RECEPTES

EL BLOC ON TROBAREU RECEPTES DE POSTRES, RECEPTES DE PANELLETS, RECEPTES DE NADAL, RECEPTES DE CUINA CATALANA... PERÒ SOBRETOT FÀCILS, FÀCILS I RÀPIDES!!

viernes, 30 de enero de 2015

patates al forn

COLORS

Ja sabeu que sóc fan dels colors als plats. M'agraden les receptes acolorides, el color a les amanides, a la pasta, als postres. L'altre dia el meu fill em va enviar una crema de coliflor, feta amb coliflor morat. Li va quedar d'un color lila llampant, que semblava que fos pintura de paret. Ho hauré de provar! 
Per això en aquestes patates al forn hi vaig posar les cebes vermelles, per donar-hi aquest toc de color. Aquestes patates les podeu menjar com a primer plat o com acompanyament de pollastre, carn o peix a la planxa. Teniu altres acompanyaments que podeu provar també arròs amb fruits secspatates gratin o patata i carbassó fregit.








INGREDEINTS:

2 patates grosses

1 ceba vermella (és opcional, també poden ser cebes tendres)

4 grans d'all

1 fulla de llorer

1 branca de romaní o romaní sec trinxat

3 cullerades soperes de vinagre de Módena

oli, sal i pebre


Posem una olla al foc amb aigua i sal. La farem servir per bullir les patates primer. D'aquesta manera no necessitem tanta estona de forn.

Pelem les patates i les tallem al llarg en quatre trossos. Un cop l'aigua bulli les podem a dins i les deixem bullir uns 7 o 8 minuts.

Encenem el forn perquè s'escalfi i preparem els altres ingredients. Talleu la fulla de llorer en trossos per poder-la repartir per la plàtera. Aixafeu els grans d'all perquè deixin anar el seu aroma. Poseu les tres cullerades de vinagre en una tassa.

Peleu les cebes i talleu-les a llunes no molt grosses.

Un cop les patates bullides les podem en una plàtera d'anar al forn i hi repartim els alls i la fulla de llorer i el romaní. Si el tenim fresc tallem la branca per repartir-la, si tenim el romaní sec l'espolsem per damunt.

Ho amanim amb un bon raig d'oli, sal i pebre i finalment hi repartim el vinagre per damunt.

Ho deixem al forn a 150º durant 20 minuts. Si tenim la funció de ventilador la hi podem posar.





martes, 27 de enero de 2015

verat a la planxa

SENZILLESA

És una recepta del Martín Berasategui. És molt típica al País Basc. Ell ho va batejar com "A los tres vuelcos". Realment la cuina basca és molt senzilla, basada en el bon producte. Aquests verats me'ls va donar un veí que viu sol i en tenia excedent. Els hi havia regalat un pescador, per tant més frecsos no podien ser. La veritat és que eren bonísims!! A més és una recepta molt sana, amb peix blau, que és molt cardiosaludable. Recepta sana no és ni molt menys sinònim d'avorrida. Teniu la diversió assegurada, ja ho veureu! Teniu altres maneres de preparar el peix d'una forma ben senzilla i sana: lluç amb verdurespapillote d'orada o salmó saltat.









INGREDIENTS:

2 verats (oberts per fer "a la espalda")

2 alls

1 bitxo (opcional)

vinagre de xerés

oli i sal



El peix obert per fer a l'espatlla vol dir que te tota la panxa oberta i se li treu l'espina. Queda tot pla per poder-lo fer bé a la planxa. Un cop ben net, el podeu esbandir una mica per treure l'escata que li pugui quedar, el saleu.

Poseu una planxa al foc i quan estigui ben calenta, paciència, hi poseu el verat. Dos minuts per costat. És un peix prim i no volem que se'ns ressequi.

En una paella hi posem un raig d'oli i quan s'hagi escalfat força hi posem els alls pelats i laminats. Si voleu també hi podeu afegir un bitxo per donar-li un toc picant. Un cop els alls ballen i perden una mica el blanc hi poseu un rajolí de vinagre i ho aparteu del foc.

Posem el peix en una plàtera i ho reguem amb la preparació anterior dels alls, l'oli i el vinagre. Aboquem l'oli junt amb el suc que ha fet el peix de seguida a la paella i ho posem de nou al foc fins que torni a fer soroll. De nou ho aboquem sobre del peix i ho tornem a posar a la paella. Ho fem una darrera vegada. Això son els "tres vuelcos".

Mengeu-vos-ho de seguida, que no es refredi.


viernes, 23 de enero de 2015

llaminera de porc amb reducció de Pedro Ximenez

EL TÍTOL

A que té un títol de restaurant bo aquesta recepta? Això de la reducció de Pedro Ximenez sona a pijo, no? Doncs jo us aconsello comprar-ne una ampolla encara que sigui petita i usar-la per cuinar. És un vi amb un punt dolç molt interessant que en podeu treure molt profit en guisats o com en aquest cas en una reducció. Ja veureu què és una reducció, sembla complicat i no pot ser més fàcil!! També he provat de coure la llaminera de porc d'una manera diferent a veure si us agrada. L'acompanyament és un puré de patata original. 







INGREDIENTS:

1 llaminera de porc (és aquell tall rodó petitet de porc)

2 patates

1 cullerada de postres de mostassa Ancienne (de la que té els granets)

1 rajolí de Pedro Ximenez

oli, sal i pebre



Encenem el forn a 180º per escalfar-lo.

Posem un pot al foc amb aigua i sal. Pelem les patates i les tallem a trossos petits. Assegureu-vos que l'aigua cobrirà just les patates, no cal que n'hi poseu molta. Quan l'aigua bulli les posem a dins i les deixem bullir fins que es punxin toves, uns 7 minuts.

Salem i empebrem el tall de la llaminera. Posem un rajolí ben petit d'oli en una paella i coem la llaminera de tots costats. Només volem que perdi el color de carn crua. La traiem i la posem en una plàtera petita de forn.

Posem la llaminera ràpidament al forn i l'abaixem a 120º. La deixem dins uns 10 minuts.

Mentre, en la mateixa paella on hem fet la carn, amb la paella encara ben calenta, hi posem un raig generós de Pedro Ximenez, com de mitja tassa de cafè. Ho deixem a la paella al foc fins que veiem que es torna com un xarop, que es reduiex. Per això es diu reducció de Pedro Ximenez. Ho deixem a la paella i apaguem el foc.

Un cop cuites les patates, les escorrem i les aixafem amb una forquilla per fer el puré. No cal que les escorrem del tot, si hi queda una mica de suc no passa res, va bé per fer el puré. Les amanim amb una mica d'oli, hi afegim la cullerada de mostassa Ancienne i ho barregem bé.

Quan traiem la llaminera del forn la fem a talls d'un 2 cms i la servim acompanyada del puré de patates i amb un cordó generós de la reducció de Pedro Ximenez per sobre de la carn.

lunes, 19 de enero de 2015

amanida de cogombre amb iogurt

NETEJA

Potser necessitem una mica de neteja interior després de festes? Doncs el iogurt ens anirà la mar de bé. Proveu aquesta amanida de gustos àrabs, la menta és el seu condiment preferit. És refrescant i a més us equilibrarà la panxa. Altres amanides que són un bàlsam per l'estòmac: amanida amb fonoll i taronjaamanida de pastanaga o escarola amb magrana. Us he de confessar que a mi no màgrada el cogombre i d'aquesta manera en menjo. Proveu-ho.








INGREDIENTS:

1 cogombre

1 iogurt

1/2 llimona

1 cullerada de postres de sucre

3 fulles de menta

sal i pebre


Pelem el cogombre. El tallem per la meitat i després un altre cop per la meitat. Quan el tinguem així hi traiem les llavors. Només aprofitarem la part de la polpa sense les llavors.

Ara tallem el cogombre a quadrats ben petits. Els posem en un bol i hi afegim el suc de la llimona, el sucre i un polsim de sal i pebre. Ho barregem bé. Trinxem bé les fulles de menta i les posem al bol. Ho deixem uns deu minuts i finalment hi posem el iogurt. Ho barregem de nou i ja està.

La podeu servir com acompanyament d'una carn a la planxa, damunt d'una amanida o d'un pa pita acompanyat amb humus... amb el que vulgueu.





jueves, 15 de enero de 2015

mousse de torró

NO ELS VULL VEURE MÉS

Com és que un cop passen les festes ja no suportem veure més els torrons per allà sobre? Ens desperten mala consciència potser? Ens recorden que sempre comprem més del que gastem? Doncs no passa res, perquè no ens els polim fent unes postres que els disfressin una mica? D'això tracta aquesta recepta, d'aprofitar les sobres dels torrons. Ja veureu que la idea es pot adaptar als torrons que us hagin quedat.






INGREDIENTS:

1 bric de nata per muntar de 200 ml

1 tall de torró de Xixona d'un cm i mig

1 tall de torró de crema de la mateixa mida

1 tall de torro d'Alacant de la mateixa mida



Començarem per fer la nata muntada. Per fer-ho penseu a posar el bric a la nevera una estoneta si és que no l'hi teníeu. Es munta millor si està freda. Per muntar-la podeu fer servir el mateix túrmix amb un aplicador que porta per muntar clares. No hi afegiu gens de sucre.

Per un altre costat triturem el torró de Xixona, el reduïm a pols amb un molinet de cafè o amb un robot de cuina. Si no en teniu ho podeu fer tallant-lo amb un ganivet en una direcció i en una altra com si trinxéssiu carn.

Barregeu la nata muntada amb el torró de Xixona en pols embolicant-ho amb compte.

Amb un tallador de formatge fem "virutes" del torró de crema. Ens anirà millor si s'ha assecat una mica i tot. Si no en teniu hi podeu posar "virutes" de torró de xocolata.

Agafem el torró d'Alacant el posem dins un drap i li donem cops amb una ma de morter per fer-ne trossos petits. No cal que ens quedin massa petits.

Muntem en un bol o en un got les postres. Primer hi posem una cullerada de la mousse de Xixona. A sobre hi posem les "virutes" de torró de crema o de xocolata. Hi tornem a posar una bona cullerada de mousse de Xixona i ho cobrim amb els trossos de torró d'Alacant.

Tapem els gots amb paper film i els posem al congelador uns 30 minuts, no cal més, mentre dinem per exemple.

Agafarà una textura una mica com de gelat. Si els deixeu més estona al congelador els haureu de deixar temperar uns 10 o 15 minuts abans de menjar, si no seran massa gelats.

lunes, 12 de enero de 2015

tallarines amb cigrons

COMPLET

Crec que quan ajuntes llegums amb cereals fas que la proteïna aportada sigui completa. O sigui que no ens fa falta menjar tall. Trobo que en mengem massa de proteïnes, massa vedella, porc, pollastre, xai... I a més massa quantitat. Realment no en necessitem tanta per alimentar-nos. Per això, i també per prescripció mèdica, soc vegetariana de nit. Sí, ja ho sé que és estrany, però només vol dir que al vespre no menjo proteïna. Amb una ingesta al dia n'hi ha prou. Si voleu més receptes tipus plat únic també podeu provar pasta e fagioliamanida de llenties i arròsquinoa amb llentiesarròs amb llentiessopa ràpidaescudella barrejada vegetal o cuscús vegetarià.







INGREDIENTS:

150 g de tallarines

150 g cigrons cuits

1 ceba petita

1 pastanaga

1 branca petita d'api

romaní

oli i sal


Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Un cop bulli hi posem les tallarines i les bullim el temps que indica el paquet.

Pelem la ceba i la pastanaga. Agafem la branca d'api i li traiem els fils exteriors. Ho fan estirant-los des d'una punta amb el ganivet.

Un cop tenim les verdures pelades les poden ratllar amb un ratllador manual o amb un robot de cuina.

Posem una mica d'oli al fons d'una paella i les posem a foc baix fins que s'estovin. Les amanim amb una mica de sal i el romaní. El romaní pot ser sec en pols o també pot ser fresc. Si el teniu fresc en podeu posar una branqueta petita per donar gust i treure-la abans de posar-hi l'aigua.

Un cop les verdures ja son toves hi afegim els cigrons cuits i gairebé ho cobrim amb aigua. Un cop dins aixafem uns quants cigrons amb una forquilla perquè facin el suc una mica espés. Ho deixem a foc baix 5 minuts.

Hi posem les tallarines amb una mica del seu suc mateix, ho deixem un parell de minuts i ja podem apagar el foc.


jueves, 8 de enero de 2015

dips vegetals

LLEUGER

Encara estem de ressaca de menjar i beure d'aquests dies. Anem a fer un entrant lleuger amb una certa gràcia. Que us semblem aquests bastonets vegetals per untar amb formatge? És com una amanida però amb una forma diferent.
Si voleu fer encara una versió més light  podeu substituir la crema de formatge de camembert per una crema de formatge descremada que tindrà menys calories.






INGREDIENTS:

1 pastanaga

1/2 cogombre

1 api

1 endívia

1 pot de crema de camembert


Pelem la pastanaga i la tallem a bastonets.

Pelem el cogombre i el tallem per la meitat. En traiem les llavors i el tallem a bastonets també.

Traiem les fulles de l'endívia, les separem.

Utilitzem la part més blanca de l'api només. Un cop la tenim apartada la separem en fulles.

Ho servim tot en una safata i ens ho mengem untat en la crema de formatge.

lunes, 5 de enero de 2015

crema de cols de Brussel·les

ORIGINAL

Una sopa original amb una verdura que s'usa poc: les cols de Brussel·les. Ja sabeu que a mi m'agrada fer servir totes les verdures que trobem quan n'és el temps. En aquest cas aquesta sopa té la gràcia que li dóna també el gust amantegat de l'avellana. Ja veureu quin casament. Un altre entrant a base de verdures per aquests dies, més lleuger. O senzillament un sopar casolà després d'uns dies de festa. No em digueu que no ve de gust una sopa quan fa fred.








INGREDIENTS:

300 g de cols de Brusel·les

1 l de brou vegetal

10 avellanes torrades

1 cullerada de postres de mantega



Les cols de Brussel·les no s'han de triar, només els tallem el peu i els traiem la pell de fora i llestos. Una mica de paciència i de seguida les tindreu. Si la pell de fora no està seca i la veieu amb bon aspecte la podeu deixar.

Posem una olla al foc amb aigua abundant i sal. Quan bulli hi tirem les cols i les deixem fins que les punxem toves.

Perquè ens quedi una cremeta suau de gust no aporfitarem el caldo de bullir-les. Per fer la sopa podem fer servir un brou que ens hagi sobrat quan hem bullit patata i mongeta tendra o una minestra de verdures. Serà més suau de gust i ens anirà millor.

Un cop les cols ja estan cuites les escorrem i les cobrim amb el brou vegetal i hi posem també 8 avellanes. Hi afegim la cullerada de mantega i fem arrencar el bull a tot plegat. Al cap de 5 minuts apaguem el foc i ho passem pel túrmix. Si veiem que ens queda massa espés hi podem afegir una mica més de brou. No en poseu massa al començament perquè si us queda massa clara la sopa ja no la podreu arreglar.

Servim la crema amb una avellana al mig del plat.





miércoles, 31 de diciembre de 2014

papillote de llenguado amb herbes

HO VOLEM TOT?

Ho volem tot? Volem un plat per quedar bé i que sigui saludable i ràpid? Aquí el teniu. Aquest llenguado en papillote és perfecte. Si a més voleu que sigui econòmic, que ja hem dit que ho volíeu tot, doncs ho podeu fer amb una orada de ració de les de piscifactoria. Però si és per festes poseu-hi llenguado que un dia és un dia. També el podeu preparar d'altres maneres el llenguado: rotllets de llenguado al forn o a la meunière.







INGREDIENTS:

2 llenguados

1 all

fulles de sàlvia i romaní

salsa de tomàquet a la genovesa:

1 tomàquet de pera

6 olives d'Aragó

1 tomàquet sec en oli

2 cullerades de postres d'oli de la conserva dels tomàquets

sal i pebre


Primer encenem el forn per escalfar-lo a 180º.

Després salpebrem el peix i hi posem una mica d'oli a cada cara. Hi afegim les herbes ben picades si les teniu fresques o senzillament, si les teniu seques de pot, tal i com estan. Feu l'all a làmines i en posem una mica per sobre. Si no us agrada trobar l'all podeu posar-lo d'una manera més subtil. Unteu la part del paper d'alumini amb l'all abans de posar-hi el peix. Per untar-lo bé l'heu de partir primer per la meitat.

Tallem el paper d'alumini d'una mida suficient per embolicar el llenguado. El posem al mig i unim les dues puntes del paper i l'anem doblegant fins que ens quedi ben estret. Volem que quan l'emboliquem ens quedi un paquet hermèticament tancat i aquesta és la manera. Ara anem doblegant les puntes també fins deixar-les arran de peix. Aquest és el secret de la papillote, que quedi ben tancat perquè el peix es cogui amb el seu mateix suc.

Un cop embolicats els posem en una plàtera de forn a 180º durant 10 minuts.

Mentre podem preparar la salsa. Pelem el tomàquet de pera i li traiem les llavors. El tallem a quadrats ben petits.

Tallem el tomàquet en oli a trossos ben petits també. Traiem els pinyols de les olives negres i les tallem petites.

Barregem en un bol els tomàquets amb les olives i hi afegim les cullerades d'oli de la conserva, perquè és un oli ja aromatitzat. Hi posem un rajolí d'oli normal i una mica de pebre i ja tindrem la salsa.

Servim el peix acompanyat d'una salsera a taula perquè cadascú se'n serveixi.

lunes, 29 de diciembre de 2014

magret d'ànec amb salsa vermella

LA FORMA DEFINITIVA

El més difícil del magret és encertar la cocció al punt. No el volem trobar completament vermell de dins, però tampoc el volem cuit del tot perquè és quan queda sola de sabata. Avui us explico la forma definitiva d'aconseguir la cocció òptima. Acompanyeu el magret d'ànec del que vulgueu, amb una melmelada de gerds hi queda molt bé. Avui us proposo una salsa més original. Fa dies que la volia provar de fer. Vaig tenir la idea quan un dia vaig sentir que els productes del mateix color solen casar bé a la cuina. D'aquesta manera també us vaig posar ja fa temps el puré de moniato a la taronja o la crema de pastanaga i carbassa. En aquest cas es tracta del color vermell i barrejo maduixes i tomàquet, mmm! Un plat de festa per aquests dies que encara queden. Que sembla que no s'acaben mai els àpats de nadal!








INGREDIENTS:

1 magret d'ànec

12 maduixes

1 tomàquet madur

1/2 llimona

2 cullerades de postres de sucre roig (sense refinar)

estragó

pebre de 5 colors

sal i pebre



Encenem el forn a 150º perquè s'escalfi.

Ara preparem el magret per coure'l. Tallarem superficialment la part de la pell a talls diagonals formant rombes petits. Feu-ho amb un ganivet ben esmolat. El salpebrem bé per tots dos costats, amb pebre negre i sal.

En una paella freda i sense gens d'oli hi posem el magret que la pell toqui la paella. No cal posar-li oli perquè el mateix greix que es desfarà ja ens donarà el greix necessari per coure'l. Ho deixem a foc mig fins que veiem que la pell ens ha quedat d'un color torrat. Aleshores el tombem i el deixem 2 minuts de l'altre costat. Just perquè perdi el color vermell. Un cop ja sellat a la paella el posem en una plàtera petita d'anar al forn i el deixem just 5 minuts a 150º. El traiem i el deixem reposar.

Mentre podem preparar la salsa que és molt ràpida. En la mateixa paella que hi hem fet el magret primer hi traiem el greix, en deixem només un fons. La tornem a posar al foc i hi afegim les maduixes ben rentades i partides en trossos. Hi afegim el suc de la mitja llimona i les cullerades de sucre. Ho condimentem amb l'estragó i el pebre de 5 colors. Al cap d'uns quants tombs quan veiem que les maduixes ja s'han estovat hi afegim el tomàquet ratllat. Ho deixem tot plegat que cogui uns 7 minuts.

Un cop el magret ja ha reposat veureu que ha deixat anar suc. Aleshores el tallem a talls prims i el servim amb la salsa per sobre. Hi podem afegir una mica més d'estragó per sobre si voleu. 








sábado, 27 de diciembre de 2014

espuma de pera amb gelat

POSTRES

Volem postres després d'aquests àpats? Estem farts de torrons? Fa uns anys ja us proposava la fruita com alternativa o complement als torrons. Us recomanava sobretot la barreja de papaia i pinya que son les fruites més digestives. Si les talleu com a carpaccio ben primes i les alterneu en una plàtera us quedarà ben vistós i a més us ajudarà a la digestió. Però avui us porposo una altra cosa. Fer una espuma lleugera.








INGREDIENTS:

2 peres Ercolines o llimoneres

2 cullerades de gelat de nata

2 nabius o gerds



Utilitzarem peres ercolines o llimoneres que son més gustoses, tenen aquest punt d'àcid. Si no en trobem ho podem fer amb pera blanquilla que estigui sucosa i posar-hi unes gotes de llimona.

Pelem les peres i traiem els pinyols. Les posem en una batedora de got que ens les trituri del tot i ens faci com una espuma.

La servim en una copa amb una cullerada de gelta de nata i un nabiu o un gerd damunt.




viernes, 19 de diciembre de 2014

espàrrecs amb salsa de parmesà

ENTRANT

Un entrant per festes. No renuncieu a fer entrants amb verdures, aquests dies que mengem tanta proteïna ho hem de compensar amb verdures de tant en tant, no trobeu? Aquest espàrrecs son molt senzills i amb la galeta de parmesà que li dóna un toc. Si n'heu de fer per molta gent jo us recomano  saltar-los per tandes i després fer la salsa. Un cop feta la salsa barrejar-ho amb tots els espàrrecs.  Ja veureu que queden al dente i son deliciosos. També podeu fer una galeta de parmesà en una paella gran i tallar-la en porcions. Bon profit!










INGREDIENTS:

1 manat d'esparrecs

1/2 bric de crema de llet

1 tassa de llet semidesnatada

50 grs de formatge parmesà ratllat

pebre negre

pebre de 5 colors

oli i sal



Primer de tot posem una paella al foc fins que estigui ben calenta. Hi espolsem parmesà fins a cobrir el fons. Ho deixem a foc fort una estona. Quan veieu que es desfà tot el formatge i es torna d'un color torrat i es desenganxa del fons, el traieu i el deixeu sobre d'un paper vegetal. Notareu que és tou però quan es refredi s'endureix i agafa aquesta textura de galeta.

Triem els espàrrecs, els partim amb la mà i veureu que es trenquen per on ja no son tendres. Només aprofitem la part de la punta.

Posem una paella gran al foc amb un rajolí d'oli i saltem els espàrrecs. Els salpebrem i seguim saltant.

Al cap d'uns 7 minuts hi podem posar la crema de llet, la resta del formatge parmesà ratllat, la llet i pebre de 5 colors. Ho deixem un parell de minuts fins que veiem que bull i s'espesseix la salsa. I ja ho podem servir amb la galeta damunt per decorar.

lunes, 15 de diciembre de 2014

amanida de poma i nabius

NABIUS

Ara trobem nabius secs i els podem fer servir tant per postres com per amanides. Son menys dolços que les panses, tenen un toc àcid que els fa molt agradables. Aquesta amanida te una mica de tot, salat amb el fuet o també el podeu substituir per pernil, àcid dels nabius, dolç de la poma i la vinagreta de nous. És tot un equilibri. Penseu sempre a fer-ne trossos petits dels ingredients per facilitar que en cada cullerada es pugui pescar una mica de cada cosa. Teniu d'altres amanides amb gustos contraris com: amanida amb boletes de formatgeamanida amb vinagreta de maduixesamanida d'hivern o amanida amb raïm a la francesa.







INGREDIENTS:

1 enciam de fulla de roure

1 poma

1 cullerada de nabius secs

4 talls de fuet

vinagreta de nous



Rentem bé unes 6 fulles d'enciam i les centrifuguem perquè no hi quedi gens d'aigua. Si no teniu centrifugadora ho podeu fer amb paper de cuina.

Pelem la poma i la tallem a llunes ben primes.

Fem dauets dels talls de fuet.

Fem la vinagreta de nous triturant tots els ingredients amb un túrmix.

Col·loquem les fulles d'enciam a sota i per damunt hi repartim la poma, els nabius i els daus de fuet. Ho amanim amb la vinagreta de nous.

viernes, 12 de diciembre de 2014

tartar de tonyina

DIES DE FESTA

Us posaré unes quantes receptes per fer en dies de festa per si agafeu idees. N'hi haurà que seran elaborades i també n'hi haurà de lleugeres pels sopars de després d'un dinar contundent. Ja sabeu que no cal fer-ho tot al peu de la lletra, ho podeu adaptar al vostre gust. Aquesta recepta és d'una amanida amb peix. En aquest cas però us ha d'agradar el peix cru, si no ho teniu magre. Si us agrada us recomano també carpaccio de salmócebiche de rap o tartar de salmó a la japonesa.








INGREDIENTS:

100 g de tonyina en un tall

1 alvocat

fulles d'enciam

suc de mitja llimona

1 cullerada de postres de salsa Espinaler (la d'amanir les escopinyes)

1 cullerada de postres de salsa de soja dolça

1 cullerada de sèsam

sal i pebre



Traiem la pell de la tonyina i també apartem si te un tros de carn més fosca, no l'aprofitarem.

Tallem sobre d'una fusta la carn de la tonyina amb un ganivet ample. Ho fem en una direcció i en una altra fins que sembli carn trinxada. No ho feu mai en un robot perquè us quedarà una pasta i no és agradable.

Un cop tenim la carn així l'amanim amb sal i pebre, el suc de llimona, i les salses Espinaler i de soja.
Ho barregem tot plegat.

Tallem l'alvocat pel mig, clavem un ganivet pla al pinyol i tombem el ganivet perquè es desprengui de l'alvocat. En traiem la carn amb una cullera i el tallem a daus.

Rentem bé les fulles d'enciam i les escorrem perquè no hi quedi gens d'aigua.

Muntem el plat col·locant a sota les fulles d'enciam i damunt l'alvocat i finalment la tonyina i hi espolsem pel damunt el sèsam. Si teniu un aro per fer de motlle us anirà molt bé, però si no el teniu ho feu fent muntanyeta i Santes Pasqües.



martes, 9 de diciembre de 2014

pollastre farcit

PER A NOTA

Aquesta és una recepta d'aquestes per iniciats i que hagin de fer un menú aquestes festes una mica més vistós i complicat. Per tant hi posariem tres forquilles en quant a dificultat, però això no vol dir que no es pugui fer. Senzillament hi haureu de posar més atenció. El primer que necessiteu és una polleria que us preparin un pollastre desossat sencer per poder farcir. Demaneu que us donin també fil per poder-lo lligar a casa un cop farcit. No necessiteu res més especial. Endavant!
Teniu altres receptes de pollastre originals per a fer: pollastre amb magranapollastre al cava o pollastre al conyac







INGREDIENTS:

1 pollastre desossat sencer

6 talls prims de bacó

150 g de botifarra crua gruixuda

1 poma

1 bossa de patates de les més menudes

2 cebes tendres

1 got de conyac

1 got de brou

1 cullerada de panses

1 cullerada de pinyons

un polsim de canyella

oli

sal i pebre


Encenem el forn a 180º perquè s'escalfi.

Ara agafem un bol i hi preparem el farcit. Hi posem la carn de la botifarra sense la pell. Pelem la poma i la ratllem dins el bol. Tallem dos talls de baco i els afegim a dins també. Hi posem les panses i els pinyons, el polsim de canyella i tres cullerades de conyac. Ho remenem bé perquè quedi ben barrejat.

Netegem bé el pollastre de les plomes que pugui tenir a la pell. Posem el pollastre pla amb la pell a sota. Damunt hi posarem 4 talls de bacó ben repartits que cobreixin tot el pollastre. Posem el farcit al mig i tanquem el pollastre estirant de la pell de manera que es creui una mica. Agafem les puntes da dalt i de baix, ben doblegades de manera que no s'escapi res i hi posem un escuredents que ho subjecti.

Ara vé el moment de fer un paquetet com si fos un regal. Passem el fil de lligar-lo d'una punta a l'altra i el lliguem amb un nus. Aleshores l'anem lligant fins l'altre costat fent tombs i passant el cordill d'enrera a endavant fins a arribar a l'altra punta. Vigilem que la pell ens quedi ben solapada perquè no s'escapi el farcit per enlloc. Mireu que quedi ben compactat el tall de pollastre.

Un cop el tingueu així el salpebreu per fora i el poseu en una plata que pugui anar al forn amb un raig d'oli pel damunt. La plata no ha de ser ampla, perquè si  ho és el pollastre es ressecarà més i el suc es cremarà. Mirem que sigui una plata fonda i estreta, que ens pugui recollir els sucs i que el pollastre es cogui amb el seu propi brou. Abaixem el forn a 150º i el deixem 15 minuts i després el tombem perquè es rosteixi també la part de sota 15 minuts més.

Passada aquesta mitja hora hi posem les patates petites tallades per la meitat tot al voltant del pollastre. Hi posem les cebes tendres pelades i tallades a llunes. Les col·loquem sota del pollastre, fent-li com un llite perquè no es cremin massa. Ho reguem amb el brou i el conyac tot tirant-ho per sobre del pollastre.

Ho posem al forn durant 20 minuts més. Ho tombem de l'altre costat i ho deixem 10 minuts més.

Ho servim fent-ne talls prims i acompanyat de les patates i la salsa que s'ha fet.

jueves, 4 de diciembre de 2014

macarrons amb fonoll

QUÈ ÉS AIXÒ?

Hi ha verdures que ens son estranyes, no hi ha costum de menjar-ne aquí. Això passa amb el fonoll.  Te l'aparença d'un bulb i li surten unes fulles primes que semblen un plomall. És una verdura molt fina i es pot menjar en amanides, ratllada com si fos pastanaga, per exemple i també cuinada. Ja us vaig posar fa un temps una amanida amb fonoll i taronja i avui us posaré un exemple de fonoll  cuinat. Queda finíssim ja ho veureu! M'agrada aprendre a utilitzar aquestes verdures que no ens son tan familiars. Com sempre dic: com més variada sigui la nostra alimentació més rica serà.





INGREDIENTS:

175 grs de macarrons

1/2 fonoll

1 ceba tendra petita

2 tomàquets madurs

1 gra d'all

12 olives negres d'Aragó

1 rajolí de vinagre de Mòdena

oli i sal


Posem una olla amb aigua abundant al foc i un grapat de sal. Quan bulli hi tirem la pasta i la bullim el temps que ens indiqui l'envàs.

Traiem la fulla exterior del fonoll que normalment és més dura. El partim ple mig, l'altre el podem deixar per fer una amanida. Pelem la ceba també.

Ratllem el fonoll i la ceba amb un ratllador manual o en un robot.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli. Hi afegim un all esberlat amb un cop per aromatitzar l'oli, després la ceba i el fonoll ratllats. Ho deixem a foc mig fins que s'estovi.

Ratllem els dos tomàquets i els aboquem a la paella quan la verdura s'hagi estovat. Ho deixem fins que el tomàquet es torna més compacte. Podem aprofitar mentre per treure el pinyol de les olives. Sempre és més agradable menjar-se-les sense pinyol.

Un cop el tomàquet està cuit hi aboquem un rajolí de vinagre de Mòdena i ho deixem que es redueixi. Un cop reduir ens quedarà la seva dolçor, no patiu que no notareu gust de vinagre. Això sí no sigueu massa generosos amb el rajolí.

Finalment hi afegim les olives negres i després d'un parell de tombs ja hi podem posar els macarrons. No passa res si en hi va a parar una mica de brou de bullir-los, ja veureu que al foc de seguida es consumeix. Apaguem el foc al cap d'un parell de minuts.

Ho podeu decorar amb una branqueta del plomall del fonoll!


domingo, 30 de noviembre de 2014

pastís de bledes

ANTI DIETA

En aquest cas no podem associar les bledes a fer dieta. Aquest pastís de bledes fet amb pasta de full no és per menjar en cas de dieta. Però sí que us l'aconsello si no sou massa partidaris de les bledes. Proveu-les així i repetireu. Si teniu nens també pot ser una manera de menjar-les sense rondinar.








INGREDIENTS:

1 massa de pasta de full

1 manat de bledes

2 cullerades de pinyons

2 cullerades de panses

1 all

1 rajolí de nata per muntar

oli i sal


Posar una olla amb aigua i sal al foc fins que bulli.

Rentem bé les bledes perquè solen portar molta terra. Les podeu submergir en aigua abundant i després anar-les repassant una a una.

Un cop netes les tallem a tires, fent-ne 5 o 6 juntes. Les aboquem a l'olla un cop l'aigua bulli i les deixem 5 minuts.

Escorrem bé les bledes.

Encenem el forn a 200º.

Posem en una paella un rajolí d'oli i hi afegim l'all filetejat i els pinyons i les panses. Hi donem un parell de voltes al foc per tal que deixi anar tot plegat el seu aroma i hi aboquem les bledes ja cuites.

Ho deixem primer a foc baix 5 minuts i després apugem el foc i ho deixem 5 minuts més. Apaguem el foc i hi posem un rajolí de nata i ho remenem tot plegat. 

Estenem la pasta de full sobre d'un paper vegetal en una plàtera d'anar al forn. La punxem amb una forquilla per tot arreu per evitar que pugi quan es cogui.

Hi posem damunt les bledes ben repartides i posem la plàtera al forn. El forn ha d'estar encès només de la part de baix. Ho deixem fer-se durant 15 minuts i ja està. 

jueves, 27 de noviembre de 2014

vano d'albergínia

L'ESTILISME

No estic gens a favor de l'estilisme fals a la cuina. Aquell estilisme que només busca l'estètica i sacrifica realisme. M'agraden les fotografies de receptes que es veuen naturals, reals i representen de manera fidedigne com quedarà el plat. Per tant si fas una recepta i a més et queda bonica és una doble satisfacció. Aquesta albergínia farcida en forma de vano fa molt de goig i a més és boníssima. Ja sabeu que les albergínies son la meva debilitat, m'agraden de totes maneres. Si sou d'aquests no deixeu de provar aquesta recepta. Aquí teniu altres receptes amb albergínies: espaguetis amb albergíniesfarcellets d'albergíniagratinat d'albergínia i patates o fins i tot un entrepà d'albergínia








INGREDIENTS:

2 albergínies

2 mató de mida individual

4 mitjos tomàquets secs en oli

12 tomàquets cherry

1 rajolí de nata per muntar

oli, orenga i sal


En primer lloc encenem el forn a 150º perquè es vagi escalfant.

Seguirem tallant les alberginies en forma de vano, sense acaba de fer els talls. Volem que ens quedi sencera a la part de la tija. Els talls han de fer una mica més d'un cm.

Agafem un bol petit i hi posem oli, un bon pessic de sal i força orenga. Ho barregem bé i amb un pinzell anem pintant dins els talls de l'albergínia a banda i banda. La pintem també per fora.

Un cop ben untada la posem al forn més aviat a la part alta a 150º, amb el forn encés de la part de baix. Ho deixem al forn durant 25 minuts.

Mentre les tenim al forn preparem el farciment. En un bol gran hi posem el mató i el desfem amb una forquilla. Tallem els tomàquets secs en trossos ben petits i els tomàquets cherry a rodanxes. Els afegim al bol. Hi posem un rajolí de nata per muntar i una parell de cullerades generoses de l'oli de conserva dels tomàquets secs. Ho barregem tot bé.

Un cop passats els 25 minuts traiem les albergínies del forn i, amb compte que cremen, les farcim. Obrim una capa una mica amb dues culleres i omplim la parta de dins i la tornem a tancar. Fem el mateix amb totes les capes. 

Un cop farcida la tornem a posar al forn durant 15 minuts més i ja està.

lunes, 24 de noviembre de 2014

escarola amb magrana

MAGRANES

No desprecieu aquesta amanida més bona del que sembla. Que no us enganyi el fet que es faci amb dos ingredients. La combinació és perfecta i l'all que no hi és però s'ensuma és espectacular. Ara és el temps de les magranes i comencem a trobar escaroles per tant teniu l'oportunitat de fer-la si voleu. Us l'aconsello us agradarà, veureu que és una recepta molt original. Les magranes lliguen molt bé  en les amanides. Proveu aquesta altra amanida amb magrana.








INGREDIENTS:

1/2 escarola

1 magrana

oli verge

sal gruixuda

1 gra d'all


Primer de tot busqueu un bol que sigui de terracota o de porcellana. Pelem l'all i el tallem pel mig. Ara l'untem tot al voltant del bol, com si untéssim una torrada.

Separem les fulles de l'escarola i les fem més petites. Les rentem bé i les escorrem del tot. Les podeu eixugar fins i tot amb paper de cuina perquè no ens hi quedi gens d'aigua.

Partim la magrana per la meitat i li donem cops amb una mà de morter per la part de la pell per fer caure els grans. Ho fem damunt d'un plat, d'aquesta manera ens hi cauran dins. Ja ho veureu que és més ràpid de triar la magrana d'aquesta manera.

Posem les fulles d'escarola al bol i damunt els grans de magrana.

Ho amanim amb un pessic de sal gruixuda ben repartit i un bon rajolí d'oli verge que és més gustós i en aquesta amanida hi va molt bé.


miércoles, 19 de noviembre de 2014

calamars amb rossinyols

L'ÚLTIMA DE FILIPINES!

Jo crec que per aquest any ja està bé. Un gran any de bolets! Però aquesta serà ja l'última recepta de bolets, per aquesta temporada. Senzilla i amb rossinyols que són molt gustosos per fer amb suc i que tenen una textura bastant ferma. Ràpida i bona ja ho veureu. Teniu altres receptes per fer amb rossinyols: fricandó amb rossinyolscigrons amb rossinyolscrema de bolets o arròs de costella i conill.






INGREDIENTS:

2 calamars

1 ceba tendra

1 tomàquet madur

250 g de rossinyols

sal, pebre i oli



Netegem els calamars i els fem a rodanxes gruixudes. Pelem la ceba i la fem a llunes primes. Pelem el tomàquet, el tallem pel mig. Li traiem les llavors i el fem a daus petits. Netegem els rossinyols, els traiem el peu que porta terra i hi passem el dit mullat per endur-nos la brutícia que puguin portar. No els submergiu mai en aigua. Els bolets són com una esponja i s'aigualiran si ho feu.

Posem una paella al foc amb un fons d'oli i quan sigui calent hi afegim els calamars.

Un cop es tornen de color rosa hi tirem la ceba. Quan veiem que la ceba s'ha tornat transparent hi posem els daus de tomàquet. Ho condimentem amb sal i pebre i deixem que el tomàquet perdi una mica del seu suc.

Hi afegim els rossinyols i ho saltem tot plegat fins que s'estovin una mica. Saltar-ho vol dir passar els aliments que toquen la paella cap a dalt i els que hi havien a sobre cap baix perquè es facin tots per un igual. Hi ha qui ho fa amb el mànec amb molta gràcia i ho enlaira cap amunt i tot. Si no ho domineu tranquils perquè ho podeu fer igualment amb una cullera de fusta.



domingo, 16 de noviembre de 2014

estofat

ESTOFAR
Estofar vé de la paraula antiga "estubar". En realitat es tracta d'això, de coure a foc lent una carn, una sípia, etc per tal que s'estovi i es cogui tapada amb el seu propi suc. És una cocció llarga, per tant les presses no ens ajuden. Si teniu una olla exprés, però, podeu escurçar el temps de preparació d'un estofat. "Jo no tinc temps", però escolteu-me una cosa, el que té de bó un guisat així és que el deixes al foc i ell va fent mentre tu pots fer altres coses. Imagineu-vos que el feu al vespre i es va coent mentre veieu la tele. L'endemà el tindreu fet i us el podeu menjar per dinar, per sopar o prendre'l en una carmanyola a la feina. No us n'adonareu! Podeu fer també altres guisats estofats: gulashestofat de porc al vi negre, o sípia estofada






INGREDIENTS:

300 g de carn magra de porc  o de coll de vedella tallada a tacos

2 patates

2 pastanagues

100 g de pèsols

1 fulla de llorer

1/2 cabeça d'alls

1/2 ceba

1 tomàquet madur

1/2 tassa de vi negre

oli i sal


Posem un fons d'oli en una cassola fonda. Trieu una cassola que no sigui plana per fer l'estofat, volem que es cogui amb el seu suc i que estigui tot cobert, si és plana és més difícil que quedi cobert. Fins i tot ho podeu fer directament en una olla.

Salpebrem la carn i quan l'oli de la cassola estigui calent la rostim de tots costats.

Hi afegim el llorer i els alls mentre l'enrossim.

Pelem la ceba i la fem a quadrats petits. La posem dins la cassola.

Ratllem el tomàquet i l'afegim dins quan la ceba ja sigui transparent.

Un cop passin uns 5 minuts hi afegim el vi. Ho deixem 10 minuts, fins que veiem que el vi s'ha reduit.

Pelem la patata i la pastanaga i la tallem a quadrats no gaire petits. L'últim tros que fem de la patata l'hem d'esqueixar, no tallar. Hem d'estripar la patata, d'aquesta manera, mal tallada, la patata es desfà i espesseix el suc. L'afegim a la cassola i ho cobrim amb aigua. Ho condimentem amb sal i ho deixem ara tapat que faci el xup-xup a foc suau 30 minuts.

Passat aquest temps hi afegim el pèsols i ho deixem 10 minuts més. Després apaguem el foc i si us ho mengeu el mateix dia deixeu-ho reposar almenys uns 10 minuts. Això serveix perquè la carn es relaxa, com si diguèssim i deixa anar el seu suc. Si us ho mengeu l'endemà encara ho trobareu més bo.




jueves, 13 de noviembre de 2014

escudella barrejada vegetal

ÉS UN MIRATGE?

És un miratge o va venint l'hivern. Ja no sabem si fa fred o torna el bon temps. Malgrat tot, voleu una sopeta ja? Teniu nostàlgia de la cullera i el plat soper? Fins ara només utilitzavem la cullera per menjar gaspatxo. Doncs això s'ha acabat, traieu la pols dels plats fondos i prepareu aquesta sopeta amb llegum i tot. Teniu altres sopes amb llegum, pasta i verdures si voleu: sopa ràpida o escudella barrejada tradicional.







INGREDIENTS (per a 4 persones)

1 pastanaga 

1 porro

1 fulla d’api

1 xirivia

1 nap

1 patata petita

 1 tros de col o 4 o 5 bledes o 1/2 manat d’espinacs

1 tassa d'arròs i fideus gruixuts barrejat

1 tassa de cigrons cuits

1 ceba petita

1 tomàquet 


Posem una mica més d'un litre d’aigua en una olla al foc. Hi afegim sal.

Pelem les verdures pel caldo: patata, pastanaga, nap, xirivia, porro i api. Vigilem de netejar bé el porro perquè porta terra dins de vegades. Les posem senceres a l’olla. Les deixem bullir 20 minuts.

Rentem les fulles de la verdura que trieu col, bledes o espinacs i les fem a talls ben petits mentre es fa el caldo.

Passat els 20 minuts escorrem les verdures, reservem la patata i la pastanaga i tornem a posar el caldo sol al foc.

Afegim els fideus, l’arròs, els cigrons i la verdura tallada a l’olla. Ho deixem 10 minuts.

Mentre ratllem el tomàquet i pelem la ceba i la tallem a trossos petits.

En una paella posem una mica d’oli i la ceba i la sofregim fins que es faci tova. Hi afegim el tomàquet ratllat i hi posem una mica de sal i sucre. Quan veiem el tomàquet d’un color més taronja o el veiem que ja s’ha compactat l’apaguem i el tirem a l’olla.

Ho deixem 10 minuts més i apaguem el foc.

Hi afegim la patata i la pastanaga tallades a daus.

lunes, 10 de noviembre de 2014

croquetes de ceps

CEPS SECS

"Ceps secs" sembla un embarbussament! El que us volia dir és que el normal és que trobem ceps secs tot l'any a la botiga. Els frescos són més cars de veure excepte que tingueu la sort de caçar-los al bosc! Però crec que els ceps secs guanyen en sabor, no ens ha de saber greu fer-ne servir perquè són molt gustosos i alegren moltes receptes, les fan més intenses. Per tant per fer aquesta recepta no us en calen de frescos i la podreu fer tot l'any. A més amb poca quantitat en teniu prou, encara que vagin cars no us suposarà molta despesa fer aquestes croquetes ja ho veureu. Teniu altres receptes per fer amb ceps secs: rissotto de carbassa i cepstallarines amb ceps o puré de patates i bolets.






INGREDIENTS (per a 4 persones):

50 grs de ceps secs

1/2 porro

1 ceba petita

3 cullerades soperes de farina

1/2 litre de llet

1 ou

¼ de pa ratllat



Posem un cassó al foc amb la llet i els ceps secs al foc. Un cop la llet sigui ben calenta ho retirem del foc i deixem que es remullin els ceps almenys durant 10 minuts. Volem que s’hidratin i a més la llet ens agafarà el gust dels ceps.

Mentres pelem la ceba i el porro i els ratllem. Posem una paella al foc amb una mica d'oli i fem aquestes verdures a foc mitjà fins que siguin toves. Hi posem una mica de sal.

Un cop els ceps ben hidratats els tallem a bocins petits amb un ganivet sobre d’una fusta.

Els afegim a la paella i hi posem una mica de sal i força pebre negre. Hi donem un parell de tombs.

Després hi posem les cullerades de farina i la deixem que es cogui una mica abans de posar-hi la llet. Quan hi afegim la llet ho condimentem de nou amb una mica més de sal.

Ara ja és qüestió de paciència, apugem el foc i anem remenant i remenant fins que la massa ens quedi compacte.

Ho traiem del foc i ho deixem refredar. Un cop la massa freda, en fem boles de la mida d’una cullerada. Per fer-les anirà bé que ens humitegem una mica les mans, d’aquesta manera la massa no s’ens enganxarà a la mà.
Un cop tenim les croquetes fetes les passem per ou batut i després per pa ratllat.

Les fregim en oli abundant que les cobreixi per tot arreu. L'oli ha ser molt, molt calent, si no les croquetes es desfan. No en fregiu moltes alhora perquè aleshores baixa la temperatura de l’oli i el fregit no surt cruixent.

Les podeu fer el dia que tingueu temps i guardar-les al congelador abans de fregir-les. Les tindreu a punt per qualsevol dia que les necessiteu. Quan les vulgueu fer no les deixeu descongelar, només deixeu-les de 5 a 10 minuts a temperatura ambient.