salem tots els talls, penseu que el carbassó és bastat insípid.

Barregem el mató amb el formatge parmesà, la sàlvia seca, la ratlladura de mitja llimona, un pessic petit de sal i pebre. Si la sàlvia és fresca la trinxeu ben menuda.

Posem sobre d'un tall de carbassó una cullerada de la barreja del mató i el tapem amb un altre tall. Procurem que no surti el mató pels costats. Fem el mateix amb tots els llibrets.

Batem un ou i el salem.

Preparem un tros de paper d'alumini amb farina i un altre amb pa ratllat.

Enfarinem primer tots els llibrets de carbassó. Després els passem per l'ou batut i després per pa ratllat.

Posem una paella al foc amb un fons generós d'oli. Esperem que l'oli estigui ben calent i hi posem els llibrets de carbassó. Primer els posem d'un costat i els deixem una mica fins que els veiem que s'han enrossit. Els tombem de l'altre costat. Els traiem en un plat amb paper de cuina perquè en xucli l'excés d'oli.

Si ho voleu prtendre a la feina com un tuper fred deixe-los refredar abans de tancar-los al tuper, perquè si no ho feu s'estovaran molt.




dijous, 9 de juliol de 2015

amanida d'albergínia escalivada

PER QUÈ NO?

Per què no batejar-ho com a amanida? De fet l'albergínia no és crua i està escalivada, però és un plat que mengem fred i és per això que ho he batejat com a amanida, com també podem dir "amanida de pasta" o "amanida d'arròs". Proveu-la és refrescant i boníssima i si compreu l'albergínia ja escalivada és un segon fer-la. Ja sabeu que jo us recomanao comprar plats elaborats de qualitat. Jo l'escalivada la compro en una parada al mercat que la fan boníssima, és casolana i és ben bé com si l'hagués fet jo a casa. El que em passa és que a casa jo no puc fer barbacoa... Si teniu la sort de trobar-ne una així no parareu d'inventar-vos plats amb l'escalivada. Com aquests altres d'aquí: entrepà d'ou ferrat i escalivadatorrades amb escalivada i anxovesbotifarra amb escalivadapuré d'albergínia amb pa pitaamanida de mongetes amb escalivadapebrot amb olives o coca amb escalivada.
Fixeu-vos que jo miro per vosaltres, us he posat una recepta que no te gens de feina, ideal per l'estiu!









INGREDIENTS:

2 albergínies escalivades

12 daus de formatge feta

4 nous

oli

sal i pebre


Ja ho veieu quatre ingredients. 

Tallem l'albergínia a tires i l'amanim amb oli i sal. L'oli que no sigui escàs. En canvi de sal no us passeu que hi posarem el formatge feta. Hi molem una mica de pebre negre per damunt també.

Per damunt hi posem els daus de formatge feta que li donen un gustet salat.

Esmicolem les nous i les tirem per damunt.

Ho deixem reposar una mica a la nevera perquè sigui ben fresquet i a menjar!

dilluns, 6 de juliol de 2015

amanida amb vinagreta de tomàquet

NOVES EXPERIÈNCIES

Uf, quina calor!! Si us plau una amanideta! Heu provat mai el fonoll en amanida? Doncs potser el seu gust anisat us inspira per fer-ne una de ben original. Jo avui he barrejat el fonoll amb tomàquet. D'aquí m'ha vingut la idea de preparar una vinagreta de tomàquet per amanir-la. No saps mai on vas a parar quan et poses a la cuina. Voleu més idees amb fonoll: macarrons amb fonollamanida amb fonoll i taronjafonoll gratinat o sopa de peix amb fonoll.






INGREDIENTS:

1 cabdell

enciam de fulla de roure

1 tomàquet de cor de bou ben gros (si no en poseu 2)

1 tomàquet confitat

1/4 de fonoll

1 llauna de tonyina petita

1/2 alvocat

vinagreta de tomàquet:

1 tomàquet confitat

3 cullerades grans d'oli del tomàquet confitat

1 cullerada petita de vinagre de Mòdena

1/2 cullerada petita de mel



Rentem bé el tomàquet i el tallem a llunes.

Traiem la primera fulla del fonoll que sol tenir fils i tallem el bulb a làmines ben fines. No el farem tot, només una quarta part. Si en veieu poc en podeu posar una mica més.

Separem les fulles de l'enciam de fulla de roure, amb 5 o 6 en tindrem prou. Les submergiu en aigua per netejar-les bé i si te algun tros trencat el traieu. Centrifugueu les fulles fins que no hi quedi gens d'aigua.

Tallem l'alvocat pel mig. Deixem e pinyol a l'altre banda i el tapem amb paper film per utilitzar-lo en un parell de dies. Traiem la pell del que farem servir i el tallem a trossos.

Tallem el cabdell per la part de baix i en separem les fulles. Les tallem en un parell de trossos.

Posem en gràcia tots els ingredients de l'amanida, la tonyina i el tomàquet confitat a trossets

Posem tots els ingredients de la vinagreta en un pot de túrmix i ho triturem bé.

Condimentem l'amanida amb la vinagreta per sobre.



dijous, 2 de juliol de 2015

tallarines amb pesto rosso

CURIOSITAT

Vaig menjar un acompanyament de pesto rosso i em va picar la curiositat de saber què era això del pesto rosso. De fet el que vaig trobar per internet és que era una salsa de tomàquet amb formatge. Jo hi he fet aquesta versió a veure què us sembla. Si us agrada la pasta heu de provar els altres pestos: espaguetis amb pesto e pomodoroespaguetis i mongeta tendra amb pesto o els típics espaguetis al pesto. I si us agrada el pesto podeu fer tot això que és ben variat: amanida de patates i tomàquet amb pestotallarines de carbassó i pastanaga al pestosalmó en papillote amb salsa pesto o llenties amb pesto suau.







INGREDIENTS:

1 llauna de tomàquet triturat

2 trossos de tomàquet confitat en oli

1 cullerada de pinyons

1 cullerada de formatge parmesà ratllat

1 gra d'all

1 nou

oli

sal i sucre


Posem una olla al foc amb aigua abundant i quan bulli hi tirem els espaguetis i els fem el temps que indiqui l'envàs. Un cop cuits hi posem aigua freda per parar la cocció. Els escorrem just al moment de menjar-los.

Mentre en una paella hi posem un fons d'oli, just que cobreixi el fons i hi posem el gra d'all aixafat d'un cop de mà. Ho posem al foc i just quan l'all comença a ballar una mica hi tirem el tomàquet triturat. Ho amanim amb una mica de sal i una mica de sucre per treure l'acidesa. Deixem que es faci la salsa fins que veiem que canvia a un color més ataronjat, s'espesseix una mica i l'oli sura per sobre.
Aleshores l'apaguem.

En un pot de túrmix hi posem la salsa de tomàquet, el tomàquet confitat, els pinyons, el formatge ratllat i la nou i ho triturem tot plegat fins a aconseguir una salsa fina.

Servim els espaguetis escorreguts amb la salsa per sobre i si volem una mica més de formatge parmesà ratllat.

Un cop els espaguetis estan ben escorreguts els posem en una plàtera o a cada plat i hi posem la salsa pel damunt. Hi podem afegir una mica més de formatge parmesà ratllat per sobre si volem.
diumenge, 28 de juny de 2015

filet de gall dindi i tomàquets farcits de cuscús

DIETA

Qui ha dit que la dieta ha de ser avorrida? Ni parlar-ne. Podem preparar plats amb ingredients saludables i no te perquè ser un plat "desgraciat" pobret. una carn que s'aconsella menjar perquè te poc greix és la carn de gall dindi i acabem moltes vegades fent-nos un filet de pit de gall dindi a la planxa. Però, heu provat la cuixa de gall dindi? Demaneu que us la tallin com si fos una cuixa de be´, a llonzes i veureu que bona que és feta a la planxa. A més li hem posat un acompanyament que fa goig, no? Voleu altres plats lleugers? Mireu aquests: broquetes de vedella a la planxacalamar a la planxa a la llimonalluç amb verdurescostelles de xai a la planxaverat a la planxaconill a la planxatonyina a la planxa o conill al forn.







INGREDIENTS:

4 talls de cuixa de gall dindi

4 tomàquets madurs

1 tassa de cuscús

4 trossos de tomàquets secs en oli

4 olives negres d'Aragó

6 daus de formatge feta

herbes provençals (farigola, romaní, orenga)

1 gra d'all

1 branca de julivert

oli

Encenem el forn a 200º.

Posem una tassa d'aigua al foc en un pot. Quan bulli hi tirem el cuscús i apaguem el foc. Ho deixem reposar.

Tallem la part de dalt dels tomàquets i els buidem per dins amb la punta del ganivet passant pel mig tallant tota la part de les llavors i on estan agafades. No llenceu la part de dalt dels tomàquets, ens serviran de tapes.

Tallem els tomàquets secs en oli a trossos petits i traiem el pinyol de les olives i les trossegem també.

Barregem el cuscús amb el formatge, els tomàquets, les olives i les herbes provençals. Hi posem un parell de cullerades d'oli del pot dels tomàquets i ho remenem. No deixeu els tomàquets sense oli, si en teniu prou useu d'aquest oli dels tomàquets i si no ho amaniu amb oli normal.

Farcim els tomàquets amb la barreja del cuscús i els tapem amb el tros de dalt del tomàquet.

Els posem al forn 20 minuts amb el foc encès a dalt i baix. Passats els 20 minuts els deixem només amb el foc de baix 20 minuts més.

Preparem un oli amb l'all i julivert trinxats i quatre o cinc cullerades d'oli. Salpebrem la carn i untem els talls amb l'oli de l'all i julivert. Si no ens agrada trobar l'all podem passar-ho pel túrmix i ens quedarà un oli verd. Si en feu més quantitat el podeu guardar en un pot tancat hermètic a la nevera, però no el poseu a tot arreu o tot el que mengeu tindrà el mateix gust.

Posem la planxa al foc i quan estigui ben calenta hi posem els talls. Els deixem tres o quatre minuts d'un costat i tres o quatre de l'altre. Tot depèn del gruix dels talls. Feu-ho quan estiguin a punt els tomàquets que si no es refredaran!


dijous, 25 de juny de 2015

musclos farcits

SANT SEBASTIÀ

Hi ha plats que et transporten immediatament a records de fa molt de temps. Aquest és el cas d'aquests musclos farcits. Els vaig menjar anant de "pinchos" per Sant Sebastià, acabada de casar! O sigui que ha plogut mou des d'aleshores. Mai no els havia provat de fer a casa i la veritat és que va ser un èxit. Creieu-me que no son  complicats i van bé en aquests casos de no tragar els musclos. Moltes vegades és la textura el que no agrada i en canvi així es mengen sols, son boníssims! De fet és com fer unes croquetes de musclos. Omples les closques amb la pasta i les arrebosses i les fregeixes. Ja ho veureu. Voleu veure més croquetes? Proveu aquestes: croquetes de cepscroquetes de botifarracroquetes d'espinacscroquetes de pollastre o de peix o croquetes de camembert.






INGREDIENTS:

1/2 quilo de musclos

1 ceba molt petita

2 cullerades de tomàquet triturat

2 cullerades de farina

1 got petit de llet

1 rajolí de conyac

1 ou

pa ratllat

sal i pebre

oli



Comencem rentant bé els musclos. No cal rascar-los molt, només esbandir-los bé. Després ja aprofitarem les closques més netes.

Els posem dins una cassola i els esquitxem damunt amb una mica d'aigua. Tapem amb una tapa que quedi ben tapat i ho posem al foc. Només amb la mica d'aigua que hem esquitxat i la mateixa que tenen ells dins farà que un cop al foc s'obrin amb el vapor generat a l'interior. Un cop les closques obertes apaguem el foc. En tindrem prou amb uns 5 minuts. Un cop fets guardeu el caldo que hauran fet.

Pelem la ceba i la tallem a trossets molt petits. Posem una paella al foc amb oli que cobreixi just el fons. Hi posem la ceba i la deixem que s'estovi bé a foc mitjà.

Mentre traiem els musclos de la closca i els traiem el viso. El viso és aquell fregall que tenen. L'estirem amb dos dits i amb l'altre ma agafem el musclo. Ja veureu que surt fàcil. Un cop els musclos nets els tallem ben petits.

Quan la ceba ja està cuita hi posem les cullerades de tomàquet i el deixem uns minuts. Ho amanim amb sal i pebre. Hi posem el conyac, un rajolí, i deixem que es redueixi. Després hi afegim els trossos de musclos. Donem un parell de tombs que es barregi bé i ja hi podem afegir la farina.

La farina s'ha de coure, el que vol dir que l'hem de deixar un minut abans de posar-hi el brou. Hi posem el brou dels musclos i el got petit de llet. Ara ho deixem que es vagi fent i espessint.

Traiem la pasta del foc quan veiem que és tota una, que es mou tota a la vegada, s'ha unit i ha quedat una massa sencera. Es necessita paciència en aquest moment.

Un cop feta la pasta l'estenem en un plat, la tapem amb paper film i la deixem refredar. El paper film ha de tocar la pasta, ho fem perquè no s'hi faci crosta a sobre.

Mentre preparem les closques que voldrem farcir. En necessitarem una mica més de la meitat. Les que veiem més netes i senceres son les que utilitzem.

Batem un ou en un plat fondo i preparem dos trossos de paper d'alumini. En un hi posem farina i en l'altre hi posem pa ratllat. Ho necessitarem per arrebossar els musclos.

Un cop la pasta ja refredada farcim els musclos amb una cullerada a sobre de cadascun. Li donem forma a la massa perquè quedi tot ben posat sobre de la closca.

Els arrebossem primer en farina, després els passem per ou batut i finalment els arrebossem amb pa ratllat. Quan els tenim així els podem congelar per tenir-los a punt i fer-los en un dia d'urgència i necessitat. Veureu quina il·lusió us farà poder-los treure del congelador i tenir el sopar a punt en 5 minuts.

Si els volem fer el mateix dia posem una paella amb força oli al foc. Un cop estigui ben calent hi posem els musclos. Primer una mica per la part de la closca i després pel cantó del farciment.

Els podem servir amb una mica d'amanida.




dilluns, 22 de juny de 2015

empedrat

A CASA

Hi ha plats que em recorden la infantesa i aquest és un d'ells. Un dinar de diumenge podria començar perfectament amb aquest empedrat. La mare no el feia ben bé així, jo hi he variat una mica la forma però era això. Avui ens pot servir com un plat ben complet per emportar a la feina. O sigui que el dedico a tots aquells que s'han de preparar un tuper cada dia i les idees se'ls esgoten. Si ho mengeu amb una mica de pà porta tots els nutrients necessaris en un plat únic. Voleu altres idees de plats únics pel tuper? Doncs mireu aquestes: albergínies farcides de carnmarmitako de bonítolarròs a la cubana amb espinacsmongetes amb anís o patates farcides de carn i rovellons. I si voleu plats freds podeu prendre arròs llarg i arròs salvatge amb llagostinsous farcits amb crema de pèsolsamanida de mongetes de colorspebrots del piquillo farcitsamanida niçoiseamanida de mongetes amb botifarra o amanida de patates amb sardina









INGREDIENTS:

300 g de mongetes cuites

1 tomàquet raff ben gran


1 tros de pebrot vermell


1 tros de pebrot verd,


1/2 ceba tendra petita


100 g de bacallà esqueixat


4 talls de botifarra negra


4 talls de botifarra blanca


1 ou


4 olives variades


oli i vinagre


Posem un pot al foc amb aigua i un ou a dins. L'aigua ha de cobrir l'ou. El deixem 20 minuts bullint.  Un cop bullit hi posem aigua freda i al cap d'una estona el pelem.


Si el bacallà esqueixat el tenim sec, haurem de posar-lo en remull almenys durant 12 hores i canviar-li l'aigua 3 vegades. També podeu comprar bacallà ja dessalat i esqueixar-lo vosaltres. Penseu però que necessita hidratar-se si el compreu sec, li heu de donar el seu temps.


Talleu el tomàquet Raff a làmines primes. Les podem al fons del plat fent un llit.


Agafem un bol i hi posem les mongetes.


Tallem els pebrots vermell i verd i la ceba a daus ben petits.  Ho barregem tot a dins del bol de les mongetes i ho amanim amb una salsa feta en una tassa petita amb oli i unes gotes de vinagre només. Ho batem bé perquè es barregin els dos ingredients i ho tirem per sobre de les mongetes i les verdures.


Col·loquem damunt del plat amb els tomàquets una muntanyeta de les mongetes amanides. Pel voltant hi posem els ingredients que ens queden: les botifarres, el bacallà i les olives i l'ou dur.



dijous, 18 de juny de 2015

paté de carbassó

ESMORZARS

Que aixequin la mà tots els que tenen una mica de colesterol. I tant és molt normal tenir-ne no passa res. Però què esmorzeu? O què sopeu? Moltes vegades el pa amb tomàquet amb embotit és el recurs fàcil. Doncs ara us proposo un esmorzar vegetal lliure de colesterol que a més us farà gaudir. Us podeu fer d'altres patés o preparats per posar sobre del pa vegetals: paté de pebrotpaté de pèsolspaté d'albergíniahumus o pebrots amb olives. I també pa amb altres opcions: torrades amb escalivada i anxoves o tonyinaentrepà amb tomàquet tonyina i olivesminipizzaentrepà de seitons en vinagreentrepà d'albergínia i tomàquetentrepà de verdures a la planxa amb romescoentrepà de salmó o ratatouille en coca.







INGREDIENTS:

1/2 carbassó

1 ceba petita

1 patata molt petita

oli, sal i pebre negre



Encenem el forn a 200º.

Rentem bé el carbassó i li traiem la part de dalt i de baix. Si teniu un robot el ratlleu amb l'aparell. Si teniu mandolina també ho podeu fer amb la part que talla tires fines. Si no teniu res ho feu amb un ratllador manual.

Ho poseu dins una plàtera de forn tot junt amb una mica de sal, pebre negre i un raig d'oli, sense passar-se d'oli però que no ens quedi sec. Opcionalment ho podem amanir amb herbes seques també, les que us agradin.

Abaixem el forn a 180º i ho deixem fins que ho trobem ben estovat. Un cop cuit ho triturem fins que es torni una pasta.

Vigileu de no posar-hi massa patata que quedarà massa espès.

No cal que ho feu al dia, un cop hagueu fet el paté el podeu guardar en un pot de vidre que tanqui hermèticament i en teniu per més dies.

Us podeu fer unes torrades amb pa de ceba i posar-hi el paté a sobre. O amb pa d'olives negres també hi quedaria bé. Us llepareu els dits.






dilluns, 15 de juny de 2015

tatin de tomàquet

AL REVÉS

La tatin és un pastís que es fa al revés. A sota es posa el farcit i després es tapa com si es tractés d'una manta amb pasta brisa i es posa al forn. Un cop cuit es desemmotlla tombant-lo sobre d'un plat. Et voilà, el que havíem posat a sota ens queda sobre. Jo sempre les havia fetes dolces, però aquesta vegada m'ha vingut de gust fer-ne una de salada i el resultat ha estat mmmm, boníssim. Ara que és el temps real dels tomàquets, si ja se que en trobem tot l'any però l'estiu és la seva temporada natural, almenys a les nostres terres. Podeu trobar molts més plats per fer amb tomàquets i d'ara en endavant us en posaré més receptes també. Proveu aquestes receptes: coca amb patates i tomàquetpasta amb tomàquet i alfàbregasopa freda de tomàquettomàquet amb tonyina i olivesrissotto amb tomàquets cirerolstomàquets farcitsamanida de tomàquets i crostonsamanida siriana de patates o amanida de patates i tomàquet amb salsa pesto.







INGREDIENTS:

1 massa de pasta brisa refrigerada o congelada

1/2 quilo de tomàquets cirerols dels més petits

2 cebes grosses

orenga

alfàbrega fresca

sucre morè

sal i pebre

oli


Si teniu la pasta brisa congelada la traieu, necessita uns 30 minuts per descongelar-se.
Si la teniu a la nevera la podeu treure uns 5 minuts abans de fer-la servir perquè no estigui tan dura i sigui més manejable. No la traieu massa temps abans perquè s'estovarà massa i se us trencarà.

Pelem les cebes i les tallem a llunes primes. Les deixem a foc baix amb una mica d'oli en una paella. Les amanim amb una mica de sal, orenga, un polsim de sucre i dues cullerades d'aigua. Les posem primer a foc fort i quan veiem que ja comencen a fer soroll abaixem el foc i les deixem a foc lent que es vagin fent.

Encenem el forn a 200º

Agafem una altra paella i hi posem una mica d'oli i hi posem els tomàquets cirerols amanits amb sal, pebre negre i les fulles d'alfàbrega trinxades. En posem deixar alguna de sencera si volem. Els tomàquets els saltarem a foc viu fins que veiem que es trenquen. No volem que es coguin del tot, només saltar-los una mica.

Hem d'esperar que la ceba estigui d'un color marronós i estigui ben cuita que gairebé es desfà. Ens ha de quedar com una melmelada, així que haurem de tenir una mica de paciència. Aneu a fer altres coses.

Un cop cuita la ceba anem a muntar el pastís. En una plàtera de forn rodona, d'uns 28 cms de diàmetre hi posarem primer de tot els tomàquets cirerols ben repartits. A sobre els tapem amb la ceba i finalment hi posem la pasta brisa pel damunt. Amb un ganivet passat per tota la vora traiem la pasta que sobra.

Posem la plàtera al forn al mig amb el forn encès de dalt i baix a 200º i la deixarem uns 30 minuts, fins que veiem la massa torradeta de dalt.

Un cop fora del forn tapem el motlle amb una plàtera rodona gran i la tombem amb gràcia com si fos una truita. La massa ens quedarà a sota, al mig la ceba i sobre de tot els tomàquets cirerols ben posats. Bon profit!!!

dijous, 11 de juny de 2015

pebrots amb olives

ANTIPASTI

Amb aquest nom s'agrupen tots els plats que els italians mengen abans de la pasta. Van desde verdures fetes de totes les maneres a peix marinat, marisc, embotits, formatge, de tot. El cas és menjar-ho abans de la pasta. Podríem dir-ne entremesos. Els restaurant italians tenen moltes vegades uns bufets on exposen tot els seus antipasti i fan molt de goig. La recepta que us explico avui però em fa especial il·lusió perquè la vaig menjar a casa d'una amiga a Roma i és una recepta familiar. Espero que us agradi i us ho mengeu quan vulgueu, abans de la pasta, com aperitiu, com plat principal o acompanyant una carn a la planxa. També teniu uns altres "antipasti" al bloc: escalivadafarcellets d'albergíniaous farcitsverdura al fornbròquil amb espèciescarpaccio de salmócebiche de raptartar de tonyinacarpaccio de carbassóamanida amb fonoll i taronjamusclos a la croata o musclos al vapor, entre d'altres.






INGREDIENTS:

2 pebrots escalivats

1 gra d'all

1 cullerada de tàperes

8 olives estremenyes

1 cullerada de pa ratllat

sal i pebre

oli


Si voleu escalivar el pebrot només l'heu d'untar amb oli per fora i posar-lo al forn a 200º durant uns 20 minuts, fins que veieu que la pell és ben torrada. També trobareu pebrots ja escalivats que es venen envasats al buit. Jo tinc la sort de tenir una parada al mercat on trobo escalivada feta casolana, la fa la Montse i és boníssima. Tinc molta sort, però potser si vosaltres busqueu bé també en trobareu. En última instància podeu substituir el pebrot escalivat per uns pebrots del piquillo, però no és el mateix.

Netegem bé el pebrot de restes de pell negre que pugui tenir. Els tallem a tires.

Posem un fons d'oli en una paella i hi posem l'all aixafat i sense pelar-lo, les tàperes i immediatament el pebrot a tires. Hi posem una mica de sal i pebre i el deixem a foc baix que es vagi fent.

Les olives estremenyes son les que tenen un color grisós o lilós, tenen un pun amarg molt suau i son semblants a les que utilitzen a Itàlia que no se exactament d'on les porten. Potser de Sicília?

Al cap de 5 minuts hi afegim les olives estremenyes. Si voleu podeu treure el pinyol de les olives perquè sigui més agradable de menjar. Ho deixem tot plegat uns 10 minuts més.

Hi afegim el pa ratllat i apaguem el foc. Ho barregem bé i ja es pot servir. El pa ratllat s'amara de l'oli i dels sucs de tot plegat i fa una capa boníssima a aquests pebrots.
dilluns, 8 de juny de 2015

pasta paglia e fieno

HERBA I PALLA

Aquesta és la traducció de paglia e fieno. És el nom que rep aquesta pasta italiana que barreja tallarines de color groc i verd. Les tallarines verdes es fa afegint espinacs cuits a la massa per fer la pasta. Veureu que és diferent és una pasta que porta també pa fregit que fa un contrast amb la textura tova de la pasta. Si sou amants de la pasta podeu provar de fer altres salses com: tallarines a les herbes,  espaguetis amb llagostinsespaguetis amb porros i pernil o espaguetis pesto e pomodoro. Hi ha moltes possibilitats de preparar la pasta. En aquest bloc hi trobareu 62 receptes de pasta.








INGREDIENTS:

175 g de pasta de paglia e fieno

1 cullerada de pinyons

2 llesques de pa

1 gra d'all

sàlvia

fonoll

pebre negre

oli i sal



Encenem el forn i posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

Tallem les llesques de pa a quadrats petits i les posem en una safata plana del forn. Les amanim amb una mica d'oli  i la sàlvia trinxada ben petita. Els posem al forn a 100º amb el forn encès de dalt i de baix i la plàtera posada al mig. Els traiem quan els veiem ja torrats, necessitarem uns 7 minuts.

En una paella hi posem un rajolí d'oli i un gra d'all aixafat. Quan l'all s'ha enrossit una mica i ha deixat anar el seu aroma a l'oli hi posem els pinyons. Els remenem durant un minuts i apaguem el foc. Ens quedaran una mica torrats.

Quan l'aigua bull hi posem la pasta i la fem el temps que indica l'envàs. Ja veureu que si heu comprat pasta fresca bullint-la de tres a cinc minuts en tindreu prou per coure-la. Si és eixuta necessita més temps.

Pareu la cocció de la pasta amb un bon raig d'aigua freda i l'escorreu.

Barregeu la pasta amb l'oli i els pinyons, el pa torrat i fonoll fresc trinxat per sobre. Ho acabeu amb una mica de pebre negre mólt al moment.