dilluns, 25 d’abril de 2016

brownie de xocolata

PECATS DOLÇOS

Tinc moltes receptes de verdures al bloc i de pecats en tinc molt pocs, però trobo que un brownie era imprescindible. Proveu de fer-lo no és molt complicat i el resultat és espectacular. Crec que amb l'edat em vaig tornant més dolça en el gust. No era gens de menjar dolços i ara m'agraden una mica més. De totes maneres no veureu receptes empalagoses de sucre en el bloc. No puc evitar que les receptes que faig siguin del meu gust, de fet sempre me les menjo després de la foto, nyam!






INGREDIENTS:

125 g de xocolata per fondre

125 g de mantega

130 de sucre

2 ous

50 g de farina

2 tasses de cafè de trossos de nous

1 cullerada de cafè de canyella


Escalfem el forn a 150º. Forrem amb paper de forn un motlle quadrat que sigui ample, com de 25cm x 25 cms o bé rectangular de 22cm x 33 cms aproximadament. Volem que quedi ben escampat i pla.

Posem la xocolata al bany maria amb una tassa que pugui anar dins d'un pot amb aigua. Posem el popt amb aigua al foc i damunt hi posem l'altre recipient amb la xocolata i la mantega. Ho deixem que l'aigua escalfi la xocolata i la desfaci. Ho remenem tot amb la mantega fins que sigui fi i la traiem del foc.

Batem els ous amb el sucre fins que blanquegi. Veureu que al cap d'una estona els ous canvien a un color més blanquinós i ja no se sent soroll de vidres trencats.

Un cop la xocolata una mica refredada la barregem amb la barreja dels ou i sucre i hi afegim la farina tamisada, perquè no se'ns facin grumolls. Això vol dir que la poseu en un colador i l'aneu espolsant damunt de la barreja i que caigui en forma de pluja. L'anem incorporant a la rsta de la barreja i al final hi afegim també la canyella i les nous.

Aboquem la massa al motlle i ho posem al forn 20 minuts.

Es fa com una crosta per fora i per dins queda una mica més humit.





divendres, 22 d’abril de 2016

seitons cruixents

ULL VIU

Quan aneu a la peixateria obriu bé els ulls i compreu el peix que us faci més goig, el que veieu més fresc. Un peix fresc es veu encara amb nervi, te un cert to. El peix que es veu desmaiat porta ja molt de temps mort. També s'enfonsen els ulls, per tant els ulls han de ser brillants i estar sortits, no enfonsats a dins. Per tant emporteu-vos el que faci més bona cara, el més guapo. Després ja pensareu com fer-lo. Això em va passar amb aquests seitons, em vaig enamorar d'ells. A més estaven bé de preu o sigui que negoci rodó. La peixatera me'ls va netejar, sempre us dic que busqueu bé una peixatera de confiança, que val la pena. Ella em cuida i jo li dono fidelitat! Els seitons els rebossarem amb farina de cigrons que va molt bé. Proveu altres receptes de peix blau: tonyina amb ceba al vi negre, tonyina a la planxa amb emulsió de tomàquet, marmitako de bonítol, amanida de verat escabetxat o sardines escabetxades.








INGREDIENTS:

300 g de seitons

farina de cigrons

crema balsàmica de vinagre de mòdena

1/2 taronja

oli i sal


Un cop nets els seitons i secs, si convé ho feu amb paper de cuina, els salem.

Els posem en un plat amb farina de cigrons per rebossar-los per tot arreu. En traiem l'excès donant uns copets.

Posem una paella al foc amb oli abundant i quan estigui ben calent hi posem els seitons en poca quantitat cada vegada. És millor fregir-los en tandes perquè d'aquesta manera no es refreda l'oli i queden més cruixents.

Els servim amb un rajolí de crema balsàmica de módena per damunt i uns grills de taronja.

Si us vé de gust podeu provar de tirar-hi unes quantes gotes de taronja en comptes de llimona per variar.

dimecres, 20 d’abril de 2016

llengua amb pèsols

LLENGUA??

Doncs sí, és llengua de vedella. Una carn molt tendra, que no és cara i que dón molt de sí. A mi no se'm fa estrany perquè a casa en menjàvem de petits. Ha sigut la primera vegada que la cuino jo. La verditat és que em pensava que em costaria molt més de fer, però amb gran sorpresa quan la vaig encarregar a la carnisseria em van dir que si la volia ja cuita. O sigui que la vaig comprar cuita i només la vaig haver de cuinar. Fins i tot me la van tallar a la mateixa carnisseria. Quan recordo la meva mare que primer la posava a l'olla a pressió força minuts perquè s'estovés bé, després li treia la pell i després l'estofava... Tota una dedicació i això que la meva mare sempre havia treballat una jornada de 8 hores així que no se d'on treia el temps!! Doncs si no sou molt escrupulosos jo us aconsello que la tasteu, és una carn supertendra, ja ho veureu.






INGREDIENTS:

1 llengua de vedella

2 cebes o 1 ceba grossa

400 g de pèsols congelats dels bons (jo us aconsello la marca Maeso, surten boníssims)

1 tassa de cafè de Pedro Ximenez

1/2 llauna de tomàquet triturat

farina

sal i oli


Posem un pot al foc amb aigua i quan bulli hi tirem els pèsols i afegim una mica de sal i un polsim de sucre. Bullim els pèsols 5 minuts i apaguem.

Pelem les cebes i les ratllem.

Enfarinem els talls de llengua i en traiem l'excès de farina.

En una cassola hi posem oli que just cobreixi el fons. Hi sellem els talls de llengua per un costat i per l'altre i els retirem.

Afegim la ceba ratllada, es fa com una massa espessa junt amb la farina però no passa res, això formarà part de la salsa espessa.

Un cop la ceba ja s'ha fet durant uns minuts hi afegim el Pedro Ximenez i deixem que redueixi. Afegim el tomàquet i deixem que es cogui durant 7 minuts més.

Hi afegim de nou els talls de llengua i hi posem el caldo de bullir els pèsols, just que cobreixi la llengua.

Ho deixem fer amb el foc ben baix i tapat durant 20 minuts. Hi afegim els pèsols i ho deixem 10 minuts més i apaguem el foc.

Recordeu que tots els guisats volen reposar una mica abans de servir-los.

diumenge, 17 d’abril de 2016

milfulls de patata i moniato

ELS MEUS SOMNIS

De cop començo a pensar amb un gust i em poso a rumiar amb què hi combinaria. Fins i tot hi somio! Això m'ha passat amb la nou moscada. L'anterior plat també en portava i ara us poso aquesta recepta perquè vaig pensar que amb el moniato hi quedaria bé. Per trencar la dolçor del moniato i el neutre de la patata hi poso mortadel·la. Ja sé que és estrany però amb la nou moscada hi queda fantàstic. I com a decoració i compensació dels gustos aquesta rúcula amb el seu gust més sec, un punt amarg que acaba de contrastar. Us ve de gust provar-ho? Els tubercles estan fets al forn, que per si sols ja serien bons. Vull dir que a sobre és molt sana, de mortadel·la en porta ben poca així que no us amoineu. Us agradem les presentacions en torre? Proveu també: milfulls de patata i bacallà, volcà de verdures mallorquí o patates confitades amb ceps.






INGREDIENTS:

1 patata

1 moniato

2 talls prims de formatge d'ovella

2 talls de mortadel·la

nou moscada

oli, sal i pebre


Encenem el forn a 200º.

Busquem que la patata i el moniato tinguin la mateixa mida, d'aquesta manera quan tallem els discs ens quedaran iguals per fer la torre.

Pelem la patata i el moniato i els tallem a rodanxes de 0,5 cms d'ample. Ho posem en una plàtera plana d'anar al forn i els amanim amb oli, sal i pebre. Ho entrem al forn i ho deixem uns 15 minuts, fins que amb una forquilla punxem la patata i el moniato i ho trobem tou.

Construim la torre posant primer una rodanxa de moniato, un tall de formatge i una rodanxa de patata. Després un tall de mortadel·la, una rodanxa de moniato, un tall de formatge i una última rodanxa de patata. Ho amanim per damunt amb nou moscada un grapat de ruca i un rajolí d'oli. Ratllem més nou moscada pel voltant per decorar el plat i també per donar-li més gust.
dilluns, 11 d’abril de 2016

flam de bledes

ELEGANT

Mireu quin plat tan elegant, oi que fa goig aquesta salsa relliscant per damunt? Doncs a més està boníssim i és molt sa. Aquí teniu una manera diferent de fer verdures, amb falm. Ja us dic jo que si teniu canalla es menjaran les bledes com si res. També ho podeu fer amb espinacs si voleu. Hi ha moltes maneres de fer les verdures a part de fer-les bullides. Mireu això: amanida de patates i bledes amb llagostins, croquetes d'espinacs, pastís d'espinacs, pastís de bledes o penques de bledes amb xips i puré de patates morades.






INGREDIENTS:

1 manat de bledes

1 manat d'alls tendres

1 bric de llet

3 ous

100 g de formatge d'ovella ratllat

1 tassa de llet

8 nous de Macadàmia

oli

sal, pebre i nou moscada



Encendre el forn a 200º.

Triem els alls tendres els traiem la pell de fora i els tallem a rodanxes fins arribar a la part verda. Pelem la part verda de les fulles de fora i podem aprofitar un tros més de l'interior de la part verda a rodanxes també.

Tallem les bledes a tires ben estretes fins al tronxo. El tronxo el podem aprofitar per alguna altra recepta. Les posem en remull perquè quedin ben netes. Si convé tornem a canviar l'aigua perquè no hi quedi res de terra. No costa tant fer dos canvis i ens assegurem que a les bledes no hi queda gens de terra. Les escorrem bé.

En una paella gran hi posem un rajolí d'oli i els alls tendres. Els donem un parell de voltes a foc suau fins que veiem que s'han estovat i hi afegim les bledes i apugem el foc. Ho amanim tot amb sal, pebre i nou moscada. Ho anem remenant i ho deixem fins que es beuen el seu suc. O sigui que s'acaba evaporant. Quan quedin seques apaguem el foc.

Mentre tenim les bledes a la paella en un pot batedor hi posem els ous, la crema de llet, les nous de Macadàmia, la sal, el pebre i nou moscada. Ho batem tot plegat.

En un bol posem les bledes amb els alls i el batut dels ous perquè es barregi tot plegat.

Untem les flameres amb una mica d'oli i les espolsem de farina. Utilitzarem 4 flameres individuals que siguin una mica grosses.

Omplim les flameres i busquem una plàtera plana on hi càpiguen i que sigui una mica fonda. Omplim la plàtera fins a menys de la meitat i hi posem les flameres dins.

 Ho deixem al forn a 200º durant uns 25 minuts. Si teniu la funció ventilador en el forn la hi poseu, d'aquesta manera la calor es distribueix per igual i no es cremen de sobre.

Posem la llet al foc en un pot i hi afegim el formatge ratllat i una mica de sal, molt poca. Ho remenem fins que s'espessi una mica i apaguem el foc.

Servim els flams en un plat amb la salsa per sobre. Per posar els flams al plat passeu un ganivet per tot el voltant dels flams i poseu-hi un plat damunt, tombeu el plat i el flam, de manera que el piqueu una mica del fons perquè s'acabi de desprendre.

dijous, 7 d’abril de 2016

crema de carxofes

LES MEVES OBSESSIONS

Fa dies que tenia ganes de fer una crema de carxofes, però tenia els meus dubtes. Volia posar la recepta abans que passès el temps de les carxofes. Ja sé que aquest hivern no he posat gaires sopes al bloc, però és que tampoc ha fet molt de fred. Feia dies que hi donava voltes a veure com la feia: Hi posaria més verdures? Quin gust de fons volia que tingués? Què hi podia posar, all, porros, ceba? Finalment se'm va ocòrrer posar-hi alls tendres de fons i després les carxofes. A sobre com a topping vaig pensar de posar-hi pinyons torrats. Ho vaig provar i èxit total. Trobo que la combinació queda molt encertada. Espero que us agradi quan la proveu. Si us agraden les carxofes també podeu fer: carxofes amb anxoves, carxofes confitadespasta petita amb carxofes o macarrons amb carxofes.







INGREDIENTS:

2 manats d'alls tendres

8 carxofes

3 cullerades de pinyons

oli, sal i pebre


Pelem els alls tendres. Els traiem la pell de fora que stà més seca i tallem la part de baix i el tros més verd de la part de dalt. Quan tenim la part blanca triada la tallem a trossos petits. Aprofitarem la part blanca per tenir un gust més dolç dels alls, la part verda té un punt més amarg.

Posem una olla al foc amb un fons d'oli i hi posem els alls tendres a trossos. Ho deixem a foc molt baix, volem que els alls quedein ben tous i confitats i no es recremin gens. Si els enrossim també notarem un gust una mica amarg i no volem.

Triem els carxofes, els traiem les fulles de fora fins a trobar que son tendres, ho notarem perquè es parteixen quan les dobleguem. Tallem la part superior de les fulles que son més verdes i més dures, gairebé fins la meitat. Un cop tenim els cors de les carxofes que és la part més tendre, les tallem a làmines primes. Si no les trieu bé ens trobarem fregalls a la boca, perquè les fulles de les carxofes que no son tendres son molt fibroses.

Les afegim a l'olla amb els alls tendres quan els notem ben tous, gairebé que es desfacin. Les amanim amb sal i pebre i tapem l'olla perquè es vagin fent a foc baix, que s'estovin.

Quan les veiem toves hi afegim aigua fins a cobrir-les i és el moment de posar el foc més fort fins que l'aigua bulli. Un cop l'hem portada a ebullició abaixem una mica el foc i deixem la sopa fent-se uns deu minuts.

Mentre en una paella sola, sense oli hi psoem les pinyons amb el foc baix. Anem remenant perquè es tombin de tots costats i es torrin per un igual. Apaguem el foc quan veiem que s'han enrossit.

Passem la sopa pel túrmix per obtebir-ne una crema ben fina. Paciència, ppasseu-ho força estona fina que la veieu fina.

La servim amb els pinyons per damunt.
diumenge, 3 d’abril de 2016

falsa sobrassada

UN ESMORZAR SALUDABLE

L'aspecte és totalment de sobrassada, no? Doncs no!, es tracta d'un paté 100% vegetal que podeu preparar vosaltres mateixos a casa. Un cop fet el podeu conservar en un  pot de vidre hermètic i posar-lo damunt de la torrada serà un moment. Necessiteu més idees per fer els vostres esmorzars més saludables? Mireu aquestes altres possibilitats per untar al pa: paté de pebrot, paté de sardines, paté de pèsols o entrepàfarcit.







INGREDIENTS:

20 trossos de tomàquet sec en oli

6 cullerades d'oli

4 cullerades de pinyons

1 gra d'all petit


Pelem l'all i preparem els demès ingredients dins un pot batedor. Podem aprofitar l'oli del pot dels tomàquets, que te pebre i espècies. Penseu que aleshores queda una mica picant! Si no ho volem picant hi posem oli normal.

Triturem tots els ingredients fins a obtenir-ne una crema ben fina. Podem sucar amb tomàquet la torrada abans d'untar-hi la falsa sobrassada. També es pot fer amb la torrada sola.

Penseu a fer-ne una bona quantitat per guardar-ne en un pot a la nevera.  

dimecres, 30 de març de 2016

musclos amb ceba i tomàquet

RECORDS DE LA INFANTESA

Els plats típics que es feien a casa et transporten automàticament a aquell temps. A mi sempre m'han agradat molt els musclos en canvi als meus fills no els entusiasmen. A mi em tornaven boja els musclos de llauna en escabetx, era capaç de menjar-me'n una llauna sencera i de les escopinyes el que més m'agradava era beure'm el suc quan ja s'havien acabat. El xarrupava tot! En fi la sort és que encara podem reproduir aquests gustos amb les receptes familiars i recordar altres temps. Si us agraden els musclos els podeu preparar d'altres maneres: musclos a la croata, musclos a la marinera, crema de musclos, musclos al vapor, musclos farcits, pasta ai frutti di mare, cassola de closques o per rematar i amb més protagonistes una sarsuela.









INGREDIENTS:

1/2 quilo de musclos

1 ceba grossa

2 tomàquets madurs de branca ( que siguin tous)

1 fulla de llorer

1 cullerada de boles de pebre negre

oli

sal i sucre


Estirem el viso dels musclos, que és aquell fregall que els surt de dins la closca. Si els musclos son bruts de fora els passem el ganivet arran de closca per desenganxar les impureses o els paràsits. Jo compro sempre musclos de roca, els de viver tenen més carn i son més grossos però també tenen les closques més brutes. Si teniu previst fer musclos i els veieu molt bruts canvieu la idea, sino us fareu un fart de rascar closques.

Un cop nets els passem sota el raig d'aigua freda per acabar-los de rentar.

Pelem la ceba i la tallem a llunes primes.

Tallem els tomàquets per la meitat i els ratllem.

Posem una cassola al foc amb un raig d'oli per cobrir just només el fons. Hi afegim la ceba ja tallada, la fulla de llorer i les boles de pebre negre.

Un cop la ceba s'hagi estovat una mica hi afegim el tomàquet ratllat, sal, sucre i els musclos. Abaixem el foc i ho deixem fer tot plegat uns 12 minuts. Els musclos s'obren i fan  suc, hem de veure que el suc es redueix una mica i ja podem apagar. I res, a sucar pa!




dijous, 24 de març de 2016

pollastre amb samfaina

UN CLÀSSIC

Una recepta clàssica que com un bon clàasic no passa de moda. Ja us vaig dir com fer samfaina per preparar altres receptes com fideus amb samfaina, espelta amb samfaina, espaguetis amb samfaina o mandonguilles amb samfaina. Avui amb el pollastre ho farem d'una manera diferent. Courem les verdures i el pollastre tot junt ja ho veureu. Està bé provar maneres diferents de fer les coses, veureu quin resultat us agarada més. Un plat boníssim per prendre en un tuper a la feina. Amb un crostó de pà, un arròs bullit o una mica de pasta al costat tindreu un plat complet. Bon profit!








INGREDIENTS: (per a 4 persones)

1 pollastre tallat a trossos

1 albergínia

1 pebrot vermell

1 carbassó

1 ceba grossa

1 pot de tomàquet triturat

2 grans d'all

1 tassa de cafè de conyac

polsim de sucre

oli, sal i pebre


Comencem pelant l'albergínia i la ceba. L'albergínia la tallem a daus no molt petits i de la ceba en fem llunes no molt estretes.

Si el carbassó és ben fresc i tendre el rentem bé i no cal que el pelem. El fem a daus una mica més petits que l'albergínia.

Traiem el barret del pebrot i el tallem a quadrats no gaire petits.

Agafem una cassola fonda que es pugui tapar i hi posem una mica d'oli al fons i els grans d'all xafats. La posem al foc i mentre l'oli s'escalfa salpebrem tots els talls de pollastre.

Posem el pollastre a la cassola i el fem a foc mitjà de tots costats fins que quedi ben enrossit. Un cop ja fet hi posem el conyac i deixem que redueixi.

Després afegim totes les verdures tallades dins la cassoloa, ho salem una mica i la tapem, podem abaixar el foc i ho deixem fent-se a poc a poc 15 minuts. Anem remenant de tant en tant perquè no quedin les mateixes verdures a sota.

Passat aquest temps que les verdures s'hauran estovat destapem la cassola i hi afegim el tomàquet triturat amanint-lo amb un polsim de sal i un polsim de sucre per tal de treure-li l'acidesa. Ho deixem fer a foc baix, aquesta vegada destapat, uns 15 minuts més i ja el tenim. 





diumenge, 20 de març de 2016

truita de calçots i algues

QUAN NO TENIM BRASA

No hi ha res millor que menjar els calçots fets a la brasa, amb la flama de les vergues. És aleshores quan queden tots negres de fora i de dins surt el més tendre dels calçots per poder sucar amb el romesco. Però no tots tenim possibilitats de fer una foguera per fer-nos els calçots. És més, diria que la immensa majoria no ho tenim. Per això us proposo aquesta altra manera de menjar calçots a ra que n'és el temps. Ben aviat ja no en trobarem. I si voleu també podeu acompanyar aquesta truita amb una mica de salsa romesco. Continuo utilitzant algues per cuinar, que ja sabeu que son molt nutritives. Us poso més receptes amb algues per si voleu començar a incorporar-les a la vostra dieta: Amanida de verdures i algues, crema de verdures amb alga wakame Les algues wakame es compren seques i es conserven molt de temps. Aportem a les receptes un gust salat de mar molta agradable, sempre utilitzeu-ne poca quantita però.






INGREDIENTS:

4 ous

1 manat de calçots ( 25 calçots)

2 cullerades d'alga wakame seca

oli i sal


Posem les cullerades d'alga wakame en un plat fondo amb aigua perquè s'hidratin. Penseu que aquesta aigua també és molt nutritiva i es pot afegir en un caldo després.

Tallem la part de baix dels calçots que és la que porta molta terra. Traiem tota la pell exterior dels calçots i finalment els tallem a rodanxes fines només aprofitant la part més blanca. Sobretot no aprofiteu més del compte. Penseu amb tot el que llencem quan els mengem a la brasa, no passa res.

Un cop tallats els posem en una paella amb oli, que cobreixi bé tot el fons i els deixem a foc mitjà-baix. Volem que es facin a poc a poc i quedin ben confitats. Necessitarem ben bé 20 minuts perquè ens quedin així.

Un cop ben confitats els calçots hi barregem les algues ben escorregudes i apaguem el foc.

Batem un parell d'ous i partimels calçots en dues parts per fer-ne dues truites.

Posem els calçots ara en una paella més petita i quan estigiui ben calenta hi posem els ous batuts. Amb el foc mitjà fem que l'ou es vagi colant cap al fons de la paella peruqè qualli. El deixem un moment, un minut i després posem un plat pla sobre de la paella per tombar la truita. La deixem per l'altre costat i ja tenim la primera truita.

Fem el mateix amb l'altra.
dijous, 17 de març de 2016

crema catalana

LA TIETA ELISSA

La tieta no es gaire aficionada a la cuina, no ha hagut de cuinar perquè la mare cuinava per tots. Però sí que te una especialitat que és la cerma catalana. Ningú la fa com ella. Així que ara que vé Sant Josep us passo la seva recepta perquè la proveu de fer a casa. Aquí la veieu sense cremar, jo no en tinc de cremador. A casa teniem un cremador que s'escalfava a la flama del foc fins que es posava roent i s'espolsava per sobre de la plàtera força sucre, per parts, i s'hi posava el cremador damunt com si marquessis el cul d'una vaca per posar-hi el nom de la seva explotació. Crec que ara ja hi ha cremadors elèctrics però jo no els he provat mai. Podeu fer una innovació aquest any i fer la crema de Sant Josep de manera diferent: crema de mango







INGREDIENTS:

1 litre de llet

10 ous

20 cullerades de sucre

1 branca de canyella

la pell d'una taronja i d'una llimona

2 cullerades plenes de midó


Guardem una tassa de llet per desfer el midó després. Posem la resta de la llet al foc amb la canyella i la pell de la llimona i la taronja. La pell tarieu-la amb un pelador de patates, de manera que no aprofiteu gens la part blanca de la pell que aporta un gust amargant. La deixem al foc fins que bulli i un cop ja ha bullit l'apartem del foc.

Separem els rovells de les clares. Aquí pots mirar com fer-ho fàcilment.

Barregem els rovells de l'ou amb el sucre i remenem fins a blanquejar. Això vol dir que ho hem de batre fins que els rovells es barregen totalment amb el sucre i es tornen d'un color més clar. No em de sentir soroll de vidres trencats quan ho remenem.

Agafem la tassa de llet que teniem reservada i desfem el midó a dins.

Un cop la llet s'hagi refredat hi afegim els rovells amb el sucre i ho remenem tot plegat. Ho tornem a posar al foc. Quan la llet sigui una mica calenta hi afegim la llet amb midó. Continuem remenant sense parar amb una cullera de fusta. La deixem al foc fins el punt que comença a bullir. La retirem del foc abans no bulli del tot.

La repartim en una plàtera i la posem a la nevera fins l'hora de menjar.

diumenge, 13 de març de 2016

arròs tres delícies

HEM GUANYAT AMB EL CANVI

Crec que els gustos dels nanos pels restaurant han passat del mejar ràpid dels locals amb hamburgueses, als restaurants xinesos. Potser estic equivocada però em sembla que el menjar xinés s'ha convertit amb el favorit dels infants. Per què serà? Una explicació podria ser que la manera de cuinar xinesa fa que l'elaboració i manipulació del producte es faci tota a la cuina. De manera que nosaltres a taula no tenim cap feina de triar ni de tallar. Potser és per això que els nens la troben fàcil de menjar. Sigui pel que sigui avui us proposo una altra recepta de menjar xinés, la meva versió, és clar. Avui us en poso un clàssic per preparar a casa i fer les delícies dels més petits, mai més ben dit. I si us plau, res de comprar-lo ja cuinat o congelat, que no costa res de fer. Fins i tot podeu tenir l'arròs ja bullit en un tuper a la nevera i preparar-lo serà un moment. Podeu mirar altres receptes japoneses i xineses: pollastre xop-suey, amanida xinesa, wok d'espaguetis picants, wok de verdures i llagostins amb fideus d'arròs, wok de vedella amb ceba tendra, tempura o tartar de salmó a la japonesa







INGREDIENTS:

2 tasses d'arròs

6 llagostins

1 ou

1 ceba petita

4 alls tendres

1 gra d'all

1 tros de pebrot groc

1 tros de pebrot vermell

1 pastanaga

1 tros com el dit gros de gingebre

curri

salsa de soja dolça, de la més fosca

oli de sèsam opcional


Posem un pot al foc amb 4 tasses d'aigua i una mica de sal. Quan l'aigua bulli hi posem les dues tasses de l'arròs basmati que abans haurem esbandit per mirar de treure-li un mica el midó. Un cop l'arròs ja comenci a bullir tapem el pot i ho deixem 15 minuts a foc mitjà.

Pelem la ceba i la tallem a quadrats.

Pelem els alls tendres i els fem a rodanxes.

Tallem els pebrots groc i vermell a quadrats no massa grossos.

Pelem la pastanaga i la fem a daus de mida més aviat petita.

Pelem els llagostins i podem guardar els caps i les pells per afegir a un brou de peix.

Traiem la pell de l'all i el trinxem ben petit. Pelem el gingebre i el ratllem amb el ratllador ben petit.

Un cop tenim tots els ingredients a punt i a mà posem el wok al foc amb un cul d'oli i quan estigui ben calent hi comencem posant els llagostins, els saltem una mica i els traiem.

Seguim posant els pebrots vermell i groc i la pastanaga. Hi donem un parell de tombs i ja podem passar a afegir les següents verdures: alls tendres i ceba. Al cap d'uns minuts hi posem l'all i el gingebre trinxat, una cullerada de curri i tres cullerades de salsa de soja. Hi posem ara si en teniu una cullerada petita d'oli de sèsam que li dóna un gust especial.

Hi afegim l'arròs ja cuit i ben escorregut i els llagostins. Apaguem el foc després de donar un parell de voltes perquè tot es barregi bé.

En una paella amb un rajolí petit d'oli hi posem l'ou sencer, remenem la clara i finalment rebentem el rovell. Ho traiem del foc i el barregem amb l'arròs dins al wok.

Si el voleu servir de manera diferent també podeu fer un ou ferrat per cadascú i posar-lo al plat damunt de l'arròs.

dijous, 10 de març de 2016

amanida de verdures i algues

DEL MAR

Del mar ens venen els aliments més interessants nutritivament, o dels més interessants no siguem absolutistes. Ja som conscients del peix, de tot el que ens aporta i del saludable que és consumir-ne. Però les verdures de mar, les algues, no son tan conegudes. Jo darrerament he incorporat les algues a la meva dieta. Son molt riques en minerals i n'aporten gran quantitat per gram. Així és que amb una  cullerada d'algues seques n'obtenim tota l'aportació de minerals que necessitem diàriament. Les podem afegir a una crema de verdura, a una amanida o a un batut. Ben aviat posaré més receptes amb algues, però mentres podeu mirar aquesta crema de verdures i alga wakame o fer l'amanida que us proposo avui. 





INGREDIENTS:

1 pastanaga

1/2 carbassó ben tendre

1 cullerada d'algues wakame seques

salsa de tahin:

1 cullerada de tahin

1 cullerada d'aigua

1 cullerada d'oli

1 cullerada d vinagre de vi blanc

una mica de sal



Posem en un plat fondo una cullerada d'alga wakame amb aigua. Veureu com creix. Amb 10 minuts de remull n'hi ha prou. Mentre podem preparar la resta d'ingredients de l'amanida.

Pelem la pastanaga. Un cop pelada seguim traient amb el pelador tallarines primes fins a tallar-la tota.

Rentem bé el carbassó de la pell. Ha de ser ben fresc, la pell ha d'estar ben tibant i no ha de ser tou. Un cop ben net anem traient amb el pelador tallarines primes.

Preparem la salsa posant tots els ingredients en un bol i barrejant-ho amb una cullera fins que el tahin s'ha ben dissolt i ens queda una salsa espessa i fina.

Disposem les tallarines al plat i ho amanim amb la salsa. Per damunt hi podem posar sèsam torrat.  Tindrem un plat amb un aport extra de calci molt adequat per les persones que pateixen osteoporosi.


diumenge, 6 de març de 2016

espaguetis amb pesto d'anxoves

VISCA  LA PASTA

Trobo que la pasta és la recepta perfecta per un dia de diari, per un dinar de diumenge, per un dinar multitudinari... ens va bé per tot. I hi ha mil formes de preparar-la, mil salses per acompanyar-la. Avui us presento un pesto diferent. Ja he dit altres vegades que no m'agraden les anxoves, les trobo massa fortes de gust. Però en canvi sí que les faig servir per cuinar, per fer salses o posar en guisats. Però potser a vosaltres sí que us agraden així que esteu d'enhorabona amb totes aquestes receptes amb anxoves. Avui aquest pesto en porta i si voleu veure altres receptes que també en tingui mireu aquestes: macarrons a la napolitana, carxofes amb anxoves o mongeta tendra i patata amb maionesa especial. I us proposo que encara que no us agradin les anxoves els doneu una oportunitat com he fet jo, us sorprendreu!






INGREDIENTS:

175 g d'espaguetis

4 filets d'anxoves

2 cullerades de pinyons

1 ram de julivert

1 all petit

1 got d'oli

1 llimona

formatge parmesà ratllat

sal i pebre



Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli l'aigua hi posem els espaguetis i els deixem bullir el temps que ens indiqui l'envàs.

Mentre prepararem la salsa. En un pot de túrmix hi posem tots els ingredients: l'oli, els pinyons, els filets d'anxoves, el julivert, l'all, la pell de la llimona ratllada i una mica de sal i pebre. Ho batem tot fins a fer-ne una salsa suau. Ho podem tastar i afegir-hi el que ens sembli segons el nostre gust. Si trobem la salsa massa líquida hi podem posar una mica de formatge ratllat i ho triturem de nou.

Escorrem la pasta i la barregem amb la salsa. Ho servim acompanyat de més formatge ratllat.
dimecres, 2 de març de 2016

bacallà a la musselina d'alls

ELS MERCATS

No em cansaré de dir que el millor lloc per anar a comprar carn i peix és el mercat. I també molts altres productes com llegums cuits, fruits secs i una llarga llista d'aliments que es van afegint als mercats d'avui en dia: menjar cuinat, menjar japonès... Trobo que el més interessant al mercat és la qualitat del producte i la complicitat amb la paradista; la carnissera o peixetera que son de confiança i que t'ajuden, t'aconsellen, et donen idees. Quan en trobeu una de bona no la deixeu escapar, ha de ser com el vostre metge de capçalera que us donarà molts bons consells. Així és que si trobeu una bona parada de bacallà el podeu comprar ja remullat al punt de sal i un cop arribeu a casa congelar-lo i d'aquesta manera el treureu quan el necessiteu i només descongelant-lo ja el tindreu a punt. Què més voleu? Però si l'heu comprat salat mireu com ho heu de fer per deixar-lo a punt de sal en aquesta recepta de bacallà amb pebrot.







INGREDIENTS:

2 talls de bacallà ja dessalat

1 manat d'espinacs

1/2 moniato

1 gra d'all

1 cullerada petita de vinagre de Mòdena

1 clara d'ou

1 tassa d'allioli



Pelem el moniato i en tallem 6 rodanxes. Les posem en una plàtera de forn amb oli, sal i pebre i ho entrem al forn a 180º durant 15 minuts, fins que les punxem toves amb una forquilla.

Tallem les tiges dels espinacs, només cuinarem les fulles. Les posem en un recipient amb aigua abundant perquè es netegin bé de la terra. Podem fer un parell de canvis d'aigua per assegurar-nos. Traiem els espinacs fora del recipient, aboquem l'aigua, comprovem que no hi quedi la terra i tornem a omplir d'aigua per tornar a netejar els espinacs.

Els posem en una paella amb oli i els salem una mica. Els deixem que es facin, veureu que reduiexen de tamany. Al cap d'uns minuts al foc hi posem unes gotes de vinagre de Mòdena, ho barregem bé i apaguem el foc.

Batem la clara a punt de neu i la barregem amb la tassa d'allioli.

Distribuim un parell de muntanyes d'espinacs en una plàtera d'anar al forn. Damunt hi posem el tall de bacallà i un parell de cullerades de la musselina d'allioli. Ho posem a gratinar al forn amb el foc de dalt només encès fins que s'enrosseixi de sobre.

Servim el bacallà amb els espinacs a sota i acompanyats del moniato que és dolç i donarà un contrast molt bó.


diumenge, 28 de febrer de 2016

mandonguilles a la jardinera

UNA RECEPTA TÍPICA

Avui una recepta de les familiars de tota la vida. Trobo que és molt adequada pel tuper, porta verdures, llegum i proteïnes. Sí, sí, no ho oblidem, encara que els pèsols siguin verds son proteïnes. Jo us dono la meva versió i us ensenyaré com fer mandonguilles vosaltres mateixos. Un dia en podeu fer en quantitat si voleu i tenir-les congelades crues i després a mida que les vulgueu cuinar les podeu treure del congelador. Quan les feu tingueu en compte de congelar-les en un tuper rígid perquè conservin la forma. Un cop congelades ja les podeu guardar en una bossa de plàstic que ja no es poden deformar. Si heu trobat unes mandonguilles de confiança a la carnisseria, no de les d'obrador industrial, també les podeu utilitzar. A mi normalment les que ja estan fetes no m'agraden perquè les trobo massa salades i jo tendeixo a posar poca sal als meus plats. També podeu fer d'altres mandonguilles: mandonguilles de carn i vegetals, mandonguilles amb samfaina, sípia amb mandonguilles, fusilli amb mandonguilles, fricandó de vedella amb mandonguilles i bolets o sopa de ceba amb mandonguilles i ben aviat en posaré de peix! 









INGREDIENTS:

150 g de carn picada de porc


150 g de carn picada de vedella


1 ou


3 llesques de pa remullades amb llet


1 gra d'all molt petit


1 ramet petit de julivert


pa ratllat


5 cullerades de farina


200 g de pèsols


1 pastanaga grossa


1 patata  grossa


1 ceba petita


4 cullerades de tomàquet triturat


1 raig de vi blanc


oli


sal




Per fer les mandonguilles posem en un bol la carn picada de porc i vedella, les llesques de pa remulledas en llet i escorregudes (si hi ha algun tros de crosta que quedi dur no li posem), l'all i el julivert trinxats ben petits, l'ou i una mica de sal i pebre. Amb una forquilla ho xafem tot plegat fins que quedi ben barrejat. Hi afegim una mica de pa ratllat finsq eu veiem que queda la massa de carn compacte. Agafem una cullerada de carn picada i en fem una mandonguilla, amb la mida de la cullera ens quedaran totes iguals de tamany. Un cop arrodonides les mandonguilles les passem per farina.


Pelem la patata i la pastanaga i ho tallem a daus de mida mitjana.


Pelem la ceba i la tallem a trossets petits.


En una cassola hi posem un raig d'oli que cobreixi be el fons i hi fem les mandonguilles tombant-les de tot arreu perquè s'enrosseixin bé. En el mateix oli hi posem els daus de patates, hi fem un parell de tombs que es fregeixin una mica. Reservem tan les mandonguilles com les patates.


En el mateix oli hi posem ara la ceba fins que quedi transparent. Hi posem les pastanagues a daus i les saltem per l'oli. Hi afegim les cullerades de tomàquet triturat, una mica de sal i sucre. Deixem que el tomàquet es cogui una mica i hi afegim de nou les patates i les mandonguilles. Si voleu també hi podeu afegir rovellons a trossos. Hi tirem el raig de vi blanc i deixem que es redueixi. Un cop el vi s'ha reduit ho cobrim amb aigua o brou si en teniu. Que quedi gairebé cobert del tot, sense sobrepassar.


Deixem la cassola a foc mitjà 15 minuts i aleshores hi afegim els pèsols i ho deixem 15 minuts més.




divendres, 26 de febrer de 2016

tomàquets de pera farcits de mozzarella

ENTREPANS

De fet això no està entre dues llesques de pa, està sobre d'una llesca de pa, però ho considerarem entrepà si us sembla. El tomàquet de pera és una varietat que ens anirà molt bé per fer aquesta recepta. Son més dolços i tenen una capa gruixuda de carn tocant la pell. Ens pot servir de sopar o d'esmorzar de diumenge. Animeu-vos a provar-ho. Si voleu teniu altres entrepans que serveixen de sopar o esmorzar potent: entrepà de llom, entrepà d'ou i escalivada, entrepà de salmó, entrepà d'alvocat o entrepà mallorquí.







INGREDIENTS:

2 llesques de pa

3 tomàquets de pera

1 mozzarella

6 fulles d'alfàbrega

6 olives negres d'Aragó

6 cullerades de cafè d'olivada

1 gra d'all

romaní o farigola seca

oli



Encendre el forn a 200º.

Partim els tomàquets de pera per la meitat en el sentit llarg del tomàquet. Els buidem de dins amb una cullera, els traiem les llavors. Un cop buits a dins hi posem 1 fulla d'alfàbrega, la cullerada petita d'olivada, un tros gruixut de mozzarella i damunt una oliva i un raig d'oli.

Tallem l'all per la meitat i untem les llesques de pa amb l'all, com si fessim pa amb tomàquet, rascant-lo contra la molla. Hi posem romaní o farigola trinxat i un rajolí d'oli.

Hi posem tres meitats de tomàquet sobre de cada llesca i les posem al forn a 200 º uns 7 minuts fins que veiem la mozzarella una mica torrada.




dissabte, 20 de febrer de 2016

quiche de carbassa

TOTA LA VIDA

Tinc una tieta que sempre diu "tota la vida s'ha fet així" i a mi no m'agrada gens aquesta frase. Precisament la vida té gràcia i sentit perquè sempre pots aprendre coses, sempre pots provar coses, millorar coses. És per això que com que havia sentit que es podia coure la carbassa dins el forn sense pelar, ho vaig voler provar. Nois s'ha de provar tot, i d'això se n'aprén. Feu experiments, atenció no useu substàncies estranyes si us plau, però proveu noves combinacions d'ingredients i noves maneres de fer les coses, visca la novetat! Us dono més receptes amb carbassa per veure com ho decidiu fer, atreviu-vos! Carbassa gratinada, tallarines amb carbassa, flam de carbassa amb salsa gorgonzola, farcell de pasta filo de carbassa, rissotto de carbassa i ceps o crema de pastanaga i carbassa.







INGREDIENTS:

1 carbassa de 3/4 de quilo aproximadament

1 làmina de pasta brisa

50 g de formatge manxego

3 ous

sàlvia (en trobareu a les herboristeries)

oli, sal i pebre


Encenem el forn al màxim.

Tallem la carbassa en quatre trossos i li traiem totes les llavors i els filaments del mig. Els posem en una plàtera de forn amanits amb sal, pebre i oli. Ho entrem al forn a 200º de temperatura i ho deixem fins que la carbassa es punxi tova. Necessitarem 30 o 35 minuts. L'avantatge és que ho deixem allà i mentrestant podem fer altres coses.

Tallem el formatge manxego a daus molt petits.

Batem els ous amb sal, pebre i sàlvia. La sàlvia seca la podreu trobar a les herboristeries i la podeu passar per la picadora per fer-la ben esmicolada i amanir els vostres plats.

Preparem la pasta brisa, la traiem de la nevera perquè s'atemperi, amb 5 minuts en tindrem prou.

Preparem una plàtera rodona de forn, si la massa de pasta brisa ja ve amb paper vegetal el podem aprofitar per cobrir la safata i que després es desemmotlli amb facilitat.

Posem la pasta brisa dins el motlle i la cobrim amb paper d'alumini. La posem al forn durant 10 minuts per coure una mica la massa sola.

Traiem la carbassa del forn un cop estigui ben cuita, ho fem amb una cullera, anem passant la cullera repelant la pell. Trossegem la polpa de la carbassa per poder-la repartir bé.

Un cop tret el motlle del forn li traiem el paper d'alumini i farcim la quiche. Hi repartim la carbassa i els daus de formatge manxego i ho tapem amb els ous batuts.

Tornem a posar la quiche al forn durant 20 minuts, fins que veiem que l'ou ha quallat.
dijous, 18 de febrer de 2016

pastes de mató

NECESSITAT OBLIGA

Ja us he comentat alguna vegada que quan compres pasta filo, segons perquè ho necessites o per quants n'has de fer, el normal és que no ho gastis tot d'una vegada. Aleshores et queda el paquet de pasta filo ja començat i no pots trigar a fer-lo servir perquè es resseca molt. ës en aquests dies que la teva creativitat augmentar. Què en podria fer? Doncs per exemple aquestes postres estupendes. De la mateixa manera que hem fet els trinagles dolços, penseu que també els podem fer amb ingredients salats: tomàquet i formatge, botifarra negra i poma, carbassó i foie, ceba i salmó... hi ha mil combinacions. Podeu fer moltes més coses amb pasta fillo tan dolces com salades, aquí us en deixo unes quantes idees: farcell de pasta filo amb carbassa, clavells de pasta filo i pernil, pastís de pasta filo amb prunes, paquets de pasta filo amb formatge de cabra, pastís de pasta filo amb espinacs, farcellets de mascarpone i gerds o caneló cruixent de confit d'ànec.







INGREDIENTS:

2 fulls de pasta filo

2 cullerades de ricota o mató

ratlladura de mitja llimona

farigola en pols o fresca

mantega

mel



Desfer un parell de cullerades de mantega en un cassó a foc molt baix. Només volem desfer la mantega, no que bulli i es cremi.

Barrejar el mató amb ratlladura de llimona i les fulles de farigola ben esmicolades.

Estendre el full de pasta filo i untar-lo en mantega. Dobleguem la pasta filo tres vegades de manera que ens quedi una tira llarga i estreta.




En un cantó de la tira hi posem una cullerada del farcit de mató.



Ara anem doblegant una punta en un sentit i en un altre formant triangles fins arribar al final del full. Untem cada cop amb mantega sobre el triangle.



Fem el mateix amb l'altre full de pasta filo. Un cop formats els dos triangles els posem al forn amb la placa posada més aviat del mig cap a dalt i encenem el forn només de baix. Els deixem al forn fins que els veiem daurats, amb uns deu minuts n'hi haurà prou.

Quan els traiem els amanim amb un rajolí de mel per tot arreu. Si ho prefereiu els podeu espolsar amb sucre llustre enlloc de mel.
dilluns, 15 de febrer de 2016

crema de llenties turca

CÒMPLICES

La Laia, la meva filla, és una de les meves còmplices del bloc. Es pot dir que ha heredat de mi la curiositat de fer receptes que proves en restaurants o cases i que després intentes reproduir. És el que jo en dic cuinar d'oïda, comparant-ho amb el que fem amb la música. Quan algú toca d'oïda vol dir que no te una partitura davant, el que fa és recordar el que ha sentit i intenta interpretar el mateix. Doncs cuinar d'oïda, com jo en dic, és el mateix: tastes una cosa i intentes reproduir la recepta sense tenir-la escrita. Doncs això és el que fa la Laia. Aquesta recepta me la va dir ella després d'anar a Turquia. La veritat és que fa molts dies que no poso sopes perquè aquest any encara no hem tingut hivern, però com que diuen que ara s'acosta... Si voleu menjar altres sopes amb verdures o llegums o amb les dues coses alhora proveu: escudella barrejada, escudella barrejada vegetal, sopa ràpida, crema de cigrons, crema de llenties o llenties a l'estil hindú.
Atenció al bol de la foto, un magnífic bol de ceràmica que em va fer La ceràmica de l'Anna.








INGREDIENTS:

1 tassa de llenties vermelles

1/2 tassa d'arròs

1/2 litre de caldo vegetal (podeu aprofitar qualsevol caldo de bullir verdura)

1 ceba petita

1 pastanaga

1 patata molt petita

1 gra d'all petit

1 fulla de llorer

1 cullerada petita de cúrcuma

1 cullerada petita de pebre vermell dolç

1/2 cullerada petita de comí

1 llimona

oli


Pelem la patata, la ceba i la pastanaga. Ho tallem a trossos no gaire grossos però desiguals, no cal que estiguin molt ben fets que després ho hem de bullir i triturar tot.

El tomàquet el podem rentar bé i posar sense pelar a trossos.

En una olla hi posem un fons d'oli i hi afegim, la ceba, la pastanga, el tomàquet i l'all tot a sofregir. Al cap d'una estona, quan es comencin a estovar, hi afegim la fulla de llorer, les espècies i la patata.

Hi posem el brou i quan bulli hi tirem l'arròs i les llenties. Ho deixem bullir 25 minuts i ho triturem tot plegat excepte la fulla de llorer. Busqueu-la bé perquè el llorer no es tritura i el trobaríeu quan mengéssiu la sopa.

Quan serviu la sopa hi poseu mitja llimona al plat perquè cadascú es pugui escórrer una mica de suc de llimona que li donarà més intensitat als gustos, no patiu que no quedarà àcid.
dimarts, 9 de febrer de 2016

xató

ENCARA HI SOU A TEMPS

Mentre sigui el temps de l'escarola podeu fer xató. Us poso la recepta familiar. Per cert he vist i sentit que en la descripció que es fa del xató es diu que porta tonyina en oli, de la de llauna i això no és així. El xató porta bacallà i tonyina sí, però de la seca i salada, moixama es diu. Jo la poso en remull mentre preparo el xató perquè no sigui tan forta de gust i així li trec una mica la sal. Feu servir bacallà del morro a talls, i després l'esqueixeu. No escatimeu en els productes que son la base del plat.
També haurem de fer la salsa de xató que és diferent al romesco o a la salsa dels calçots.  Us he de dir que cada casa te els seus trucs, com sempre passa en una recepta tradicional. Precisament l'altre dia em van dir que en una casa hi posaven les ametlles i avellanes crues, cosa que a casa no hem fet mai. Però no ho discutiré mai, cada casa té la seva recepta. A vilanova fem tot l'àpat sencer, la xatonada el dijous gras: xató, truites de segon i per postres merenga i coca de llardons. Bon profit!






INGREDIENTS:

1 escarola de cabell d'àngel (és més fina, blanca i tendra)

2 talls de bacallà de morro ja dessalats

4 anxoves

50 g de moixama

2 raves

1 grapat d'olives arbequines

per la salsa del xató:

15 ametlles torrades

15 avellanes torrades

1 cullerada de polpa de nyora

1 molla de pa xopada en vinagre

1 gra d'all

1 tassa petita d'oli

1 pessic de sal



Fem la moixama a talls prims i la posem en un bol d'aigua. Li canviem un parell de vegades l'aigua perquè deixi anar una mica el gust tan salat.

Rentem bé l'escarola i l'escorrem a consciència, no volem que l'amanida ens quedi aigualida.

Esqueixem els talls de bacallà, li traiem la pell i amb els mateixos dits l'estripem fent-ne miques, no gaire petites.

Rentem els raves i els pelem.

Preparem la salsa posant tots els ingredients dins un pot de túrmix i batem bé. La molla de pa ha de ser com de tres llesques de pa de barra de quart. Un cop feta si veiem que ha quedat molt espessa li podem afegir una mica d'oli i compensar amb una mica de sal i vinagre. Si fos al contrari li posariem alguna ametlla o avellana més i també compensariem una mica en tastar-la de vinagre o sal si fes falta. La salsa del xató és una salsa més forta que el romesco s'hi ha de notar tan el gust de vinagre com el gust de l'all. Fixeu-vos que l'all no l'escalivem i que no porta tomàquet, aquestes son les principals diferències amb el romesco o la salsa dels calçots.

Un cop tot a punt preparem el plat. Posem a sota l'escarola amanida amb oli i per damunt i els costats hi repartim el bacallà, les anxoves, les olives, el rave i la moixama. Després hi posem un parell de cullerades de salsa.

Com que la salsa és força difícil de barrejar, també podeu barrejar-la primer amb l'escarola i després muntar el plat amb tots els ingredients per sobre.

dijous, 4 de febrer de 2016

truita amb pèsols

QUAN TOCA

Dijous gras a Vilanova és quan toca menjar-nos el xató, és el dia més típic per fer-lo. El xató és un plat que ja s'ha fet popular en molts restaurants fins i tot de fora de Vilanova però la xatonada és més complerta. Es tracta d'un àpat d'un primer plat d'una amanida de xató i un segon plat format per porcions de truites diferents: de botifarra d'ou, de mongetes, de carxofes, de patata i ceba, d'alls tendres... I per postre una merenga que en aquest dia s'estampava contra la cara en el moment de ser menjada, per això encara es fa la merengada pels carrers. O sigui que el dijous a la tarda no us aventureu a passaejar per Vilanova o us poden estampar una merenga a la cara. Avui poso una altra truita al bloc per la xatonada, per qui vulgui variar. Aquí trobareu més truites per dijous gras.







INGREDIENTS:


150 g de pèsols

3 ous grossos

10 fulles d'alfàbrega

formatge serrat



Posem un pot al foc amb aigua i sal fins que bulli. Hi tirem una cullaredeta de sucre i hi bullim els pèsols 5 minuts, no més. Com més bullim els pèsols més durs queden, per tant no ens hem de passar amb la cocció.

Batem els ous amb una mica de sal i pebre i les fulles d'alfàbrega trinxades ben petites.

Posem un rajolí d'oli en una paella petita. Hi posem els pèsols i seguidament els ous i quallem els ous per fer la truita.

Un cop tenim la truita feta hi ratllem el formatge per sobre que es desfaci una mica amb l'escalfor de la truita.


dimarts, 2 de febrer de 2016

calamars a la grega

EDUCANT

Hi ha gustos que eduquen el nostre paladar. No ens n'adonem però els plats tradicionals porten sempre els mateixos ingredients i el nostre paladar s'ha acsotumat a aquests gustos. És per això que quan tastem cuines d'altres països tenim uns moments de desconcerrt dins la nostra boca, intentant de descobrir aquell gust que no ens és familiart. Aquesta recepta porta un sofregit de ceba i tomàquet que sembla que sigui molt semblant a la nostra cuina però hi ha un ingredient que fa que ens sigui exòtica. Aquest ingredient és el fonoll i l'anet. Em va agradar tastar aquesta recepta a Grècia i allà mateix em vaig apuntar el que em semblava que portava per després reproduir-ho a casa. Espero que us agradi tan com a mi. 





INGREDIENTS:

2 calamars de mida mitjana tallats a rodanxes gruixudes

1 ceba

1 gra d'all

1 cullerada de boletes de pebre

2 tomàquets petits de branca

1 bulb de fonoll

1/2 manat d'espinacs

2 branques d'anet

oli i sal




Pelem la ceba i la tallem a llunes primes.

Traiem les fulles exteriors del bulb de fonoll, normalment no son tendres. Tallem la resta a tires fines.

Triem les fulles d'espinacs, mirem de treure les que siguin trencades i les tiges també. Les posem en remull perquè s'esbandeixin bé de la terra que porten. Podem canviar l'aigua un parell de vegades perquè no hi quedi gens de terra.

Netegem els tomàquets i els tallem en 6 trossos cadascun.

Posem una cassola al foc amb un raig d'oli al fons, que cobreixi just el fons. Xafem un gra d'all i el posem dins la cassola junt amb les boles de pebre perquè l'oli agafi un bon aroma. Hi posem la ceba i el fonoll i ho deixem saltar fins que s'estovi una mica. Un cop ho veiem tou hi podem afegir els tomàquets. Ho deixem fins que el tomàquet es cou una mica i es desfà.

Aleshores hi posem els calamars, hi fem un parell de tombs i hi afegim les fulles d'espinacs escorregudes. Remenem els espinacs perquè passin per l'oli i es tornin tous i posem les branques d'anet tallades en dos trossos i tapem la cassola. Deixem el foc mitjà-baix i ho deixem fer tapat 10 minuts.

dimecres, 27 de gener de 2016

conill i albergínia al forn

SENY I RAUXA

Diuen que és el que ens defineix. Doncs a la cuina farem el mateix, després d'una recepta de rauxa com els clavells de carnaval anem per posar seny i ens farem un conill al forn amb albergínia. Una recepta d'entre setmana per cuidar-nos una mica. Senzilla però boníssima. El secret serà tallar l'albergínia gruixuda i col·locar-la al fons de la plàtera fent de coixí al conill. Si us agrada el conill podeu provar altres receptes: conill amb albergínia, conill amb xocolata, conill amb anís, conill amb all i pebre, conill amb cervesa, conill escabetxat o arròs de costella i conill amb camagrocs.







INGREDIENTS:

1/2 conill

2 albergínies petites

orenga, sal i pebre

oli



Encenem el forn a 200 º.

Hi ha les albergínies que son més gruixudes i que n'hi ha tot l'any, però a l'estiu, que és quan és el temps de les albergínies, en trobareu de les que son primes i en forma de ganxo. Aprofiteu les que son del temps en cada moment. Aquestes en forma de ganxo tenen la mida justa partides pel mig de dalt a baix. Si utilitzeu les gruixudes les tallarem en quatre trossos al llarg.

No les pelem, les deixem amb pell i tot, les partim i les posem en un bol amb aigua i sal de manera que si tenen un punt amargant els marxarà.

Salem i empebrem els talls del conill, de cada quart en fem dos trossos.

Posem al fons d'una plàtera de forn que no sigui molt ample l'albergínia, l'amanim amb sal, oli i orenga abundant. No ho posem en una plàtera ampla perquè si no queda massa escampat i es recrema. Ho volem tot juntet, que no es ressequi.

Sobre de l'albergínia hi posem els talls de conill i ho amanim amb orenga i un raig d'oli.

Ho posem al forn 15 minuts, tombem els talls de conill i ho deixem 15 minuts més.


diumenge, 24 de gener de 2016

clavells de carnaval de pasta filo i carbassa

SOMNIS

Us havia explicat que de vegades somio receptes? Estic fatal! Doncs se m'acut algun plat així mig en somnis i aleshores m'apunto la idea a l'espera de poder-ho provar. Aquesta vegada va ser un èxit total. L'he batejat com a clavells de Carnaval, perquè s'acosta el carnaval i sóc de Vilanova i la Geltrú, o sigui que duc sang carnavalera a les venes! No és gens difícil, ja ho veureu i el resultat és molt estètic, no? Si voleu fer més receptes de pastes salades podeu fer també: canaló cruixent de confit d'ànec, coca amb patates i tomàquets, pionono de xampinyons, pastís d'espinacs, tarta de ceba o pastes salades.






INGREDIENTS: ( per fer 4 clavells)

1/4 carbassa

4 fulls de pasta filo

4 talls de pernil ibèric

50 g mantega

estragó


Encenem el forn al màxim.

Agafem les fulles de pasta filo i les tallem en el sentit més llarg en quatre trossos. Volem 8 tires estretes i llargues.

Pelem la carbassa i la tallem amb una mandolina a talls molt prims, han de ser com de paper de seda.

Desfem la mantega fins que es torni líquida.

Untem una tira amb mantega, en posem una altra al damunt i tornem a untar amb mantega. Hi posem damunt les tires de carbassa, de manera que sobressurtin una mica per dalt. Hi posem una altra tira de pasta filo la untem amb mantega, en posem una altra a sobre i tornem a untar amb mantega. Damunt hi posem el pernil a tires primes, de manera també que sobressurti per dalt de la tira.

O sigui tenim una tira llarga on hem anat fent capes: una de pasta filo, mantega, pasta filo, làmines de carbassa, pasta filo, mantega, pasta filo i finalment el pernil.

Hem de vigilar que surti una mica la carbassa i el pernil per dalt de manera que quan ho emboliquem es vegi, sino només veuriem la pasta filo i no tindria gràcia.

Enrotllem la tira cap endins fent una flor, dobleguem la part de baix de manera que ens faci un peu i ho posem dins un motlle petit de madalena o de flam petit. També ho podem posar en aquells motlles de silicona que se'n poden posar 6 alhora.

Un cop posats al motlle es tornen a untar amb una mica de mantega i ho amanim amb estragó per damunt.

Es posa al forn uns 15 o 20 minuts fins que ho veiem torrat de sobre.

Com que la carbassa està tallada ben prima es cou la mar de bé. Penseu a no posar gaire pernil perquè sino quedarà massa fort de gust, els talls han de ser prims també, tipus encenalls.

Podem servir les flors sobre un coixí d'enciam tallat i amanit amb una vinagreta de mel.