dijous, 2 de juliol de 2015

tallarines amb pesto rosso

CURIOSITAT

Vaig menjar un acompanyament de pesto rosso i em va picar la curiositat de saber què era això del pesto rosso. De fet el que vaig trobar per internet és que era una salsa de tomàquet amb formatge. Jo hi he fet aquesta versió a veure què us sembla. Si us agrada la pasta heu de provar els altres pestos: espaguetis amb pesto e pomodoroespaguetis i mongeta tendra amb pesto o els típics espaguetis al pesto. I si us agrada el pesto podeu fer tot això que és ben variat: amanida de patates i tomàquet amb pestotallarines de carbassó i pastanaga al pestosalmó en papillote amb salsa pesto o llenties amb pesto suau.







INGREDIENTS:

1 llauna de tomàquet triturat

2 trossos de tomàquet confitat en oli

1 cullerada de pinyons

1 cullerada de formatge parmesà ratllat

1 gra d'all

1 nou

oli

sal i sucre


Posem una olla al foc amb aigua abundant i quan bulli hi tirem els espaguetis i els fem el temps que indiqui l'envàs. Un cop cuits hi posem aigua freda per parar la cocció. Els escorrem just al moment de menjar-los.

Mentre en una paella hi posem un fons d'oli, just que cobreixi el fons i hi posem el gra d'all aixafat d'un cop de mà. Ho posem al foc i just quan l'all comença a ballar una mica hi tirem el tomàquet triturat. Ho amanim amb una mica de sal i una mica de sucre per treure l'acidesa. Deixem que es faci la salsa fins que veiem que canvia a un color més ataronjat, s'espesseix una mica i l'oli sura per sobre.
Aleshores l'apaguem.

En un pot de túrmix hi posem la salsa de tomàquet, el tomàquet confitat, els pinyons, el formatge ratllat i la nou i ho triturem tot plegat fins a aconseguir una salsa fina.

Servim els espaguetis escorreguts amb la salsa per sobre i si volem una mica més de formatge parmesà ratllat.

Un cop els espaguetis estan ben escorreguts els posem en una plàtera o a cada plat i hi posem la salsa pel damunt. Hi podem afegir una mica més de formatge parmesà ratllat per sobre si volem.
diumenge, 28 de juny de 2015

filet de gall dindi i tomàquets farcits de cuscús

DIETA

Qui ha dit que la dieta ha de ser avorrida? Ni parlar-ne. Podem preparar plats amb ingredients saludables i no te perquè ser un plat "desgraciat" pobret. una carn que s'aconsella menjar perquè te poc greix és la carn de gall dindi i acabem moltes vegades fent-nos un filet de pit de gall dindi a la planxa. Però, heu provat la cuixa de gall dindi? Demaneu que us la tallin com si fos una cuixa de be´, a llonzes i veureu que bona que és feta a la planxa. A més li hem posat un acompanyament que fa goig, no? Voleu altres plats lleugers? Mireu aquests: broquetes de vedella a la planxacalamar a la planxa a la llimonalluç amb verdurescostelles de xai a la planxaverat a la planxaconill a la planxatonyina a la planxa o conill al forn.







INGREDIENTS:

4 talls de cuixa de gall dindi

4 tomàquets madurs

1 tassa de cuscús

4 trossos de tomàquets secs en oli

4 olives negres d'Aragó

6 daus de formatge feta

herbes provençals (farigola, romaní, orenga)

1 gra d'all

1 branca de julivert

oli

Encenem el forn a 200º.

Posem una tassa d'aigua al foc en un pot. Quan bulli hi tirem el cuscús i apaguem el foc. Ho deixem reposar.

Tallem la part de dalt dels tomàquets i els buidem per dins amb la punta del ganivet passant pel mig tallant tota la part de les llavors i on estan agafades. No llenceu la part de dalt dels tomàquets, ens serviran de tapes.

Tallem els tomàquets secs en oli a trossos petits i traiem el pinyol de les olives i les trossegem també.

Barregem el cuscús amb el formatge, els tomàquets, les olives i les herbes provençals. Hi posem un parell de cullerades d'oli del pot dels tomàquets i ho remenem. No deixeu els tomàquets sense oli, si en teniu prou useu d'aquest oli dels tomàquets i si no ho amaniu amb oli normal.

Farcim els tomàquets amb la barreja del cuscús i els tapem amb el tros de dalt del tomàquet.

Els posem al forn 20 minuts amb el foc encès a dalt i baix. Passats els 20 minuts els deixem només amb el foc de baix 20 minuts més.

Preparem un oli amb l'all i julivert trinxats i quatre o cinc cullerades d'oli. Salpebrem la carn i untem els talls amb l'oli de l'all i julivert. Si no ens agrada trobar l'all podem passar-ho pel túrmix i ens quedarà un oli verd. Si en feu més quantitat el podeu guardar en un pot tancat hermètic a la nevera, però no el poseu a tot arreu o tot el que mengeu tindrà el mateix gust.

Posem la planxa al foc i quan estigui ben calenta hi posem els talls. Els deixem tres o quatre minuts d'un costat i tres o quatre de l'altre. Tot depèn del gruix dels talls. Feu-ho quan estiguin a punt els tomàquets que si no es refredaran!


dijous, 25 de juny de 2015

musclos farcits

SANT SEBASTIÀ

Hi ha plats que et transporten immediatament a records de fa molt de temps. Aquest és el cas d'aquests musclos farcits. Els vaig menjar anant de "pinchos" per Sant Sebastià, acabada de casar! O sigui que ha plogut mou des d'aleshores. Mai no els havia provat de fer a casa i la veritat és que va ser un èxit. Creieu-me que no son  complicats i van bé en aquests casos de no tragar els musclos. Moltes vegades és la textura el que no agrada i en canvi així es mengen sols, son boníssims! De fet és com fer unes croquetes de musclos. Omples les closques amb la pasta i les arrebosses i les fregeixes. Ja ho veureu. Voleu veure més croquetes? Proveu aquestes: croquetes de cepscroquetes de botifarracroquetes d'espinacscroquetes de pollastre o de peix o croquetes de camembert.






INGREDIENTS:

1/2 quilo de musclos

1 ceba molt petita

2 cullerades de tomàquet triturat

2 cullerades de farina

1 got petit de llet

1 rajolí de conyac

1 ou

pa ratllat

sal i pebre

oli



Comencem rentant bé els musclos. No cal rascar-los molt, només esbandir-los bé. Després ja aprofitarem les closques més netes.

Els posem dins una cassola i els esquitxem damunt amb una mica d'aigua. Tapem amb una tapa que quedi ben tapat i ho posem al foc. Només amb la mica d'aigua que hem esquitxat i la mateixa que tenen ells dins farà que un cop al foc s'obrin amb el vapor generat a l'interior. Un cop les closques obertes apaguem el foc. En tindrem prou amb uns 5 minuts. Un cop fets guardeu el caldo que hauran fet.

Pelem la ceba i la tallem a trossets molt petits. Posem una paella al foc amb oli que cobreixi just el fons. Hi posem la ceba i la deixem que s'estovi bé a foc mitjà.

Mentre traiem els musclos de la closca i els traiem el viso. El viso és aquell fregall que tenen. L'estirem amb dos dits i amb l'altre ma agafem el musclo. Ja veureu que surt fàcil. Un cop els musclos nets els tallem ben petits.

Quan la ceba ja està cuita hi posem les cullerades de tomàquet i el deixem uns minuts. Ho amanim amb sal i pebre. Hi posem el conyac, un rajolí, i deixem que es redueixi. Després hi afegim els trossos de musclos. Donem un parell de tombs que es barregi bé i ja hi podem afegir la farina.

La farina s'ha de coure, el que vol dir que l'hem de deixar un minut abans de posar-hi el brou. Hi posem el brou dels musclos i el got petit de llet. Ara ho deixem que es vagi fent i espessint.

Traiem la pasta del foc quan veiem que és tota una, que es mou tota a la vegada, s'ha unit i ha quedat una massa sencera. Es necessita paciència en aquest moment.

Un cop feta la pasta l'estenem en un plat, la tapem amb paper film i la deixem refredar. El paper film ha de tocar la pasta, ho fem perquè no s'hi faci crosta a sobre.

Mentre preparem les closques que voldrem farcir. En necessitarem una mica més de la meitat. Les que veiem més netes i senceres son les que utilitzem.

Batem un ou en un plat fondo i preparem dos trossos de paper d'alumini. En un hi posem farina i en l'altre hi posem pa ratllat. Ho necessitarem per arrebossar els musclos.

Un cop la pasta ja refredada farcim els musclos amb una cullerada a sobre de cadascun. Li donem forma a la massa perquè quedi tot ben posat sobre de la closca.

Els arrebossem primer en farina, després els passem per ou batut i finalment els arrebossem amb pa ratllat. Quan els tenim així els podem congelar per tenir-los a punt i fer-los en un dia d'urgència i necessitat. Veureu quina il·lusió us farà poder-los treure del congelador i tenir el sopar a punt en 5 minuts.

Si els volem fer el mateix dia posem una paella amb força oli al foc. Un cop estigui ben calent hi posem els musclos. Primer una mica per la part de la closca i després pel cantó del farciment.

Els podem servir amb una mica d'amanida.




dilluns, 22 de juny de 2015

empedrat

A CASA

Hi ha plats que em recorden la infantesa i aquest és un d'ells. Un dinar de diumenge podria començar perfectament amb aquest empedrat. La mare no el feia ben bé així, jo hi he variat una mica la forma però era això. Avui ens pot servir com un plat ben complet per emportar a la feina. O sigui que el dedico a tots aquells que s'han de preparar un tuper cada dia i les idees se'ls esgoten. Si ho mengeu amb una mica de pà porta tots els nutrients necessaris en un plat únic. Voleu altres idees de plats únics pel tuper? Doncs mireu aquestes: albergínies farcides de carnmarmitako de bonítolarròs a la cubana amb espinacsmongetes amb anís o patates farcides de carn i rovellons. I si voleu plats freds podeu prendre arròs llarg i arròs salvatge amb llagostinsous farcits amb crema de pèsolsamanida de mongetes de colorspebrots del piquillo farcitsamanida niçoiseamanida de mongetes amb botifarra o amanida de patates amb sardina









INGREDIENTS:

300 g de mongetes cuites

1 tomàquet raff ben gran


1 tros de pebrot vermell


1 tros de pebrot verd,


1/2 ceba tendra petita


100 g de bacallà esqueixat


4 talls de botifarra negra


4 talls de botifarra blanca


1 ou


4 olives variades


oli i vinagre


Posem un pot al foc amb aigua i un ou a dins. L'aigua ha de cobrir l'ou. El deixem 20 minuts bullint.  Un cop bullit hi posem aigua freda i al cap d'una estona el pelem.


Si el bacallà esqueixat el tenim sec, haurem de posar-lo en remull almenys durant 12 hores i canviar-li l'aigua 3 vegades. També podeu comprar bacallà ja dessalat i esqueixar-lo vosaltres. Penseu però que necessita hidratar-se si el compreu sec, li heu de donar el seu temps.


Talleu el tomàquet Raff a làmines primes. Les podem al fons del plat fent un llit.


Agafem un bol i hi posem les mongetes.


Tallem els pebrots vermell i verd i la ceba a daus ben petits.  Ho barregem tot a dins del bol de les mongetes i ho amanim amb una salsa feta en una tassa petita amb oli i unes gotes de vinagre només. Ho batem bé perquè es barregin els dos ingredients i ho tirem per sobre de les mongetes i les verdures.


Col·loquem damunt del plat amb els tomàquets una muntanyeta de les mongetes amanides. Pel voltant hi posem els ingredients que ens queden: les botifarres, el bacallà i les olives i l'ou dur.



dijous, 18 de juny de 2015

paté de carbassó

ESMORZARS

Que aixequin la mà tots els que tenen una mica de colesterol. I tant és molt normal tenir-ne no passa res. Però què esmorzeu? O què sopeu? Moltes vegades el pa amb tomàquet amb embotit és el recurs fàcil. Doncs ara us proposo un esmorzar vegetal lliure de colesterol que a més us farà gaudir. Us podeu fer d'altres patés o preparats per posar sobre del pa vegetals: paté de pebrotpaté de pèsolspaté d'albergíniahumus o pebrots amb olives. I també pa amb altres opcions: torrades amb escalivada i anxoves o tonyinaentrepà amb tomàquet tonyina i olivesminipizzaentrepà de seitons en vinagreentrepà d'albergínia i tomàquetentrepà de verdures a la planxa amb romescoentrepà de salmó o ratatouille en coca.







INGREDIENTS:

1/2 carbassó

1 ceba petita

1 patata molt petita

oli, sal i pebre negre



Encenem el forn a 200º.

Rentem bé el carbassó i li traiem la part de dalt i de baix. Si teniu un robot el ratlleu amb l'aparell. Si teniu mandolina també ho podeu fer amb la part que talla tires fines. Si no teniu res ho feu amb un ratllador manual.

Ho poseu dins una plàtera de forn tot junt amb una mica de sal, pebre negre i un raig d'oli, sense passar-se d'oli però que no ens quedi sec. Opcionalment ho podem amanir amb herbes seques també, les que us agradin.

Abaixem el forn a 180º i ho deixem fins que ho trobem ben estovat. Un cop cuit ho triturem fins que es torni una pasta.

Vigileu de no posar-hi massa patata que quedarà massa espès.

No cal que ho feu al dia, un cop hagueu fet el paté el podeu guardar en un pot de vidre que tanqui hermèticament i en teniu per més dies.

Us podeu fer unes torrades amb pa de ceba i posar-hi el paté a sobre. O amb pa d'olives negres també hi quedaria bé. Us llepareu els dits.






dilluns, 15 de juny de 2015

tatin de tomàquet

AL REVÉS

La tatin és un pastís que es fa al revés. A sota es posa el farcit i després es tapa com si es tractés d'una manta amb pasta brisa i es posa al forn. Un cop cuit es desemmotlla tombant-lo sobre d'un plat. Et voilà, el que havíem posat a sota ens queda sobre. Jo sempre les havia fetes dolces, però aquesta vegada m'ha vingut de gust fer-ne una de salada i el resultat ha estat mmmm, boníssim. Ara que és el temps real dels tomàquets, si ja se que en trobem tot l'any però l'estiu és la seva temporada natural, almenys a les nostres terres. Podeu trobar molts més plats per fer amb tomàquets i d'ara en endavant us en posaré més receptes també. Proveu aquestes receptes: coca amb patates i tomàquetpasta amb tomàquet i alfàbregasopa freda de tomàquettomàquet amb tonyina i olivesrissotto amb tomàquets cirerolstomàquets farcitsamanida de tomàquets i crostonsamanida siriana de patates o amanida de patates i tomàquet amb salsa pesto.







INGREDIENTS:

1 massa de pasta brisa refrigerada o congelada

1/2 quilo de tomàquets cirerols dels més petits

2 cebes grosses

orenga

alfàbrega fresca

sucre morè

sal i pebre

oli


Si teniu la pasta brisa congelada la traieu, necessita uns 30 minuts per descongelar-se.
Si la teniu a la nevera la podeu treure uns 5 minuts abans de fer-la servir perquè no estigui tan dura i sigui més manejable. No la traieu massa temps abans perquè s'estovarà massa i se us trencarà.

Pelem les cebes i les tallem a llunes primes. Les deixem a foc baix amb una mica d'oli en una paella. Les amanim amb una mica de sal, orenga, un polsim de sucre i dues cullerades d'aigua. Les posem primer a foc fort i quan veiem que ja comencen a fer soroll abaixem el foc i les deixem a foc lent que es vagin fent.

Encenem el forn a 200º

Agafem una altra paella i hi posem una mica d'oli i hi posem els tomàquets cirerols amanits amb sal, pebre negre i les fulles d'alfàbrega trinxades. En posem deixar alguna de sencera si volem. Els tomàquets els saltarem a foc viu fins que veiem que es trenquen. No volem que es coguin del tot, només saltar-los una mica.

Hem d'esperar que la ceba estigui d'un color marronós i estigui ben cuita que gairebé es desfà. Ens ha de quedar com una melmelada, així que haurem de tenir una mica de paciència. Aneu a fer altres coses.

Un cop cuita la ceba anem a muntar el pastís. En una plàtera de forn rodona, d'uns 28 cms de diàmetre hi posarem primer de tot els tomàquets cirerols ben repartits. A sobre els tapem amb la ceba i finalment hi posem la pasta brisa pel damunt. Amb un ganivet passat per tota la vora traiem la pasta que sobra.

Posem la plàtera al forn al mig amb el forn encès de dalt i baix a 200º i la deixarem uns 30 minuts, fins que veiem la massa torradeta de dalt.

Un cop fora del forn tapem el motlle amb una plàtera rodona gran i la tombem amb gràcia com si fos una truita. La massa ens quedarà a sota, al mig la ceba i sobre de tot els tomàquets cirerols ben posats. Bon profit!!!

dijous, 11 de juny de 2015

pebrots amb olives

ANTIPASTI

Amb aquest nom s'agrupen tots els plats que els italians mengen abans de la pasta. Van desde verdures fetes de totes les maneres a peix marinat, marisc, embotits, formatge, de tot. El cas és menjar-ho abans de la pasta. Podríem dir-ne entremesos. Els restaurant italians tenen moltes vegades uns bufets on exposen tot els seus antipasti i fan molt de goig. La recepta que us explico avui però em fa especial il·lusió perquè la vaig menjar a casa d'una amiga a Roma i és una recepta familiar. Espero que us agradi i us ho mengeu quan vulgueu, abans de la pasta, com aperitiu, com plat principal o acompanyant una carn a la planxa. També teniu uns altres "antipasti" al bloc: escalivadafarcellets d'albergíniaous farcitsverdura al fornbròquil amb espèciescarpaccio de salmócebiche de raptartar de tonyinacarpaccio de carbassóamanida amb fonoll i taronjamusclos a la croata o musclos al vapor, entre d'altres.






INGREDIENTS:

1 pebrot escalivat

1 gra d'all

1 cullerada de tàperes

8 olives estremenyes

1 cullerada de pa ratllat

sal i pebre

oli


Si voleu escalivar el pebrot només l'heu d'untar amb oli per fora i posar-lo al forn a 200º durant uns 20 minuts, fins que veieu que la pell és ben torrada. També trobareu pebrots ja escalivats que es venen envasats al buit. Jo tinc la sort de tenir una parada al mercat on trobo escalivada feta casolana, la fa la Montse i és boníssima. Tinc molta sort, però potser si vosaltres busqueu bé també en trobareu. En última instància podeu substituir el pebrot escalivat per uns pebrots del piquet, però no és el mateix.

Netegem bé el pebrot de restes de pell negre que pugui tenir. Els tallem a tires.

Posem un fons d'oli en una paella i hi posem l'all trinxat i immediatament els pebrots a tires. Hi posem una mica de sal i pebre i el deixem a foc baix que es vagi fent.

Les olives estremenyes son les que tenen un color grisós o lilós, tenen un pun amarg molt suau i son semblants a les que utilitzen a Itàlia que no se exactament d'on les porten. Potser de Sicília?

Al cap de 5 minuts hi afegim les tàperes i les olives estremenyes. Si voleu podeu treure el pinyol de les olives perquè sigui més agradable de menjar. Ho deixem tot plegat uns 10 minuts més.

Hi afegim el pa ratllat i apaguem el foc. Ho barregem bé i ja es pot servir. El pa ratllat s'amara de l'oli i dels sucs de tot plegat i fa una capa boníssima a aquests pebrots.
dilluns, 8 de juny de 2015

pasta paglia e fieno

HERBA I PALLA

Aquesta és la traducció de paglia e fieno. És el nom que rep aquesta pasta italiana que barreja tallarines de color groc i verd. Les tallarines verdes es fa afegint espinacs cuits a la massa per fer la pasta. Veureu que és diferent és una pasta que porta també pa fregit que fa un contrast amb la textura tova de la pasta. Si sou amants de la pasta podeu provar de fer altres salses com: tallarines a les herbes,  espaguetis amb llagostinsespaguetis amb porros i pernil o espaguetis pesto e pomodoro. Hi ha moltes possibilitats de preparar la pasta. En aquest bloc hi trobareu 62 receptes de pasta.








INGREDIENTS:

175 g de pasta de paglia e fieno

1 cullerada de pinyons

2 llesques de pa

1 gra d'all

sàlvia

fonoll

pebre negre

oli i sal



Encenem el forn i posem una olla al foc amb aigua abundant i sal.

Tallem les llesques de pa a quadrats petits i les posem en una safata plana del forn. Les amanim amb una mica d'oli  i la sàlvia trinxada ben petita. Els posem al forn a 100º amb el forn encès de dalt i de baix i la plàtera posada al mig. Els traiem quan els veiem ja torrats, necessitarem uns 7 minuts.

En una paella hi posem un rajolí d'oli i un gra d'all aixafat. Quan l'all s'ha enrossit una mica i ha deixat anar el seu aroma a l'oli hi posem els pinyons. Els remenem durant un minuts i apaguem el foc. Ens quedaran una mica torrats.

Quan l'aigua bull hi posem la pasta i la fem el temps que indica l'envàs. Ja veureu que si heu comprat pasta fresca bullint-la de tres a cinc minuts en tindreu prou per coure-la. Si és eixuta necessita més temps.

Pareu la cocció de la pasta amb un bon raig d'aigua freda i l'escorreu.

Barregeu la pasta amb l'oli i els pinyons, el pa torrat i fonoll fresc trinxat per sobre. Ho acabeu amb una mica de pebre negre mólt al moment.



divendres, 5 de juny de 2015

salmorejo amb cireres

EL PA AMB TOMÀQUET CORDOBÉS

Fixeu-vos bé en els ingredients d'aquest plat: pa, tomaquet, all, oli i sal. Son els mateixos amb el que fariem una torrada amb tomàquet i all. Els mateixos ingredients i un resultat ben diferent, la cuina és així d'il·limitada. Farem una variació sobre la recepta original i hi afegirem cireres. Aquest plat el vaig conèixer a la Fira Tasta Viladecans. Va ser una trobada entre bloggers i xefs de cuina de la zona que va ser molt divertit i en van sortir plats boníssims. Ara que és temps de tomàquets i cireres és el moment de preparar aquest plat. Proveu-lo, us encantarà. Si voleu d'altres cremes fresques per l'estiu podeu provar també: gaspatxo de remolatxasopa freda de tomàquet o gaspatxo de cireres. Ben aviat us posaré una crema freda amb avocat.







INGREDIENTS:

4 tomàquets ben madurs

3 llesques de pa sec (si son de barra de quart que siguin gruixudes)

10 cireres

1 gra d'all molt petit

1/2 got d'oli

1 rajolí de vinagre de vi blanc

sal

Pelem els tomàquets i els traiem les llavors.

Comencem posant el pa a dins d'un bol. Trossegem els tomàquets i els deixem sobre del pa. D'aquesta manera el pa absorbirà tots els sucs dels tomàquets i s'estovarà. Hi posem les cireres sense el pinyol també. Ho deixem una estona fins que veiem el pa empapat.

Agafem la preparació anterior i la posem en una batedora de got i hi afegim l'oli, el vinagre, el gra d'all i un polsim de sal. Un gra d'all molt petit i un rajolí molt petit de vinagre. Sempre hi sou a temps d'afegir-ne si cal.

Ho batem fins que ens quedi una crema ben fina.

Ho podem servir amb un ou dur ratllat ben petit o unes encenalls de pernil.
diumenge, 31 de maig de 2015

broquetes de vedella a la planxa

RECORDS

Hi ha plats que estan associats a moments de la teva vida. Aquest és el cas d'aquestes broquetes i ara us explicaré on em porta aquest record. Penso en el pare fent la barbacoa i cuinant aquestes delicioses broquetes. Durant molts anys aquest va ser un plat de diumenge. A casa treballaven els diumenges i aquest era un àpat ràpid de preparar i fer la barbacoa es convertia en un esdeveniment dominical fantàstic.  El pare va sofisticar l'elaboració perquè anava untant les broquetes amb el suc del maridat de la carn, crec recordar que ho feia com amb un esprai. Com enyoro el meu pare! En va encomanar per sempre la passió per la cuina!








INGREDIENTS:

250 g de daus de vedella (si ho feu amb filet de vedella és un èxit segur)

1/2 pebrot vermell

1 ceba tendra

4 xampinyons

8 tomàquets cirerols

4 xampinyons

1/2 tassa de vi negre

1/2 tassa d'oli

herbes provençals

1 fulla de llorer

1 gra d'all

sal i pebre



Salpebrem els daus de carn per tot arreu. Un cop així els posem en una plàtera fonda.

Els macerem durant una hora amb el vi, l'oli, les herbes, la fulla de llorer i el gra d'all aixafat. 
Ho remenem bé i procurem que el líquid cobreixi la carn. Si no és així hem de tenir la precaució d'anar remenant perquè tota la carn es maceri per igual.

Tallem el pebrot i la ceba a quadrats de la mateixa mida que els daus de carn. Això és important perquè d'aquesta manera la carn toca la planxa i es fa per igual. Si el pebrot sobresurt més la carn no tocarà la planxa.

Un cop la carn ja s'ha macerat es poden començar a muntar les broquetes.

Enfilem en un pal de fer broquetes 1 xampinyó, 1 dau de carn, 1 tros de ceba, 1 altre dau de carn, 1 tros de pebrot vermell, 1 dau de carn, 1 tomàquet cirerol, 1 dau de carn i un xampinyó.

Per fer les broquetes podem utilitzar uns pals de fusta que son d'usar i llençar o bé podem utilitzar un pal de ferro que es pot reutilitzar.

Posem la planxa al foc i quan sigui ben calenta hi fem les broquetes. Les posem a la planxa pels quatre costats, per totes les cares del dau perquè la carn es faci bé. Si voleu la carn crua per dins la podeu fer a foc alt i deixar-la poca estona per cada cara. Amb un minut n'hi haurà prou. Penseu però que aleshores la verdura us quedarà molt al dente. Si voleu la carn més cuita podeu abaixar una mica el foc i deixar-la un parell de minuts per cada cara.

dijous, 28 de maig de 2015

arròs llarg i arròs salvatge amb llagostins

DUBTES

Realment tinc dubtes de si començar a posar receptes fresquetes o no encara. Passem dos dies amb calor i després de cop torna a refrescar. En fi, després d'aquest petit monòleg d'ascensor sobre el temps parlem de la teca. Doncs us proposo una amanida amb una salsa molt senzilla però efectiva, ja ho veureu. L'arròs salvatge, és un arròs molt llarg de color negre que quan es cou s'obre una mica, te un gust torrat molt bo. A part que queda molt estètic barrejat amb un arròs blanc si el fregiu en oli ben calent, s'infla com crispetes i el podeu posar sobre d'una sopa de peix per exemple. Altres amanides amb arròs que podeu fer: amanida de llenties i arròsamanida d'arròs amb xampinyons o amanida d'arròs amb pollastre i salsa de iogurt.






INGREDIENTS:

6 llagostins cuits

1 tassa d'arròs llarg

1 tassa d'arròs salvatge

1 llauna de blat de moro

1 pot de puntes d'espàrrecs

1/2 got d'oli

4 cullerades de mostassa ancienne



Posem un pot amb aigua i sal a bullir. Necessitarem unes 5 tasses d'aigua. Quan l'aigua bull hi posem l'arròs salvatge. Vol més temps que l'altre per coure. El deixem 7 minuts i després hi posem l'arròs llarg blanc 15 minuts junt amb l'altre. El salvatge necessita una mica més de 20 minuts i l'altre amb 15 minuts en te prou.

Mentre tallem les puntes dels espàrrecs a trossos més petits. Escorrem el blat de moro.

Preparem la salsa barrejant l'oli amb la mostassa ancienne fins que ens quedi amalgamat.

Pelem els llagostins i els tallem a trossos, en podem deixar dos sencers per la decoració final.

Un cop l'arròs cuit el deixem refredar en una plàtera plana perquè ho faci més ràpid.

Quan l'arròs s'ha refredat el barregem amb el blat de moro, els espàrrecs, els trossos de llagostins i ho amanim amb la salsa de mostassa.

Podem omplir un bol amb l'arròs, prement bé, i el desemmotllem sobre d'un plat com si tombéssim un flam i així ens quedarà una forma bonica. Ho decorem amb un llagostí damunt.


dilluns, 25 de maig de 2015

mongetes amb shitakes

DELICADA

Quan preparo un plat amb mongetes seques, dieu-me delicada, però necessito posar alguna cosa més lleugera que m'ajuda a empassar-me-les. Les trobo molt pastoses i és per això que les cuino acompanyades d'altres ingredients que les fan més lleugeres. En aquest cas les he cuinat amb mongetes verdes i shitakes. Els shitakes son bolets d'una textura interessant, son una mica com de goma, és difícil d'explicar. Tenen també un gust més fort que els xampinyons. Si no n'heu fet mai proveu-los, us agradaran. Per fer aquest plat podem aprofitar mongetes tendres que ens hagin quedat cuites d'un altre dia i ens estalvien una bona estona. Teniu altres possibilitats de posar les mongetes seques en bona companyia com: mongetes de colorsamanida de mongetes amb botifarra o amanida de mongetes amb escalivada. També les podeu cuinar amb suc: mongetes amb anís o mogetes amb cloïsses






INGREDIENTS:

250 g de mongetes seques cuites

250 g de mongetes tendres

100 g de shitakes

1 ceba petita

sal de bolets

oli


Si no tenim mongetes tendres bullides comencem per posar una olla al foc amb aigua i sal.

Rentem bé les mongetes i les triem.  Els traiem només la punta per on estan agafades a la mata. L'altra la podem deixar. Les partim en dos trossos.

Un cop l'aigua bulli les podem dins i les deixem fins que les trobem toves.

Pelem la ceba i la tallem a quadrats ben petits. Posem un fons d'oli en una paella i hi posem la ceba a foc mitjà. La deixem que es faci transparent. L'amanim amb una mica de sal de bolets. Si no teniu sal de bolets la podeu fer amb ceps secs, un parell de trossos i una mica de sal. Ho moleu tot junt i ja ho teniu.

Un cop la ceba ja està tova hi podem afegir els shitakes a trossos. No s'han de netejar gaire, venen molt nets.

Un cop els shitakes s'han saltat una mica amb la ceba, uns cinc minuts, hi afegim les mongetes, verdes i seques i ho barregem tot plegat.


dilluns, 18 de maig de 2015

ous farcits amb crema de pèsols

COLORS

Haureu sentit mil vegades això de "menjar per la vista", no? Doncs jo hi crec, per això m'agrada fer plats acolorits que cridin l'atenció. Però sabeu que m'explicaven l'altre dia? Que tenim una informació tramesa a través dels nostres gens, que de forma instintiva ens fa rebutjar els aliments verds, les verdures. La explicació d'això és que la natura ens vol protegir de menjar-nos vegetals que poden ser verinosos i l'instint de supervivència ens fa rebutjar-los. La qüestió és que precisament ara estem en la moda inversa. Les verdures "molen" i per tant el color verd es porta. Per tant aquí teniu aquests ous de color verd. Voleu altres receptes de color verd? pastís de bledesmongeta tendra amb pernil dolçcrema d'espàrrecswok de col o espinacs a la catalana.







INGREDIENTS:

4 ous

1 pastanaga

1/4 de pèsols (poden ser congelats)

1 cullerada sopera de formatge parmesà ratllat

oli, sal i pebre



Comencem per posar els ous en un pot, omplir-lo d'aigua i posar-lo al foc. Per aquest ordre, si els ous els poseu quan l'aigua és calenta es pot esberlar la seva closca. Els deixem bullir 20 minuts i apaguem el foc i hi afegim aigua freda que sobresurti fins que l'aigua ja sigui freda del tot. Els deixem al pot amb aigua freda.

Posem un altre pot al foc amb aigua i quan bulli hi posem els pèsols. Afegiu-hi una mica de sal i un polsim de sucre i quan l'aigua torni a bullir compteu 5 minuts i ja podeu apagar el foc.

Posem els pèsols escorreguts dins un pot batedor junt amb el formatge una mica de sal i pebre i un rajolí d'oli. Ho passem fins que quedi un paté ben fi. Ho tastem per si hi volem afegir una mica de sal o pebre.

Pelem els ous i els tallem per la meitat. Traiem el rovell i el ratllem. 

Omplim les clares amb el paté de pèsols.

Ratllem ben prima una pastanaga i l'amanim amb una mica d'oli i sal. La barregem bé i cobrim un fons del plat amb la pastanaga ratllada.

Posem els ous farcits pel damunt i ratllem el rovell per sobre. 

divendres, 15 de maig de 2015

pasta de full amb fruits secs

BERENAR O POSTRES?

Si sou molt llépols en voldreu per postres, però jo crec que es prou contundent com per ser un bon berenar. Porta fruits secs que són sans, però és un bomba calòrica en conjunt. Als nens els dóna molta energia, els que som grans potser n'haurem de fer una ració petita per no abusar. Sigui com sigui, i ho mengeu quan ho mengeu us agradarà. A més té aquest toc del xarop de llimona per sobre que li dona una mica de frescor, ja ho veureu. O podeu provar de fer una coca de vidre.







INGREDIENTS:


1 làmina de pasta de full (congelada o refrigerada)

1 tassa grossa plena de fruits secs

1 llimona

2 cullerades soperes de sucre llustre (del fi)


Traiem la massa de la nevera una estona abans de treballar-la perquè estigui  temperatura ambient. Si l'heu comprada congelada la podeu treure uns 20 minuts abans.

Encenem el forn perquè s'escalfi.

Trossegem els fruits secs perquè no estiguin sencers. Tot hi va bé: ametlles, avellanes, nous, panses, prunes, figues, nous de pecan, macadàmies, pinyons... Convé que quedin ben barrejats.

Espolsem farina sobre dels fogons ben nets. Estirem la massa sobre la superfície dels fogons. Tallem la peça de pasta de full per la meitat.

Posem paper de forn sobre d'una safata i hi posem una capa de la pasta de full. A sobre hi repartim els fruits secs per tot arreu. Deixem un cm tot al voltant sense posar fruits secs. Ara humitegem aquesta vora amb una mica d'aigua, perquè quan hi posem l'altre capa a sobre se'ns enganxi. Ho tapem amb l'altre tros de pasta de full i premem una mica al voltant perquè s'enganxin les dues capes.

Posem la coca al forn i la deixem a 180º durant 30 minuts aproximadament. Traieu-la quan la veieu torrada de sobre.

Mentre preparem l'almívar de llimona. Ratllem la pell de la llimona. Posem un pot al foc amb cinc cullerades soperes d'aigua, un parell de cullerades de suc de llimona, un parell de cullerades soperes de sucre llustre i la ratlladura de la llimona. El deixem al foc i anem remenant fins que notem que s'ha convertit en un xarop, veureu que agafa una consistència més espessa. Quan el tireu des de la cullera veureu que es fa un fil seguit.

Quan traieu la coca del forn i encara és calenta la pinteu pel damunt amb un pinzell amb l'almívar de llimona.
dilluns, 11 de maig de 2015

pèsols amb anís

RESTAURANTS DE MONTANYA

Aquests pèsols els vaig menjar al Montseny, en un restaurant perdut enmig del no res i mentre a fora queia una nevada considerable. Que més es pot demanar? Era un restaurant d'aquells que et diuen amb un paper a la mà: "Avui tenim..." i només pots triar el segon, tot a la brasa i boníssim per cert. Però aquell dia havien fet aquests pèsols amb anís, entre els plats que et portaven de primer. Van triomfar, van agradar a tothom. No els vaig demanar la recepta, he fet la meva aproximació i han quedat boníssims. Si us agraden els pèsols podeu provar també: rissotto de pèsolscrema de pèsolsfaves i pèsols estofats o conill amb anís. I ben aviat us penjaré una recepta d'ous farcits amb puré de pèsols.







INGREDIENTS:

1 botifarra crua

2 talls de cansalada crua

1 ceba petita

400 g de pèsols ja pelats (també poden ser congelats de bona qualitat)

1/2 tassa de cafè d'anís

oli i sal



Pelem la ceba i la tallem a quadrats ben petits o en brunoise. Us vaig introduint paraulotes de tant en tant, ja ho sabeu.

Tallem els talls de cansalada a trossos i els salem i empebrem. Tallem la botifarra a trossos petits també.

Posem una paella de mida grossa al foc amb oli. Hi afegim la botifarra i la cansalada a foc viu i un cop ho veiem daurat hi aboquem també la ceba. Ho anem fent fins que veiem que la ceba s'ha tornat transparent i està tova.

Aleshores hi afegim l'anís i deixem que redueixi una mica. Hi posem els pèsols i un parell de cullerades d'aigua i ho deixem fent 7 minuts amb el foc baix i tapat. Ho destapem, tastem els pèsols i si els trobem cuits ho podem apagar. Els pèsols son petits i molt tendres, no necessiten massa temps de cocció. De vegades cometem l'error de deixar-los coure massa i aleshores s'endureixen.

divendres, 8 de maig de 2015

porrusalda

LA MEVA AMIGA SUSA

"Porrusalda" segons la recepta familiar de la meva amiga de Bilbao Susa, que no coincideix amb la que feia la mare del Pello, que és el seu marit. Ja se sap, aquestes receptes tradicionals desperten passions, a cada casa tenen la seva pròpia manera de fer-la. I quina és la bona? Doncs no se sap. Com que veig que encara refresca m'he animat a posar-vos una altra recepta de sopa. Boníssima la porrusalda! Bon profit i no us cremeu! Si aquesta recepta no us convenç podeu provar de fer aquestes altres sopes: crema de llentiessopa de ceba gratinadacrema de pastanaga i carbassa o sopa minestrone. Un altre dia us posaré una versió de porrusalda amb bacallà.








INGREDIENTS:

2 porros

1/2  pebrot verd petit

1 ceba petita

1 patata petita vermella

1 pastanaga petita

2 cullerades de tomàquet triturat

1 gra d'all

oli i sal



Posem una olla al foc amb un litre d'aigua.

Tallem la part de baix del porro i li traiem la primera pell. Obrim amb un ganivet des d'on te les fulles de color verd fins al final. D'aquesta manera podem esbandir amb un raig d'aigua entre les fulles verdes per tal de treure-hi la terra que pugui tenir el porro. El tallem a rodanxes.

Pelem la pastanaga i la fem a làmines. Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits.

Pelem l'all, ja sabeu que si l'aixafeu la pell surt sola. El trinxeu ben petit. Si teniu un trinxador d'alls el podeu trinxar directament sense pelar.

Trossegem ben petit el pebrot. A mi el pebrot verd no m'agrada, però tranquils que aquí no es nota gaire, li podeu posar que li dóna un toc.

Pelem la patata i la tallem a daus petits. Fem servir una patata vermella perquè va millor per bullir i es desfà una mica.

Un cop tenim les verdures ben netes i tallades les posem dins l'olla amb una mica de sal.

Quan bulli hi afegim 2 cullerades de tomàquet triturat cru i un raig d'oli.

Ho deixem bullir 35 minuts, fins que veiem que la verdura s'ha desfet una mica.


dilluns, 4 de maig de 2015

wok de tallarines amb cacauets

EL WOK

No és complicat cuinar en un wok. Només hem de tenir en compta unes quantes coses. No sé escassos posant oli, cuinar amb el foc ben alt i no parar de saltar els ingredients dins el wok. L'altre cosa important és que quan comencem a cuinar tinguem al costat tots els ingredients preparats. És una cocció ràpida i si deixem de remenar és quan els ingredients s'enganxem. Hem de saltar continuament els ingredients, volem que tots es coguin per igual. Si respecteu aquestes qüestions no te més dificultat cuinar en un wok. Teniu moltes possibilitats, carn, peix, pastes, verdures... Voleu exemples? wok de calamarswok de vedella ecològicawok d'espaguetis picantswok de col o wok de tallarines. En aquest wok hi posarem una mica d'oli de sèsam que li dona un gust molt especial. Si no en teniu es pot cuinar igualment, però potser sí que teniu un pot de tahin començat, aleshores podeu agafar l'oli que sura per sobre del tahin. Recordeu que el tahin es fa amb sèsam.








INGREDIENTS:

175 g d'espaguetis

1 ceba gran

2 alls tendres

1 gra d'all

1 plat fondo de pèsols (poden ser congelats)

6 llagostins

2 cullerades de cacauets

1 ou

2 cullerades soperes de soja dolça

2 cullerades soperes de soja salada

1 tros com del dit gros de gingebre

1 cullerada de postres d'oli de sèsam (és opcional)

oli


Posem una olla al foc amb aigua i sal per bullir-hi la pasta.

Comencem preparant tots els ingredients.

Pelem els llagostins i els traiem l'intestí, estirant la part negre que te per la part de l'esquena del llagostí.

Pelem la ceba i la tallem a llunes més aviat estretes. Pelem els alls tendres i els tallem a rodanxes.

Batem un ou en un plat amb una mica de sal i el deixem a punt.

Pelem el gingebre i el ratllem. Fem el mateix amb l'all, el trinxem ben petit.

Piquem una mica els cacauets per trencar-los a trossos una mica petits, no cal esmicolar-los del tot.

Quan l'aigua de l'olla que tenim al foc bulli hi posem la pasta i la deixem bullir el temps que indica l'envàs. Mentre es fa la pasta, prepararem el wok.

Comencem posant un raig d'oli al wok. Hi afegim la ceba i després de saltar-la un parell de voltes els alls tendres. Ara hi posem els llagostins. Després posem l'all trinxat, el gingebre i els pèsols hi fem un parell de voltes més i de seguida hi afegim l'ou batut. El remenem donant voltes en rodó, volem que es facin fils d'ou. Finalment hi posem les soges dolça i salada. Hi fem un parell de voltes més i hi posem la pasta ben escorreguda. Ho amanim amb l'oli de sèsam i un cop fora del foc hi posem els cacauets per damunt.


dijous, 30 d’abril de 2015

sopa de peix amb fonoll

DIFERENT

Una sopa de peix diferent, ja ho veureu. Hi posarem fonoll dels que tenen el plumero que li donarà un gsutet anissat molt bó. Ja sabeu que jo sóc molt pràctica. Si trobo un producte ja elaborat que sigui bó i tinc pressa, l'aprofito per utilitzar-lo en la meva recepta. Aquest és el cas del brou de peix. Però si teniu temps i us el voleu fer vosaltres el podeu fer així. Si no teniu temps un brou de peix preparat ja us farà el fet. D'aquests productes perparats no se'n pot fer abus, però. Una cosa és fer-ne servir un dia i l'altre molt diferent és menjar sempre de productes eleborats. Per aconseguir la seva llarga duració solen portar molts conservants i a més tenen molta més sal de la que hi posem nosaltres. Per tant utilitzem-los amb mesura. No cal dir que si utilitzeu el brou ja preparat aquesta recepta és ràpida. Què podem fer amb un brou de peix? Doncs totes aquestes receptes: suquet de peixfideus amb cloïsses o peix al forn amb llagostins








INGREDIENTS:

1 litre de brou de peix (casolà o comprat)

1 pastanaga

1/2 porro

1/4 de fonoll

1 tomàquet madur petit

1 anís estrellat

1 tall de rap

4 llagostins o gambes


Si hem de fer el brou començarem per això, que és el que trigarà més.

Pelem la pastanaga. Pelem el porro i li fem el tall de dalt a baix per netejar bé la terra d'entre les fulles sota un raig d'aigua. Traiem la fulla exterior del fonoll que sol ser dura.

Ratllem la pastanaga, el porro i el fonoll. Si teniu un robot de cuina us quedarà perfecte.

Posem un fons d'oli en una paella, just per cobrir i hi posem les verdures ratllades. Les deixem a foc baix, hi afegim sal i l'anís estrellat.

Ratllem el tomàquet mentre. Tallem també el tall de rap a tires primes i pelem les gambes o les llagostins. Tallem les gambes a trossos.

Un cop el sofregit està ben tou, li traiem l'anís estrellat i l'afegim al brou de peix ja colat. Ho deixem que tot plegat faci un bull.

Posem els talls de peix dins del brou bullent i apaguem el foc. Amb la mateixa escalfor es courà.

Escudellem la sopa mirant de repartir equitativament el peix i les gambes, que no li toqui tot al mateix!
dilluns, 27 d’abril de 2015

magret d'ànec amb salsa de nabius

CARN VERMELLA

Encara que l'ànec sigui aviram, heu de saber que és carn vermella, o sigui que és una carn que ens augmenta el colesterol. N'jem de menjar amb precaució. Però dit això, aquest plat és per menjar-ne un dia, fer festa i gaudir-ne! Us explicaré com coure el magret perquè estigui al punt, ni massa fet ni vermell com la sang. Avui l'acompanyem de nabius, els fruits vermells s'hi adiuen molt bé amb l'ànec. Ara en podem trobar de nabius en safates petites, son aquells fruits del bosc que tenen una forma rodoneta i sonde color morat-negre. Si us agrada l'ànec també podeu provar aquestes receptes: magret d'ànec amb salsa vermellamacarrons amb confit d'àneccaneló cruixent amb confit d'ànec, o confit d'ànec al forn.







INGREDIENTS:

1 magret d'ànec (1 pit d'ànec)

2 patates petites

1 safata de nabius

1 llimona

2 cullerades de postres de sucre moré

pebre de 5 colors

oli

sal i pebre


Pelem les patates i les tallem a daus petits. Posem una paella amb oli abundant.

Quan l'oli sigui ben calent hi posem les patates i abaixem el foc. Les deixem fent-se 10 minuts i després apugem el foc 3 minuts més. D'aquesta manera aconseguirem unes patates ben cuites i cruixents per fora. No hi posem una mica de sal fins que les servim. Si ho fem abans se'ns estovaran.

Agafem el pit d'ànec per la part que te la pell i en fem uns talls en diagonal que tallin la pell però no del tot. Els fem en un sentit i en un altre fent que quedin uns rombes petits com d'1'5 cm. Això farà que es cogui millor i ajudarà a desfer el greix de la pell.

Salpebrem el pit per un costat i per l'altre.

Encenem el forn a 150º perquè s'escalfi.

Agafem una paella i la posem al foc. Amb la paella encara freda posem el pit amb la pell tocant a la paella a foc mig. No hem de posar el foc alt. Volem que el greix es desfaci lentament. Veureu que de seguida, sense haver-hi posat gens d'oli, el pit ja sura entre el seu propi greix.

No tombem el tall fins que veiem que està ben daurada la pell. Aleshores el tombem i el deixem dos minuts per l'altre costat.

El posem en una plàtera d'anar al forn i el deixem a 150º uns 5 minuts. Passat aquest temps el traiem fora i el deixem reposar abans de tallar-lo.

En la mateixa paella que hem fet el pit, després de treure pràcticament tot el greix, hi posem els nabius, el suc de mitja llimona i les cullerades de sucre. Ho deixem a foc viu fins que els nabius es desfan i fan una salsa.

Tallem el magret a talls prims i el servim acompanyat de les patates i amb la salsa de nabius al costat.




dijous, 23 d’abril de 2015

col kale amb cigrons

QUÈ ÉS AIXÒ?

Doncs la col kale está de moda, és com els colors pastel que es portaran a la primavera. Sembla ser que els nordamericans l'han descobert ara i en posen a tot arreu. És una verdura semblant a les bledes però amb unes fulles arrissades i amb més cos que les bledes, més semblant a la col. Té moltes propietats, porta ferro, calci, vitamines... en una paraula és un superaliment. Així que ja ho sabeu, quan en veieu compreu-ne que és un xollo. El temps de recolecta és a l'hivern com el bròquil, la coliflor i la col. O sigui que ara ja començarà a costar de trobar-ne.








INGREDIENTS:

1 manat de col kale

150 g de cigrons cuits

3 cullerades soperes de soja dolça

1 gra d'all

oli i sal


Poseu una olla al foc amb aigua i sal.

Renteu bé les fulles de la col sota un raig d'aigua. Un cop ben netes les tallem a tires primes.

Quan l'aigua bullir les tirem a l'olla i les bullim durant 10 minuts.

Les escorrem bé, que no els quedi gens d'aigua. En una paella hi posem un rajolí d'oli i hi posem un all trinxat. Hi posem la col i la saltem una mica que agafi el gust de tot l'oli. Hi afegim un rajolí de soja dolça i apaguem el foc.

Si els cigrons son de pot els escorrem, els esbandim i els escalfem al vapor en una escorredora damunt d'una olla amb aigua bullent. Si els heu comprat ja bullits al mercat els podeu escalfar de la mateixa manera. Ja sabeu que podeu comprar llegum cuit al mercat i congelar-lo i tenir-lo a punt per qualsevol moment. El descongeleu deixant-lo 40 minuts fora del congelador i si no teniu temps el poseu igualment en una escorredora sobre d'una olla amb aigua bullent i es descongela més ràpidament. El llegum cuit serveix per improvisar un plat un dia d'urgència i desesperació.

Servim la col amb els cigrons bullits.

dilluns, 20 d’abril de 2015

arròs amb llomàntol

PER NOTA UN DIUMENGE

Heu de fer un dinar per quedar bé? Heu de convidar algú i no sabeu que fer? O voleu fer una dinar o sopar íntim? A totes tres preguntes aquest arròs amb llomàntol és la solució. És un arròs caldós fet amb un ingredient de diumenge, el llomàntol no és un producte barat precisament. Però és assequible, amb un llomàntol en teniu per dues persones. Hi posarem també unes carxofes i pebrot. No cal no que feu el brou vosaltres, ja sabeu que jo sempre intento simplificar les elaboracions mirant que el resultat sigui òptim. Aquest arròs a més és caldós, a mi m'agraden molt els caldosos, ja veureu la proporció de caldo que hi heu de posar per la quantitat d'arròs i sempre us quedarà bé. Això si, necessiteu valentia per tallar el llomàntol. Bona sort!







INGREDIENTS:

1 llomàntol

2 tasses d'arròs

10 tasses de brou  (5 tasses per cada tassa d'arròs)

2 carxofes

1 pebrot vermell

6 cullerades de tomàquet triturat

1 tros de ceba

1 all petit

1 ramet de julivert

oli i sal


Mireu com tallar el llomàntol a la recepta de llomàntol bullit. A la recepta d'avui el llomàntol el tallarem cru, però la manera de fer-ho és la mateixa. Talleu-lo a casa, no el feu tallar a la peixateria perquè es desaprofitaria tota la substància del cap que volem fer servir  per l'arròs. Un cop el tenim tallat pel mig, separem el cap de la cua i tallem les potes i donem un cop al mig de la pinça gran per trencar-li la closca. Tot això ho fem per facilitar de menjar-nos el llomàntol després.

Triem bé les carxofes tal i com explico a la recepta de carxofes confitades. Un cop triades les tallem en quatre trossos.

Tallem una mica més de mig pebrot a quadrats petits. La resta del pebrot el farem servir ara per fer el sofregit.

En un pot batedor hi preparem el sofregit. Hi posem el pebrot a trossos, la ceba tallada, l'all, el julivert i el tomàquet. Hi afegim una mica de sal i ho passem pel túrmix. Si veieu que queda massa espés hi podem afegir una mica més de tomàquet. Ho deixem a punt per després.

POsem el caldo al foc per tenir-lo ben calent quan el necessitem.

Posem una cassola fonda al foc i hi afegim un fons d'oli, l'arròs caldós no es pot fer en una paella plana perquè se'ns evaporaria més el caldo. Hi posem el llomàntol tallat hi el saltem una mica en l'oli calent.

Hi cop saltat el llomàntol hi afegim les verdures, les carxofes i el pebrot. Quan siguin toves hi posem les tasses d'arròs i tot seguit el caldo de peix ben calent. Ho deixem bullint a foc viu durant 15 minuts. Deixem descansar fora del foc l'arròs 5 minuts i ens el mengem inmediatament. No el deixeu reposar més perquè s'acabarà de veure tot el brou i ens quedarà un arròs massa passat. Així és que els comensals esperen l'arròs a taula i el traieu de la cuina acabat de fer. Això és un èxit segur!
dijous, 16 d’abril de 2015

fonoll gratinat

COSA ESTRANYA

El fonoll és aquella cosa estranya que és com un nap amb plumero o un com api disfressat. El veiem a la botiga i diem: com el podem fer? com es tria? què s'aprofita? què és això que li surt per dalt?     Doncs és una verdura molt fina amb un gust anissat que va bé per fer amanides i moltes altres coses. Avui el farem gratinat, calentet al forn que encara fa fresca. També en podeu fer macarrons amb fonoll o amanida de fonoll i taronja. I aviat us posaré encara una altra recepta d'amanida amb fonoll amb una vinagreta de tomàquet confitat. Esteu atents doncs. 






INGREDIENTS:

2 o 3 fonolls

1/2 l de llet d'espelta (es pot fer també amb llet normal)

4 talls de pernil dolç

1 cullerades de farina

1 cullerada de mantega

8 avellanes torrades

sal, pebre i nou moscada


Triem el fonoll. Per fer-ho només hem de treure la capa més externa del fonoll que és la menys tendra.

Posem una olla amb aigua i sal al foc. Un cop bulli hi posem els fonolls tallats en tres trossos i els deixem fer fins que son tous. Si els fem en una olla a pressió en 7 minuts els tindrem fets. Si els bullim normalment potser necessitarem 15 minuts. Per això els faig tallats perquè així es couen abans.

Un cop cuits els deixem que s'escorrin perquè treguin bé tota l'aigua.

Posem en un pot la cullerada de mantega i un cop s'ha desfet hi afegim la cullerada de farina. Ho amanim amb sal, pebre i nou moscada. Remenem la farina una mica al foc perquè es cogui, amb  mig  minut n'hi ha prou. Ara afegim la llet mica en mica i anem remenant continuament. Si ho feu amb un batedor manual millor, si no en teniu ho podeu fer amb una cullera de fusta. Un cop afegit l'últim raig de llet ho deixem fins que arrenqui el bull, llavors ja podem apagar el foc.

Posem en un plat els talls de pernil dolç, damunt hi posem un parell de trossos de fonoll fent que quedi igualat pels dos costats. Vull dir que com que és més gruixut d'un costat que de l'altre mirem d'equilibrar-ho posant capicuats els talls. Un cop així emboliquem el tall de pernil com un caneló. Fem el mateix amb els altres tres talls.

En una plàtera d'anar al forn que sigui petita, just per cabre-hi els 4 canelons, hi posem unes cullerades de beixamel al fons, a sobre els canelons i els tapem amb la resta de la beixamel i les avellanes trossejades. 

Ho posem al forn amb el gratinador encés i ho deixem fins que es torri una mica la beixamel.
dilluns, 13 d’abril de 2015

puré d'albergínia amb pa pita

COMODITAT

Hi ha menjars que compro fets, per dues raons: una perquè els he trobat de molt bona qualitat i l'altre perquè et treuen d'una urgència en cas de poc temps. Un d'aquests productes ja cuinats que compro és l'escalivada. He trobat una parada al mercat que la fan ells mateixos i està espectacular! Avui cuinarem amb albergínia escalivada un puré d'albergínia o babaganoush, plat dels països del mediterrani oriental. L'acompanyarem de pa pita, que és un pa molt primet que s'infla i queda buit de dins. En podem comprar de fets i tindrem aquesta recepta feta en un moment. Podeu provar també del mediterrani oriental aquestes altres receptes: humusamanida de cogombreamanida de patates o pollastre amb magrana







INGREDIENTS:

2 albergínies escalivades

3 cullerades de postres de tahin

3 cullerades de postres de vinagre de vi blanc

3 cullerades de postres d'aigua

3 cullerades de postres d'oli

1 all molt petit

sal i comí mólt


Encenem el forn a 200º.

Amanim el pa pita amb oli i orenga per un costat i l'altre. Agafem paper vegetal, el mullem i després l'escorrem.

Emboliquem el pa pita amb el paper humit i quan el forn sigui calent el posem a dins.

Mentre posem tots els ingredients dins d'un pot de túrmix i ho triturem fins a aconseguir una pasta homogénia.

Posem els pans dins del forn de 5 a 10 minuts, només per escalfar-los.

Ens mengem la pasta d'albergínia pescant-la amb un tros de pa de pita calent.

També podeu fer l'albergínia escalivada vosaltres. La unteu amb oli tota sencera amb les mans i la poseu al forn a 220º durant uns 20 minuts. Quan la traiem l'emboliquem en un parell de fulls de diari i quan sigui una mica més freda la pelem. No és complicat, ja ho veieu. Ara l'escalivada autèntica es fa a la brasa que és quan li queda aquell gustet fumat tan bó.




dimecres, 8 d’abril de 2015

macarrons gratinats

CONTROVÈRSIA

Això del gratinat sempre porta controvèrsia, els partidaris i els que no ho son. N'hi ha que els agrada molt el formatge i en son partidaris. N'hi ha d'altres que no, però tot i amb això son capaços de menjar-se aquests macarrons apartant-ne le crosta de sobre. Si a casa sou partidaris de no-gratinat us podeu preparar aquests altres macarrons. També podeu fer altres versions més sanes amb verdures com: macarrons amb fonollmacarrons amb carxofesmacarrons amb coliflormacarrons amb bledes o  macarrons amb espàrrecs i alls tendres. I Si no voleu una versió tan vegetariana dels macarrons podeu provar també aquestes: macarrons amb confit d'ànec o macarrons a la napolitana. I ja que us hi poseu per fer aquest macarrons gratinats en podeu fer quantitat i guardar-los en un tuper per un altre dia. Bon profit!






INGREDIENTS: (per a 4 persones)

350 g de macarrons

250 g de carn picada

1 ceba

1 llauna de tomàquet triturat

1 tros de branca d'api

1 all

1 tassa de café de vi negre

1/2 l de llet

1 cullerada sopera de farina

1 cullerada sopera de mantega

100 g de formatge Emental ratllat

orenga

sal, pebre negre, sucre i oli


Pelem la ceba i la tallem a quadrats petits. Tallem l'api, després d'estirar-li els fils, a quadrats petits també. Trinxem l'all ben petit.

Posem en una paella un fons d'oli i hi posem la ceba, l'api i l'all. Ho deixem a foc baix i ho salem una mica.

Mentre podem posar una olla al foc amb aigua abundant i sal per bullir els macarrons. Quan l'aigua bulli els posem dins i els deixem el temps que indiqui l'envàs. Després, fora del foc,  per parar la cocció hi posem un bon raig d'aigua freda perquè no se'ns passi la pasta.

Un cop la ceba estigui transparent i ben tova, hem de tenir paciència necessitarem 10 minuts, amb el foc baix hi posem la carn trinxada i la remenem perquè es faci tota fins que ja no quedi ni un tros de color vermell. Aleshores hi podem afegir el vi negre i apujar una mica el foc.

Quan el vi s'ha evaporat hi podem posar la salsa de tomàquet. Abaixem una mica el foc i hi posem una mica de sal, sucre i orenga. Deixem la salsa almenys 15 minuts.

Posem un pot al foc amb la llet perquè s'escalfi bé. Si fem la beixamel amb la llet ben calenta no trigarem tant.

Agafem un altre pot i el posem al foc amb la mantega. Un cop s'ha desfet hi afegim sal i pebre i hi posem la farina. Deixem que la farina es cogui una mica sense parar de remenar. Alehores hi podem anar afegint la llet calenta remenant sempre perquè no se'ns facin grumolls. Un cop afegit l'últim raig de llet ho remenem fins que arrenqui el bull i ja ho podem parar. Hi afegim la meitat del formatge i ho tornem a remenar.

Escorrem els macarrons ben escorreguts i els barregem amb la meitat de la beixamel.

En una plata d'anar al forn hi posem una capa de macarrons, una de la salsa de la carn i una latra vegada macarrons, una altra vegada salsa i acabem amb una capa de macarrons. Per sobre de tot hi tirem la beixamel i el formatge ratllat.

Ho posem al forn només amb el gratinador fins que veiem que la capa de formatge es torra una mica.